Beni Montero

The End....

2011-11-14T10:47:00.006+01:00

....per aquest any, esclar. Dono per acabada la temporada amb mes pena que glòria, després de que ahir diumenge, igual que la setmana passada, tinguéssim un dia passat per aigua que va tirar per terra la poca motivació que em quedava per córrer alguna cosa. M'he passat aquestes darrers 15 dies entrenant per res, amb lo estresants que son els entrenaments de pic de forma!!!.
El fi de setmana va començar be, amb un dissabte agradable i sense fred, on vaig assistir al final de temporada del Club Btt Fornells de la Selva, el club al qual pertanyo, tot i que popularment l'equip de competició tothom el coneix per l'Ambisist (el patrocinador principal). Primer vam fer una pedalada per la zona de Sant Julià de Llor, el Pasteral i la Cellera. Vam pujar fins al Puigdefrou i després vam baixar fins a la Cellera per uns corriols mes aptes per bicis de descens que no res mes (com es passa en Fidel!!!). Després de la pedalada va haver-hi un dinar casolà a la nau d'en Xavi de Pentacarpa amb la resta de socis, familiars i col.laboradors del club. En acabar, el finiquito de la temporada i una petita reunió entre els corredors per parlar de les intencions del club per la temporada vinent.

Fins aquí tot perfecte, però el diumenge tot va canviar. Vaig llevar-me aviat per anar a Sant Celoni a fer la pedalada del Montnegre. El dia estava núvol però semblava que aguantaria, però va ser arribar a lloc i començar a ploure. Tenia l'esperança que seria un ruixadet passatger, però no, ja no va parar. Així que a l'igual que diumenge passat, vaig decidir agafar els trastos i tornar cap a casa abans que passar fred i quedar ben enfangat. El cas es que a Arbúcies no plovia (te collons la cosa!!!), així que vaig agafar la bici per anar a fer una volta, però al passar per una pineda vaig veure uns pinencs i vaig acabar fent mes de boletaire que de ciclista. Al cap d'una estona ja va començar a ploure i vaig tornar cap a casa amb una petita bossa de bolets....
Ara m'esperen un parell de setmanetes de descans, mes que física, psíquicament, per desconectar dels entrenaments, i després a tornar-hi, amb el dur hivern com a protagonista. L'any vinent m'espera una temporada dura, ja que serà l'última com a Màster-30 i la diferència d'edat amb la gent que acaba d'arribar a la categoria es nota molt (8 o 9 anys)...tinc unes ganes de passat a Veterà-40 que no us podeu ni imaginar, je je je....

Fisco de fi de setmana

2011-11-07T08:50:00.007+01:00

Vaja merda de fi de setmana, plovent a sac i tancat a casa auto concenciant-me que diumenge a la duatló de Cistella em mullaria, però que m'era igual....però res mes lluny de la realitat. Quan el diumenge vaig arribar allà i vaig veure el panorama, em vaig dir -saps què, tornem cap a casa que aquí no se m'hi ha perdut res-, ja ja ja....
Es la primera vegada que faig això de cagar-me a les calces, però em sembla que també es la primera vegada que he enganxat una pertorbació de primera categoria just el dia de la cursa. La veritat es que tenia moltes ganes de córrer aquesta duatló, però quan he sortit del cotxe i he vist que la pluja no pararia, que feia bastanta rasca i a sobre bufava una tramuntana que et deixava glaçat, se m'han tret totes les ganes. Llavors el cervell ha engegat la maquinària negativa: que no es pot escalfar en condicions, que la bici quedarà feta una merda, que em costarà una pasta passar pel mecànic, que l'única cosa que guanyaré serà una bona galipàndria, que suaré per fer la roba neta, etc....o sigui que he agafat la bossa de regal que ens donaven i me n'he entornat per on he vingut. No m'he n'arrepenteixo de la decisió presa, però si que em sap greu no haver corregut (i mes veient els resultats), però així es la vida....

