Tour de França

Avui era el gran dia.....després de setmanes esperant, per fi el Tour arribava a Girona. Hi he anat amb l'Oleguer, i a les nou del matí ja marxàvem cap a Girona esperant no trobar la ciutat gaire col.lapsada. I per sorpresa nostre, ni una sola cua, fins i tot menys trànsit que de costum, hem pogut aparcar tranquil.lament al costat de la devesa. Potser es que la gent de Girona estava tant consciencada amb els problemes que hi podien haver avui que tothom ha deixat el cotxe a casa? per nosaltres de puta mare....al principi no hi havia gaire gent, però a mesura que s'anava acostant l'hora de la sortida allò s'ha omplert de gom a gom (però bueno, que no treballa ningú avui? com sortirem de la crisis així? je je je) molts coneguts per allà ens em trobat. Després de veure totes les paradetes i la caravana de patrocinadors, ens em afiançat un lloc relativament a prop del control de firmes i davant de la carpa de Powerbar, perquè allà s'havien de parar tots els corredors a agafar provisions abans de sortir. I així ha estat, el que passa es que ens han donat molt l'esquena (com podeu veure a les fotos) i no els em pogut veure del tot be.

Està clar, que si els vols veure be, has de tenir un passe vip per entrar al "village" i allò ja es un altre mon: assafates que t'alegren la vista, tot el lloc del mon per moure't amunt i avall, pots fer-te fotos amb ells tranquil.lament, amb convidats il.lustres dels patrocinadors, menjar i beure gratis.....i en canvi a fora, estas enllaunat com una sardina i barallan-te per aconseguir un lloc per poder veure alguna cosa. Ens em quedat a veure la sortida, i quan encara no passava l'ultim vehicle de l'organització, ja estàvem corrent cap al cotxe per ser dels primers a sortir d'allà, no enganxar cues i arribar a temps a la segona cita del dia: Collsacreu.

Em tornat cap a casa, em canviat el cotxe pel jeep i cap a l'aventura d'intentar arribar a Collsacreu pel mig del Parc Natural del Montnegre sense conèixer el camí. La primera incògnita era saber si arribaríem a Olzinelles o si la zona de Sant Celoni ja estaria col.lapsada pel tall de la carretera, però una vegada mes i contrariament al que ens esperàvem, no em tingut cap problema per passar per allà. A partir d'Olzinelles ja començava el safari, ni GPS ni òsties, un mapa tret del ICC i a l'aventura. Al principi ens ha costat una mica i em fotut unes quantes voltes, i fins i tot hi ha hagut un moment que ens pensàvem que no arribaríem, però al final ens n'hem ensortit i em arribat a Collsacreu just a temps.

Ens em situat al revolt de 180º que hi ha just uns metres avans de coronar (territori massai) i ho hem vist de collons i on m'he trobat amb moltes cares conegudes. Allà hi devia haver mig Maresme i mig Vallès, perquè estava a tope, i només es un port de 3ª!!!! però la gent en tenia moltes ganes, com es pot veure en el vídeo que he grabat.....però tot i aquesta inoblidable experiència, una cosa tinc clara: avui, perquè era al costat de casa, però tirar-me hores de viatge i d'espera per veure passar els corredors tant sols uns segons, en algun port dels Pirineus o els Alps, no ho faria....es una cosa tant efímera que no em compensa. Amb lo be que es veu l'etapa sentat al sofà....