Avui m'han atonyinat fort.....es que no es pot anar amb aquest carreterus, van a sac, no et donen ni un moment de respir.....i si li sumes un recorregut exigent, ple de tobogans i corbes que no coneixes i la disputa del mallot de guanyador provincial, doncs imaginat el ritme que porten....
Ja de sortida s'ha sortit a mil, la carretera picava cap avall i volàvem. Fins a Calders cap problema, però a partir d'allà i fins a Monistrol de Calders era una corba darrere l'altre i el pilot s'ha estirat moltíssim i patint per no tallar-te. A Monistrol ha començat un port, el pilot s'ha enfilat moltíssim i ja hi han hagut les primeres baixes, jo he pujat amb el ganxo posat tota l'estona, però al final he pogut coronar amb el gran grup. Després altre cop baixada sinuosa fins a Sant LLorenç Savall. A partir d'allà la carretera ha començat altre cop a picar cap amunt i el ritme a incrementar-se. Jo patint a la cua, fins que hi ha hagut un tall i m'he quedat amb el segon grup d'una desena d'unitats. Però mai s'ha donat la cursa per perduda i s'ha continuat tirant a tope, i abans d'arribar a Sant Feliu de Codines em tornat a empalmar. Allà ha començat la baixada cap a Sant Miquel del Fai, també a tope per variar, cada cop érem menys corredors i després de Sant Miquel, ha començat un altre port per una carreterota que semblava un camí de cabres al principi, però que després ha millorat. Allà ja ha sigut un campi qui pugui, la gent s'ha anat tallant, jo també, però mai m'he donat per vençut i sempre m'he marcat l'objectiu d'atrapar la roda del davant. Hem format un grupet de 5, o mes aviat 4 i jo (perquè amb prou feines els podia seguir) i de mica en mica hem anat recuperant temps. A mesura que anàvem fent quilòmetres anàvem recollint cadàvers i després de Castellterçol em tornat a contactar amb el pilot principal (que ja tant sols el formàven una vintena de corredors) que havia afluixat el ritme perquè hi havia quatre escapats pel davant. O sigui que he arribat a Moià amb els millors, però els pals de l'sprint final ja no els he pogut aguantar: ni de cap ni de cames, i m'he limitat a creuar la meta com bonament he pogut. Al final el 23è de la general i 17è Master. Només han acabat la cursa una mica mes de la meitat dels corredors que han pres la sortida.
Content perquè tot i no estar en la mateixa forma que d'altres corredors, avui he sabut patir com mai, no he tirat la tovallola en cap moment (tot i que se m'ha passat pel cap un parell de vegades) i he acabat al davant. L'altiplà del Moianès m'ha sorprès, les carreteres per on passava la cursa m'han agradat molt, m'esperava una cosa mes lletja. I el dia a acompanyat molt, feia sol però no feia calor, una temperatura ideal. Bon regust de boca m'he emportat de terres Moianeses, ha estat un bon entrenament......
Ja de sortida s'ha sortit a mil, la carretera picava cap avall i volàvem. Fins a Calders cap problema, però a partir d'allà i fins a Monistrol de Calders era una corba darrere l'altre i el pilot s'ha estirat moltíssim i patint per no tallar-te. A Monistrol ha començat un port, el pilot s'ha enfilat moltíssim i ja hi han hagut les primeres baixes, jo he pujat amb el ganxo posat tota l'estona, però al final he pogut coronar amb el gran grup. Després altre cop baixada sinuosa fins a Sant LLorenç Savall. A partir d'allà la carretera ha començat altre cop a picar cap amunt i el ritme a incrementar-se. Jo patint a la cua, fins que hi ha hagut un tall i m'he quedat amb el segon grup d'una desena d'unitats. Però mai s'ha donat la cursa per perduda i s'ha continuat tirant a tope, i abans d'arribar a Sant Feliu de Codines em tornat a empalmar. Allà ha començat la baixada cap a Sant Miquel del Fai, també a tope per variar, cada cop érem menys corredors i després de Sant Miquel, ha començat un altre port per una carreterota que semblava un camí de cabres al principi, però que després ha millorat. Allà ja ha sigut un campi qui pugui, la gent s'ha anat tallant, jo també, però mai m'he donat per vençut i sempre m'he marcat l'objectiu d'atrapar la roda del davant. Hem format un grupet de 5, o mes aviat 4 i jo (perquè amb prou feines els podia seguir) i de mica en mica hem anat recuperant temps. A mesura que anàvem fent quilòmetres anàvem recollint cadàvers i després de Castellterçol em tornat a contactar amb el pilot principal (que ja tant sols el formàven una vintena de corredors) que havia afluixat el ritme perquè hi havia quatre escapats pel davant. O sigui que he arribat a Moià amb els millors, però els pals de l'sprint final ja no els he pogut aguantar: ni de cap ni de cames, i m'he limitat a creuar la meta com bonament he pogut. Al final el 23è de la general i 17è Master. Només han acabat la cursa una mica mes de la meitat dels corredors que han pres la sortida.
Content perquè tot i no estar en la mateixa forma que d'altres corredors, avui he sabut patir com mai, no he tirat la tovallola en cap moment (tot i que se m'ha passat pel cap un parell de vegades) i he acabat al davant. L'altiplà del Moianès m'ha sorprès, les carreteres per on passava la cursa m'han agradat molt, m'esperava una cosa mes lletja. I el dia a acompanyat molt, feia sol però no feia calor, una temperatura ideal. Bon regust de boca m'he emportat de terres Moianeses, ha estat un bon entrenament......
Això es el moment de la sortida, amb un somriure a loa cara perquè no sabia el que m'esperava.
I això es el moment de l'arribada, amb una cara mes feta caldo...
PD: els numeros de la cursa: 80 Km. 2.08'. Vel. promig 38 Km/h. Vel màx. 79.8 Km/h. RC promig 162. RC màxim 185......a si, les fotos son de la Mariona que no s'en perd ni una.
Escrits
2 comentaris:
Felicitats per haver aguantat tan bé! S'ha anat molt ràpid, les cares a l'arribada ho deien tot.
no ho saps pas lo que he arribat a patir avui......
Publica un comentari