Pedalada btt Terra de Vinyes

2011-10-31T10:07:00.009+01:00

Continuo el final de temporada, provant mes novetats. Aquesta vegada tocava anar a Peralada per pendre part en la 4rta edició de la pedalada "Terra de Vinyes". Tenint un company d'equip que es l'estrella promocional de la pedalada, je je je, i que m'en va parlar molt be, que mes que anar-hi, oi?.

Per sobre de tot, una excel.lent organització que moltes curses federades voldríen tenir; petit dejuni de benvinguda. Quatre taules per inscriure't i no fer cues. Control de temps amb xip (i sense haver de pagar fiança!!). Motos obrint la cursa. Bon marcatge del traçat. Molts voluntaris. 2 superpantalles planes per veures les classificacions a l'instant (rotllo Copa Catalana). Rentabicis, dutxes amb aigua calenta en un superpavelló que semblava un palau (la feina que vaig tenir per entrar-hi la bici i no embrutar, je je je...). Ambulància. Speaker. Esmorzar amb postres. Sorteig de regals. Trofeus.....vaja, que a Peralada es nota que hi ha pasta, perquè tot això per només 12€.

Per un altre costat, hi ha la cursa en si, que s'ha de dir es de dificultat baixa, apte per a qualsevol biker. 99% de pista, amb poca pujada i molt ràpida (vaig fer 44 quilòmetres en 1.50'). La cursa va estar protagonitzada per uns primers quilòmetres on vam torbar moltes basses inmenses d'aquelles que semblen piscines i que ja ens van deixar la mecànica tocada per la resta de la cursa....per sort, de fang quasi no n'hi havia. De sortida ja es va formar un petit grupet de 5 corredors que vam anar junts fins a Garriguella, on començava l'unica ascensió continuada de la jornada. El grupet es va anar desgranant i quan vam coronar, ja només quedàvem jo i en Carles Barneda. Vam anar junts fins a Rabós, on vaig aprofitar les rampes del pas pel mig del poble per posar un puntet mes i anar-me'n en solitari. No sabia si la decissió era acertada, ja que quedàven encara 25 quilòmetres pel davant, amb molta pista ample i on el vent si m'entrava de cara em podria sentenciar, però em feia por deixar passar els quilòmetres i que després no hi hagués un lloc amb prou duresa on provar-ho. Per sort, no va ser així i vaig arribar a Peralada el primer. Els últims quilòmetres per les llargues pistes planeres de la plana Empurdanesa se'm van fer molt llagues, i fins i tot aburrides, però el traçat haig de dir que s'ajusta molt a les meves característiques, i a aquestes alçades de la temporada, una cursa sense gaire duresa, es el millor que es pot fer.

Be, l'experiència ha esta bona, i l'any vinent si puc repetiré. Ara si que podem donar la temporada per finiquitada, però encara tinc ganes d'anar a una duatló de muntanya que fan diumenge vinent a Cistella per variar una mica. Aquest setmana ja cal que em calçi les bambes i surti a córrer una mica, que fa mesos que no ho faig...sinó diumenge al tram de correr semblaré un "pato mareado", ja ja ja....

Travessa btt Terra de l'Aigua

2011-10-24T13:16:00.005+02:00

Per acabar la temporada he decidit fer un parell de pedalades, i si m'animo, faré alguna duatló de muntanya (tot i que encara no ho tinc clar). Per això ahir vaig anar fins a Riells per córrer la 4rta edició de la Travessa Terra de l'Aigua, que mes o menys seria la versió bttera de la Marxa Cicloturista del mateix nom que també organitzen pel mes de maig.
Doncs com que se que la organització es bona, la cursa era a prop de casa (amb el conseqüent estalvi de temps i diners), la inscripció mes barata que una Copa Gironina i no hi havia participat mai (de manera que no coneixia el terreny), cap a Riells falta gent.

