Caixa Girona Vilajuïga

Continuem amb la Lley de Murphy.....i es que el dia que simplement vas a córrer sense cap intenció que no sigui acabar i puntuar, acabes fent un bon resultat. Després del PopArb, la meva situació física no era la mes ideal per fer una cursa; el meu cos estava desajustat horariament, amb les cames pesades per les hores d'estar de peu als concerts.....el dissabte tot i retirar relativament aviat, vaig tardar molt a adormir-me perquè tenia el cos totalment actiu, i em vaig aixecar amb aquella sensació de cansament per no haver dormit prou hores.

O sigui, que tenia clar que ahir, el meu únic objectiu era posar un ritme assequible que pogués mantenir tota la cursa i acabar, sense preocupar-me en absolut en quina posició. A mes a mes, s'hi ajuntava el factor climàtic, amb un sol que cremava un piló i que abans de sortir, ja t'havia tret les poques ganes que quedaven de córrer.

Moltes baixes a la cita, faltava gent bona com l'Ubeda, en Martinez, l'Alsina, en Casellas, el Diego.....sembla que la peña ja tira mes cap a la platja que no pas a patir com un masoca en un matí com el d'hair. La sortida amb vint minuts de retard, segons en Moradell, -per problemes tècnics que ara no vénen al cas- "toma paloma".....

Es dona el tret de sortida i surto totalment de tranquis, em col.loco sobre la desena posició sense capficar-me gaire, la cursa serà llarga i fa molta calor. Un cop coronat el turonet de la sortida, recupero un parell de posicions i a l'inici de la pujada de l'antena, m'enganxo amb el grupet capdavanter. Just abans de l'inici del corriol de la línia elèctrica avanço a un Júnior i a en Garcia. Per davant en Caldas i en Valls se m'envan i jo no mi capfico, vaig tirant al meu ritme, però van passant els quilòmetres i ningú m'atrapa pel darrere (que extrany). A la primera baixada em trobo el Júnior Gomez a peu arrosegant la bici i abans d'acabar la primera volta en Valls, també parat amb problemes mecànics.

O sigui que passo per meta, segons els meus càlculs tercer o quart. No em flipo gens i continuo amb la meva marcheta cansina, que encara hi ha gent pel darrere que m'ha d'atrapar, però continuen passant els minuts i no ve ningú. Abans de coronar la pujada de l'antena m'avança en Dacosta (que ja tardava) i ni tant sols provo d'enganxar-m'hi. Jo al meu rotllo anar fent i en solitari, de tant en tant avanço a algun elit, però la sensació de soledat que vaig tenir en aquesta cursa, no l'havia tingut mai.

Començo la tercera volta quart, penso que tot i que algú mes m'avançi, es un molt bon resultat. Però a l'igual que les dues primeres voltes, la faig tota en solitari i sense ningú enlloc, ni per davant ni per darrere. I així acabo, sorprenentment en quarta posició. O sigui que he passat de ser una prova que vaig estar a put de no anar-hi, a fer el segon millor resultat del campionat. També s'ha de ser realista i veure que aquesta quarta posició es, en part, gràcies als abandons i absències de molts altres corredors, però això també compta, les curses son així....