dilluns 3 d’octubre de 2011

Copa Catalana Barcelona

Ahir va tocar anar a Barcelona (no pas a veure el cul de la mona, ja ja ja), sinó per disputar l'ultima cursa de la Copa Catalana. Be, disputar, disputar, no vaig poder gaire, perquè passada la meitat de cursa vaig haver de baixar de la bici a causa dels molts problemes que tenia amb la cadena....i es que em sembla que la mecànica de la bici també està olorant el final de temporada (tot i que encara queden 8 Copes Gironines!!!!!).

Tot començava amb una matinada del 15 perquè la cursa era a les 9.30 del matí, i abans havia d'anar a veure el circuit. Circuit escurçat respecte al de l'any passat, es a dir; curt, revirat, explosiu, i sense temps ni tant sols per fer un glop d'aigua. Això ho testimonia el temps del primer classificat Màster-30; 4 voltes en 57 minuts....això es mes agònic que el ciclocross!!!.

© Jaume Fores

El cas es que escalfant em vaig trobar be, però vaig entrar a corralines dels últims. La sortida molt malament perquè em vaig quedar tancat amb les tanques. Quan vaig arribar a la pujada asfaltada vaig poder començar a remuntar llocs, però al mig de la pineda ja em vaig trobar amb les primeres fèmines i era molt difícil trobar un forat per passar amb aquells trenets que hi havia. Les males notícies van començar a la baixada, quan amb els sots, trencaigues, voreres, llambordes i demés trampes urbanes, la cadena em saltava cada vegada. Allò em trencava totalment el ritme de cursa i de vegades no em quedava mes remei que baixar de la bici i col.locar-la a lloc amb les mans. Cada vegada que havia de desmuntar em passaven 10 (o mes) corredors, i després de tornar a posar tot el meu esforç en remuntar posicions, altre cop salt de cadena.....es a dir, perdia mes llocs dels que remuntava, i en un circuit tant curt com aquest, l'esforç era totalment estèril, o sigui que després de poc mes de 30 minuts de cursa, vaig decidir plegar. No es el meu estil, però en un circuit així, poca cosa hi ha a fer....això no es btt.

En fi, aquest any a part de la primera cursa de Banyoles on vaig fer un bon resultat, he fet la pitjor Copa Catalana de la meva vida. Suposo que per aquest motiu, ahir no estava gaire emprenyat al haver de plegar, i també al veure que altres corredors havien tinguit el mateix problema que jo. La cara de la jornada van ser els resultats globals de l'equip, tornant a guanyar un any mes, la Copa Catalana per equips, amb una avantatge considerable respecte al Tomàs-Bellés i el Bicis Esteve....i es que tot i que som un equip d'amics sense cap pro de veritat, continuem sent els millors.....

1 comentaris:

Jordi Marina ha dit...

Felicitats pel resultat de l'equip.

Pensava que amb la transmissió SRAM no tindries tants problemes, però veig que si, que continuen.

Ho sento!!!