La participació va ser escassa comparat amb la marxa de carretera (poc mes de 100 ciclistes a la volta llarga), però sempre hi ha gent que apreta fort. El cas es que al poc de sortir ja érem tant sols 7 ciclistes al davant, i quan va començar la primera pujada érem 4. En la segona pujada ja només 3: un incombustible Miquel Prat, Arnau Masferrer i jo, que anàvem a un ritme alt liderat per Prat. Però ves per on, en la tercera i definitiva pujada del traçat, primer es queda Masferrer i després en Prat, de manera que quasi sense voler, passo a liderar la cursa i aprofito per posar un ritme que em permeti agafar un avantatge per no patir a les baixades o en cas d'alguna incidència. Incidència com la nata que em vaig estar a punt de fotre en un xargai que hi havia en una trialera i que em va baixar el sillin per culpa del cop de cul que li vaig fotre. D'aquesta manera, vaig haver de fer els últims quilòmetres de la cursa sense poder pedalar còmodament i amb els braços i les cames molt carregades per no poder seure correctament (sort del forat de temps que havia obert).
Be, la qüestió es que vaig acabar primer i de retruc encara em van donar un trofeu molt xulo (no pas una copa), en forma de quadre amb una foto, una aixeta i unes caniques que simbolitzen l'aigua. Això sense comptar amb el super entrepà de botifarra que estava boníssim i que podies repetir, donuts, fruita, beguda, etc....almenys a les pedalades amortitzes els diners de la inscripció.

Copa Gironina Llagostera

2011-10-17T08:46:00.008+02:00

Si alguna cosa en podem treure d'aquesta cursa es que: "donde las dan, las toman". I es que la setmana passada quan vaig veure la crònica del Medina Llagostera sobre la cursa de l'Estartit, vaig quedar una mica parat per la seva duresa....el primer que em va venir al cap, va ser que ja es podien posar les piles perquè en menys d'una setmana els hi tocava a ells passar l'examen, i ves per on, també han suspès. No vull posar mes llenya al foc, tothom pot cometre errors, però com que aquesta vegada m'ha tocat el rebre directament, si que vull explicar els fets des del meu punt de vista:

Després d'entrenar de conya durant la setmana, i del podi de l'Estartit, em presentava a Llagostera amb el 100% de confiança. Sabia que repetir podi seria difícil, però possible. La sortida era estreta, la qual cosa (per una vegada) beneficiava als que teníem graella. Engega la cursa i al cap de pocs minuts ja es fa el primer grupet d'unes 12-15 unitats (Colomer, Almendros, Campasol, Lozano, Codinach, Oller, Martinez, Vilosa, Vinyas, Boix, Vidal, jo....) Anem tots bastants junts i a tota màquina, sense mirar res. Entrem en un corriol molt ràpid, i quan sortim a una pista, tots parats, la moto s'ha perdut!!!!!.....i no només això, sinó que el motorista es queda atontat o en estat de shock, ja que no sabia ni on era, ni que havia de fer!!!!. Després d'uns segons demanant-li explicacions i no reaccionar, passem d'ell i reculem. Quan tornem al circuit, ja teníem quasi tots els corredors al davant. Està clar que el corredor te el deure de conèixer el circuit, però no ens enganyem; quan ets el primer i tens la moto que obra la cursa al davant, només mires la moto, i la resta de corredors només miren la roda del corredor del davant, no les cintes.

La primera sensació va ser; vinga tornem-hi que hi ha temps de sobra i tots els que ens juguem alguna cosa estem igual. Comencem a remuntar per unes pistes amples, menjant molta pols. N'hi havia tanta que en un dels avançaments m'empasso un forat dels grossos i em salta la cadena (altre cop, grnnnn!!!), no entra sobre la marxa i m'haig de parar a col.locar-la. M'avança encara mes gent i perdo la roda dels corredors del meu nivell. Tornem-hi per segona vegada -quan comenci la pujada podré recuperar posicions- penso. Però res mes lluny de la realitat perquè la primera pujada es per un corriol monorail. Allà em dono compte de que no hi ha res a fer, el ritme es molt lent i es molt difícil avançar corredors. Començo a canviar el xip, a donar voltes al que ha passat, a emprenyar-me cada cop mes, fins que ho engego tot a la merda i plego.

