Powerbar Marató Bonansa

Ja torno a ser a casa després d'un fi de setmana dur, que començava a primera hora del dissabte amb el llarg desplaçament fins a Pont de Suert, on ens allotjàvem amb la resta de companys d'equip en una pensió que, diguem que no era gaire maca, però amb abundant i bon menjar. No va començar gaire be la cosa, ja que la pluja ens va acompanyar gran part del dissabte (...i jo amb neumàtics de sec) i només vam poder sortir a rodar una horeta a la tarda per estirar les cames per la carretera que va a la Vall de Boí. Després, un bon sopar, mirar el Barça i cap a dormir.

El diumenge començava encara de fosc però per sort sense pluja. Un breu desplaçament fins a Bonansa on el sol començava a despuntar, però amb una bona fresca Pirinàica, i es que estàvem a 1200 metres d'alçada. Un poble de quatre cases i menys de 100 habitants (com poden acollir una prova d'aquestes característiques¿¿??), on de seguida vaig veure que seríem quatre gats; amb prou feines 100 corredors entre totes les categories i diferents curses. No vaig tenir temps ni d'escalfar, directe a l'arc de sortida (tot un rècord). Pel davant 68 quilòmetres formats per dues voltes de 32 en forma de vuit, es a dir, quatre voltes 16+18+16+18 passant per Bonansa cada vegada. Un circuit dur, amb 2100 metres de desnivell i tot pista forestal. El circuit estava marcat per dues fortes pujades que t'obligàven a posar-ho tot, i per la pedra suelta que t'obligava a anar amb compte de no rebentar el neumàtic. Per sort aquell tipus de terreny absorbeix be la pluja i no es va fer fang. Però del que si que no ens vam salvar, va ser de les grans basses d'aigua, es a dir, que vam acabar totalment enfangats i amb la transmissió demanant oli a crits.

De la cursa, dir que vaig patir molt la primera meitat, sense trobar el ritme i anant amb el ganxo posat tota l'estona. Les pujades eren duríssimes i amb tanta pedra em costava molt agafar el cop de pedal. Em movia entre el 20è i el 30è lloc, a les pujades perdia posicions i a les baixades les recuperava. Però a partir de la segona volta les sensacions van començar a ser millors i vaig anar consolidant la posició. Em va atrapar un elit que havia punxat anteriorment (amb un ritme un puntet per sobre del meu) i vaig aprofitar per agafar-li la roda i que em portés endavant. Em va anar de conya perquè m'obligava a patir, cosa que jo sol no hagués fet. Al final, i després de mes de quatre hores de cursa, vaig acabar patint perquè pel darrere m'atrapava gent, però la recompensa va ser grata ja que vaig entrar el 20è de la general i 2on Màster-30, el meu primer podi de caire autonòmic (o nacional, depèn de com es vulgui mirar), i de retruc, també vaig quedar 2on del Campionat.

Es cert, que el Powerbar Marathon by Nortwave ha sigut un campionat descafeïnat, ja que de quatre proves inicials que havien de ser, es van convertir en tres quan van treure el calendari oficial, i al final han estat dos al cancel.lar-se la prova de Cantàbria. Però això no treu mèrit al fet d'haver-hi sigut i haver fet bon paper en les dues proves (6è i 2on), o haver-me fotut la pallissa amb els viatges (que no vaig arribar a casa fins diumenge a la nit).....o sigui que, tot i que no tinc cap foto, el subcampionat es per mi....apa.