Copa Gironina Bescanó

Regust agredolç el que em vaig emportar ahir de Bescanó, en la que va ser la meva tornada a les curses després de dos mesos de "vacances". Mes amarg que dolç, hauria de dir, ja que problemes mecànics amb el desviador i la cadena, em van fotre la cursa enlaire.

Després de passar tot el dissabte sense fer res esperant que caigués el diluvi universal, i sense caure una gota, el diumenge al matí plovia. Això ja em va tallar el rotllo, i vaig estar a punt de no córrer. Per sort, la pluja va escampar i vaig decidir prendre la sortida, tot i que no vaig escalfar com deu mana (cada cop em fa mes mandra això d'escalfar per sortir a tope....)

El cas es que, evidentment, això ho vaig pagar en forma de sortida penosa en l'inici de la cursa per la carretera asfaltada d'Estanyol (amb unes rampes que et treuen la son). Em va passar "hasta el tato", i no va ser fins a l'entrada de la pista, que vaig poder anar remuntant posicions fins a col.locarme en el meu lloc natural. Un cop passats aquest primers quilòmetres de barull i estabilitzades les pulsacions, anava fen duet amb en Fontané en 13ena posició, i tenint a la vista l'ultima plaça del podi màster-30 que se la disputaven en Martinez i l'Oller, quan en una trialera la cadena em salta. No contenta amb això, la ditxossa es va col.locar entre el quadre i el plat petit, quedant totalment clavada. Em vaig haver d'aturar per collons, i quan vaig veure allò, vaig pensar que la cursa s'havia acabat. No em va toca mes remei que posar-me "manos a la obra" i amb molta paciència (cosa gens fàcil quan tens el cor a 200), vaig aconseguir treure-la d'allà, no sense perdre molt de temps i posicions. Calculo que quan vaig tornar a arrancar, ho vaig fer mes o menys sobre la 40ena plaça.

Enrabiat per la situació, vaig tornar a posar "la carne en el asador", i tot i patir durant bastants minuts per tornar a agafar el ritme de cursa, de mica en mica vaig anar recuperant posicions i bones sensacions. De totes maneres, la mecànica no anava fina i cada cop que hi havia una zona de sotracs, la cadena em saltava dels plats (mal presagi). Quan ja tornava a rodar entre el Top-20, la cadena me la va tornar a jugar; aquesta vegada fent-se un nus, que quan vaig veure allò, vaig pensar que era una broma de mal gust. Ni jo mateix amb les meves pròpies mans i intentan-t'ho 100 vegades, seria capaç d'entortilligar-la d'aquella manera. -No pot ser- m'anava dient a mi mateix, -com es desfà això? per deu!!!-. (imagineu-vos intentar fer un trencaclosques amb la sang que et vull). Però com que estava perdut al mig de no se on, no em va tocar mes remei que desfer aquella entortilligamenta. Ha estat la primera i espero que la única vegada que m'ha passat això. Evidentment vaig tornar a perdre tot el que havia recuperat, i amb els 6 o 7 quilòmetres que faltaven fins a l'arribada, ja només vaig poder recuperar 2 o 3 llocs.

Al final 28è de la general i 12è màster-30....molt lluny del que em mereixia. No sé què em fa mes ràbia: si haver perdut una possibilitat de fer podi, o ni tants sols haver fet dels 25 primers per poder tenir graella de sortida en la pròxima cursa del campionat a Salt. Be, el cas es que no ha sigut un inici de Copa Gironina tal i com m'esperava, cosa que fa perdre força a la decisió de seguir-la tota.....i es que quan una cosa comença torta, costa molt redreçar-la. (fotos © Jordi Bautista)