Mig perdut per aquelles muntanyes, arribo a una urbanització, on trobo a en Ricard Soler que tenia pana, i tornem xino-xano cap a Llagostera. Em dutxo, recullo els trastos i foto el camp cap a casa emprenyat. No em vaig voler ni quedar a veure com havia anat la cursa i comentar la jugada. Me'n vaig amb la sensació d'haver perdut (a part de temps i diners) una setmana de bona forma i una bona oportunitat de fer un bon paper.

Avui dilluns, per lo que he llegit a d'altres blocs, hi ha bastantes queixes de l'organització: mes problemes amb les cintes (aquestes ja no les vaig patir, je je je)....falta de samarretes, cues a les inscripcions i amb l'esmorzar, falta d'informació, etc......jo per la part que em toca, només puc dir que la moto que obra cursa (hagin tret o no cintes), s'ha de conèixer el recorregut amb els ulls tancats, per deu!!!!

Be, no cal donar-hi mes voltes i criminalitzar la situació. Només espero que l'organització prengui nota dels errors i si tornen a organitzar una altre cursa, no passi el mateix. Pel que fa a mi, si que he pres la decisió de no fer cap mes Copa Gironina. Si fins ara planava sobre mi aquest dubte, amb el que ha passat les dues ultimes curses, he pres la decisió de deixar-ho estar i acabar la temporada anant a altres marxes que em vinguin de gust, o que em quedin a prop de casa, o en companyia de col.legues....

Copa Gironina l'Estartit

2011-10-10T09:29:00.004+02:00

Després d'unes quantes setmanes tenint problemes amb la cadena de la bici i no trobar l'origen (em provat de canviar el plat gran, retallar la cadena, retocar el desviador), sembla que em trobat la sol.lució: la molla interna del canvi del darrere estava cascada, la qual cosa provocava una falta de tensió a la cadena que la feia caure amb qualsevol sot....o sigui que canvi nou. I d'aquesta manera, ahir per fi em vaig poder dedicar només a pedalar i estar concentrat per la feina, la qual cosa es va traduir en una lluita fins l'ultim quilòmetre per entrar al podi, que finalment vaig aconseguir.

La cursa va començar a toc de pitu amb una pujada asfaltada a una urbanització amb unes rampes tremendes que em van deixar molt mal col.locat...i es que l'edat no perdona i l'explosivitat no es el meu fort. En una cursa on hi havia moltes pistes rodadores per la zona del Montgrí que donarien lloc a moltes grupetes, no era el mes adient perdre el cap de cursa. Per sort, els primers quilòmetres van ser bastant ratoners, i de mica en mica vaig poder anar recuperant llocs sense perdre gaires segons respecte als corredors de referència. Per fi, i després de molt patiment, al principi de les pistes rodadores vaig contactar amb la segona grupeta de cursa. Érem 9 corredors (Sanchez, Martin, Martinez, Carreras, Codinach, Quintanas, Collados, Boix i jo (pràcticament tot Bicis Esteve) que perseguíem al quintet capdavanter (un il.lustre Roberto Heras a la postre guanyador de la prova, Colomer, Lozano, Oller i Vinyas). Amb el pas dels quilòmetres la grupeta perd unitats; primer cau Collados i després Boix, ja només som 7. A les pujades em costa molt aguantar el ritme infernal que posen els Bicis Esteve i vaig fent la goma tota l'estona. Amb el ganxo posat van passat els quilòmetres i la grupeta continua reduint-se: aquesta vegada perdem en Sanchez per una punxada i després en Quintanas. Ja només som 5, dels quals 3 som màster-30 i només queden 2 llocs al podi. La cosa està xunga, ja que de llarg soc el mes dèbil del quintet. Arriba el corriol final de baixada a meta i ens trobem els corredors de la volta curta; comencen les presses, els crits i els pals. Martin cau i em deixa l'ultima plaça del podi en safata sense haver de lluitar-lo a l'sprint final.

