Per acabar la temporada he decidit fer un parell de pedalades, i si m'animo, faré alguna duatló de muntanya (tot i que encara no ho tinc clar). Per això ahir vaig anar fins a Riells per córrer la 4rta edició de la Travessa Terra de l'Aigua, que mes o menys seria la versió bttera de la Marxa Cicloturista del mateix nom que també organitzen pel mes de maig.
Doncs com que se que la organització es bona, la cursa era a prop de casa (amb el conseqüent estalvi de temps i diners), la inscripció mes barata que una Copa Gironina i no hi havia participat mai (de manera que no coneixia el terreny), cap a Riells falta gent.
La participació va ser escassa comparat amb la marxa de carretera (poc mes de 100 ciclistes a la volta llarga), però sempre hi ha gent que apreta fort. El cas es que al poc de sortir ja érem tant sols 7 ciclistes al davant, i quan va començar la primera pujada érem 4. En la segona pujada ja només 3: un incombustible Miquel Prat, Arnau Masferrer i jo, que anàvem a un ritme alt liderat per Prat. Però ves per on, en la tercera i definitiva pujada del traçat, primer es queda Masferrer i després en Prat, de manera que quasi sense voler, passo a liderar la cursa i aprofito per posar un ritme que em permeti agafar un avantatge per no patir a les baixades o en cas d'alguna incidència. Incidència com la nata que em vaig estar a punt de fotre en un xargai que hi havia en una trialera i que em va baixar el sillin per culpa del cop de cul que li vaig fotre. D'aquesta manera, vaig haver de fer els últims quilòmetres de la cursa sense poder pedalar còmodament i amb els braços i les cames molt carregades per no poder seure correctament (sort del forat de temps que havia obert).
Be, la qüestió es que vaig acabar primer i de retruc encara em van donar un trofeu molt xulo (no pas una copa), en forma de quadre amb una foto, una aixeta i unes caniques que simbolitzen l'aigua. Això sense comptar amb el super entrepà de botifarra que estava boníssim i que podies repetir, donuts, fruita, beguda, etc....almenys a les pedalades amortitzes els diners de la inscripció.
Doncs com que se que la organització es bona, la cursa era a prop de casa (amb el conseqüent estalvi de temps i diners), la inscripció mes barata que una Copa Gironina i no hi havia participat mai (de manera que no coneixia el terreny), cap a Riells falta gent.
La participació va ser escassa comparat amb la marxa de carretera (poc mes de 100 ciclistes a la volta llarga), però sempre hi ha gent que apreta fort. El cas es que al poc de sortir ja érem tant sols 7 ciclistes al davant, i quan va començar la primera pujada érem 4. En la segona pujada ja només 3: un incombustible Miquel Prat, Arnau Masferrer i jo, que anàvem a un ritme alt liderat per Prat. Però ves per on, en la tercera i definitiva pujada del traçat, primer es queda Masferrer i després en Prat, de manera que quasi sense voler, passo a liderar la cursa i aprofito per posar un ritme que em permeti agafar un avantatge per no patir a les baixades o en cas d'alguna incidència. Incidència com la nata que em vaig estar a punt de fotre en un xargai que hi havia en una trialera i que em va baixar el sillin per culpa del cop de cul que li vaig fotre. D'aquesta manera, vaig haver de fer els últims quilòmetres de la cursa sense poder pedalar còmodament i amb els braços i les cames molt carregades per no poder seure correctament (sort del forat de temps que havia obert).
Be, la qüestió es que vaig acabar primer i de retruc encara em van donar un trofeu molt xulo (no pas una copa), en forma de quadre amb una foto, una aixeta i unes caniques que simbolitzen l'aigua. Això sense comptar amb el super entrepà de botifarra que estava boníssim i que podies repetir, donuts, fruita, beguda, etc....almenys a les pedalades amortitzes els diners de la inscripció.
2 comentaris:
Felicitats Beni!!
Molt bona cursa!!! La veritat que fer pedalades també té les seves coses bones! Aprofita aquesta recta final de temporada per disfrutar a sobre la bici!!
Ens veiem!
Txema
Enhorabona per la victòria!
T'esperem a la duatló de Folgueroles, que com ja saps que la organització és de les més bones jeje
Publica un comentari