Circuit de Vidreres

Com que la tònica d'aquesta setmana es que cada tarda es fot a ploure, he canviat d'horaris i aquest matí ja he anat a Vidreres a veure el circuit pel proper diumenge. A les 9 del matí ja estava allà a punt per fotre-li i intentar no passar gaire calor. El circuit està completament marcat, i molt ben marcat (un 10 per l'organització) o sigui que no hi ha pèrdua. S'ha d'anar al pavelló esportiu de Vidreres i allà mateix ja hi han cintes que et porten al lloc de sortida (el bosc d'en Puig) que està a uns dos quilòmetres d'allà, seguint una carretera asfaltada. A l'alçada d'una casa de pagès que es diu Can Castelló, ens desviem a ma esquerra per una pista principal anomenada "Camí de Caulès" i a uns 200 metres hi ha la línia de sortida.

En quant al circuit, dir que es mol fàcil, mes fàcil que el de Porqueres, encara que te una mica mes de desnivell acumulat, però es molt mes progressiu. No hi ha pujades bèsties ni zones tècniques, tot son pistes, de vegades mes bones, de vegades mes dolentes, amples, estretes, amb pedres o llises com l'asfalt....i algun corriol sense perill. Es un circuit ràpid i favorable pels rodadors o la gent que estigui fresca de cames i pugui arrossegar mes temps el plat gros. També val a dir, que hi ha bastanta ombra, tot i que al principi no ho sembla. Gran part del circuit passa pel mig del bosc i fins i tot hi ha algun tram que s'està fresquet. El circuit fa mes o menys així:

Arrenquem per la pista de Caulès (que sembla una autovia) comença suau i es va endurint, 500 metres i descansillo, però torna a picar cap amunt de seguida i aquesta vegada mes fort, uns 500 metres mes i girem a ma esquerra per una pista secundària. Baixem uns metres, i tornem a pujar, creuem una pista principal i agafem un corriol llarg de baixada sense dificultats, però compte amb la velocitat que ens podem passar de frenada en alguna corva. Quan som a baix, comença la pujada mes llarga de totes, sempre per pistes, de vegades puja mes, de vegades es mes suau, i amb algun descans pel mig. Abans de coronar hi ha un tram de 500 metres completament plans, després d'això gir de 180º, 50 metres i coronem. Comença la baixada mes llarga del circuit amb la mateixa tònica, pista molt ràpida i sense perill, tot i que a mitja baixada hi ha uns cons amb uns rètols de perill, que la veritat, comparat amb les coses que em fet de vegades, allò no te cap sentit allà. Despista mes que no pas ajuda, perquè et penses que et trobaràs alguna trampa i no hi ha res de perillós. Quan som a baix, gir de 180º i a pujar altre cop, aquesta vegada resseguint un sot (on s'està bastant fresc) durant 1 quilòmetre, i ja tornem a ser a la pista de Caulès. A partir d'allà, el circuit canvia de tònica. Ja només falten dos quilòmetres de tornada cap a meta i sempre anar baixant pel mig del bosc, entre corriols ratoners, tobogans i algun repetxó, però molt entretingut.

Resumint, circuit fàcil i rodador i on la calor tornarà a ser el màxim rival. I com a exemple això: tot i sortir de bon matí, amb el cel una mica encalitjat que no deixava lluir el sol amb tota la seva força, i amb algun tram que encara estava moll i fresc per la pluja caiguda ahir per la tarda, a la tercera volta ja anava completament abatut i una mica grogui ja que només portava un bidó d'aigua per les tres voltes....i no ho he pas fet tot a ritme de cursa. La volta ràpida en 35 minuts, que el diumenge es podrà baixar sobre els 30 mes o menys. No es un circuit que em vagi gaire be, perquè s'ha de tenir molta força a les cames per rodar fort i jo ja estic fos, però mai se sap.....ho comprovarem d'aquí a tres dies.