Copa Gironina Llagostera

Si alguna cosa en podem treure d'aquesta cursa es que: "donde las dan, las toman". I es que la setmana passada quan vaig veure la crònica del Medina Llagostera sobre la cursa de l'Estartit, vaig quedar una mica parat per la seva duresa....el primer que em va venir al cap, va ser que ja es podien posar les piles perquè en menys d'una setmana els hi tocava a ells passar l'examen, i ves per on, també han suspès. No vull posar mes llenya al foc, tothom pot cometre errors, però com que aquesta vegada m'ha tocat el rebre directament, si que vull explicar els fets des del meu punt de vista:

Després d'entrenar de conya durant la setmana, i del podi de l'Estartit, em presentava a Llagostera amb el 100% de confiança. Sabia que repetir podi seria difícil, però possible. La sortida era estreta, la qual cosa (per una vegada) beneficiava als que teníem graella. Engega la cursa i al cap de pocs minuts ja es fa el primer grupet d'unes 12-15 unitats (Colomer, Almendros, Campasol, Lozano, Codinach, Oller, Martinez, Vilosa, Vinyas, Boix, Vidal, jo....) Anem tots bastants junts i a tota màquina, sense mirar res. Entrem en un corriol molt ràpid, i quan sortim a una pista, tots parats, la moto s'ha perdut!!!!!.....i no només això, sinó que el motorista es queda atontat o en estat de shock, ja que no sabia ni on era, ni que havia de fer!!!!. Després d'uns segons demanant-li explicacions i no reaccionar, passem d'ell i reculem. Quan tornem al circuit, ja teníem quasi tots els corredors al davant. Està clar que el corredor te el deure de conèixer el circuit, però no ens enganyem; quan ets el primer i tens la moto que obra la cursa al davant, només mires la moto, i la resta de corredors només miren la roda del corredor del davant, no les cintes.

La primera sensació va ser; vinga tornem-hi que hi ha temps de sobra i tots els que ens juguem alguna cosa estem igual. Comencem a remuntar per unes pistes amples, menjant molta pols. N'hi havia tanta que en un dels avançaments m'empasso un forat dels grossos i em salta la cadena (altre cop, grnnnn!!!), no entra sobre la marxa i m'haig de parar a col.locar-la. M'avança encara mes gent i perdo la roda dels corredors del meu nivell. Tornem-hi per segona vegada -quan comenci la pujada podré recuperar posicions- penso. Però res mes lluny de la realitat perquè la primera pujada es per un corriol monorail. Allà em dono compte de que no hi ha res a fer, el ritme es molt lent i es molt difícil avançar corredors. Començo a canviar el xip, a donar voltes al que ha passat, a emprenyar-me cada cop mes, fins que ho engego tot a la merda i plego.

Mig perdut per aquelles muntanyes, arribo a una urbanització, on trobo a en Ricard Soler que tenia pana, i tornem xino-xano cap a Llagostera. Em dutxo, recullo els trastos i foto el camp cap a casa emprenyat. No em vaig voler ni quedar a veure com havia anat la cursa i comentar la jugada. Me'n vaig amb la sensació d'haver perdut (a part de temps i diners) una setmana de bona forma i una bona oportunitat de fer un bon paper.

Avui dilluns, per lo que he llegit a d'altres blocs, hi ha bastantes queixes de l'organització: mes problemes amb les cintes (aquestes ja no les vaig patir, je je je)....falta de samarretes, cues a les inscripcions i amb l'esmorzar, falta d'informació, etc......jo per la part que em toca, només puc dir que la moto que obra cursa (hagin tret o no cintes), s'ha de conèixer el recorregut amb els ulls tancats, per deu!!!!

Be, no cal donar-hi mes voltes i criminalitzar la situació. Només espero que l'organització prengui nota dels errors i si tornen a organitzar una altre cursa, no passi el mateix. Pel que fa a mi, si que he pres la decisió de no fer cap mes Copa Gironina. Si fins ara planava sobre mi aquest dubte, amb el que ha passat les dues ultimes curses, he pres la decisió de deixar-ho estar i acabar la temporada anant a altres marxes que em vinguin de gust, o que em quedin a prop de casa, o en companyia de col.legues....