Després d'unes quantes setmanes tenint problemes amb la cadena de la bici i no trobar l'origen (em provat de canviar el plat gran, retallar la cadena, retocar el desviador), sembla que em trobat la sol.lució: la molla interna del canvi del darrere estava cascada, la qual cosa provocava una falta de tensió a la cadena que la feia caure amb qualsevol sot....o sigui que canvi nou. I d'aquesta manera, ahir per fi em vaig poder dedicar només a pedalar i estar concentrat per la feina, la qual cosa es va traduir en una lluita fins l'ultim quilòmetre per entrar al podi, que finalment vaig aconseguir.
La cursa va començar a toc de pitu amb una pujada asfaltada a una urbanització amb unes rampes tremendes que em van deixar molt mal col.locat...i es que l'edat no perdona i l'explosivitat no es el meu fort. En una cursa on hi havia moltes pistes rodadores per la zona del Montgrí que donarien lloc a moltes grupetes, no era el mes adient perdre el cap de cursa. Per sort, els primers quilòmetres van ser bastant ratoners, i de mica en mica vaig poder anar recuperant llocs sense perdre gaires segons respecte als corredors de referència. Per fi, i després de molt patiment, al principi de les pistes rodadores vaig contactar amb la segona grupeta de cursa. Érem 9 corredors (Sanchez, Martin, Martinez, Carreras, Codinach, Quintanas, Collados, Boix i jo (pràcticament tot Bicis Esteve) que perseguíem al quintet capdavanter (un il.lustre Roberto Heras a la postre guanyador de la prova, Colomer, Lozano, Oller i Vinyas). Amb el pas dels quilòmetres la grupeta perd unitats; primer cau Collados i després Boix, ja només som 7. A les pujades em costa molt aguantar el ritme infernal que posen els Bicis Esteve i vaig fent la goma tota l'estona. Amb el ganxo posat van passat els quilòmetres i la grupeta continua reduint-se: aquesta vegada perdem en Sanchez per una punxada i després en Quintanas. Ja només som 5, dels quals 3 som màster-30 i només queden 2 llocs al podi. La cosa està xunga, ja que de llarg soc el mes dèbil del quintet. Arriba el corriol final de baixada a meta i ens trobem els corredors de la volta curta; comencen les presses, els crits i els pals. Martin cau i em deixa l'ultima plaça del podi en safata sense haver de lluitar-lo a l'sprint final.
Aquesta vegada he estat de sort....be, la sort que no he tingut en les dues copes gironines precedents. A l'arribada me n'adono que hi ha hagut moltes avaries mecàniques i molta gent perduda per una senyalització bastant dèbil. Les característiques d'aquesta cursa m'han permès aguantar el ritme dels millors corredors, però s'ha de ser realista i veure que el podi de màster-30 està molt i molt car......però ja em tocava!!! aquesta temporada ja he complert i puc plegar, ja ja ja.....
La cursa va començar a toc de pitu amb una pujada asfaltada a una urbanització amb unes rampes tremendes que em van deixar molt mal col.locat...i es que l'edat no perdona i l'explosivitat no es el meu fort. En una cursa on hi havia moltes pistes rodadores per la zona del Montgrí que donarien lloc a moltes grupetes, no era el mes adient perdre el cap de cursa. Per sort, els primers quilòmetres van ser bastant ratoners, i de mica en mica vaig poder anar recuperant llocs sense perdre gaires segons respecte als corredors de referència. Per fi, i després de molt patiment, al principi de les pistes rodadores vaig contactar amb la segona grupeta de cursa. Érem 9 corredors (Sanchez, Martin, Martinez, Carreras, Codinach, Quintanas, Collados, Boix i jo (pràcticament tot Bicis Esteve) que perseguíem al quintet capdavanter (un il.lustre Roberto Heras a la postre guanyador de la prova, Colomer, Lozano, Oller i Vinyas). Amb el pas dels quilòmetres la grupeta perd unitats; primer cau Collados i després Boix, ja només som 7. A les pujades em costa molt aguantar el ritme infernal que posen els Bicis Esteve i vaig fent la goma tota l'estona. Amb el ganxo posat van passat els quilòmetres i la grupeta continua reduint-se: aquesta vegada perdem en Sanchez per una punxada i després en Quintanas. Ja només som 5, dels quals 3 som màster-30 i només queden 2 llocs al podi. La cosa està xunga, ja que de llarg soc el mes dèbil del quintet. Arriba el corriol final de baixada a meta i ens trobem els corredors de la volta curta; comencen les presses, els crits i els pals. Martin cau i em deixa l'ultima plaça del podi en safata sense haver de lluitar-lo a l'sprint final.
Aquesta vegada he estat de sort....be, la sort que no he tingut en les dues copes gironines precedents. A l'arribada me n'adono que hi ha hagut moltes avaries mecàniques i molta gent perduda per una senyalització bastant dèbil. Les característiques d'aquesta cursa m'han permès aguantar el ritme dels millors corredors, però s'ha de ser realista i veure que el podi de màster-30 està molt i molt car......però ja em tocava!!! aquesta temporada ja he complert i puc plegar, ja ja ja.....
2 comentaris:
Felicitats per aquest podi tan merescut!!
Felicitats!!!
Publica un comentari