Aquesta vegada he estat de sort....be, la sort que no he tingut en les dues copes gironines precedents. A l'arribada me n'adono que hi ha hagut moltes avaries mecàniques i molta gent perduda per una senyalització bastant dèbil. Les característiques d'aquesta cursa m'han permès aguantar el ritme dels millors corredors, però s'ha de ser realista i veure que el podi de màster-30 està molt i molt car......però ja em tocava!!! aquesta temporada ja he complert i puc plegar, ja ja ja.....

Copa Catalana Barcelona

2011-10-03T14:20:00.007+02:00

Ahir va tocar anar a Barcelona (no pas a veure el cul de la mona, ja ja ja), sinó per disputar l'ultima cursa de la Copa Catalana. Be, disputar, disputar, no vaig poder gaire, perquè passada la meitat de cursa vaig haver de baixar de la bici a causa dels molts problemes que tenia amb la cadena....i es que em sembla que la mecànica de la bici també està olorant el final de temporada (tot i que encara queden 8 Copes Gironines!!!!!).

Tot començava amb una matinada del 15 perquè la cursa era a les 9.30 del matí, i abans havia d'anar a veure el circuit. Circuit escurçat respecte al de l'any passat, es a dir; curt, revirat, explosiu, i sense temps ni tant sols per fer un glop d'aigua. Això ho testimonia el temps del primer classificat Màster-30; 4 voltes en 57 minuts....això es mes agònic que el ciclocross!!!.

El cas es que escalfant em vaig trobar be, però vaig entrar a corralines dels últims. La sortida molt malament perquè em vaig quedar tancat amb les tanques. Quan vaig arribar a la pujada asfaltada vaig poder començar a remuntar llocs, però al mig de la pineda ja em vaig trobar amb les primeres fèmines i era molt difícil trobar un forat per passar amb aquells trenets que hi havia. Les males notícies van començar a la baixada, quan amb els sots, trencaigues, voreres, llambordes i demés trampes urbanes, la cadena em saltava cada vegada. Allò em trencava totalment el ritme de cursa i de vegades no em quedava mes remei que baixar de la bici i col.locar-la a lloc amb les mans. Cada vegada que havia de desmuntar em passaven 10 (o mes) corredors, i després de tornar a posar tot el meu esforç en remuntar posicions, altre cop salt de cadena.....es a dir, perdia mes llocs dels que remuntava, i en un circuit tant curt com aquest, l'esforç era totalment estèril, o sigui que després de poc mes de 30 minuts de cursa, vaig decidir plegar. No es el meu estil, però en un circuit així, poca cosa hi ha a fer....això no es btt.

En fi, aquest any a part de la primera cursa de Banyoles on vaig fer un bon resultat, he fet la pitjor Copa Catalana de la meva vida. Suposo que per aquest motiu, ahir no estava gaire emprenyat al haver de plegar, i també al veure que altres corredors havien tinguit el mateix problema que jo. La cara de la jornada van ser els resultats globals de l'equip, tornant a guanyar un any mes, la Copa Catalana per equips, amb una avantatge considerable respecte al Tomàs-Bellés i el Bicis Esteve....i es que tot i que som un equip d'amics sense cap pro de veritat, continuem sent els millors.....

Powerbar Marató Bonansa

2011-09-26T23:02:00.001+02:00

Ja torno a ser a casa després d'un fi de setmana dur, que començava a primera hora del dissabte amb el llarg desplaçament fins a Pont de Suert, on ens allotjàvem amb la resta de companys d'equip en una pensió que, diguem que no era gaire maca, però amb abundant i bon menjar. No va començar gaire be la cosa, ja que la pluja ens va acompanyar gran part del dissabte (...i jo amb neumàtics de sec) i només vam poder sortir a rodar una horeta a la tarda per estirar les cames per la carretera que va a la Vall de Boí. Després, un bon sopar, mirar el Barça i cap a dormir.

El diumenge començava encara de fosc però per sort sense pluja. Un breu desplaçament fins a Bonansa on el sol començava a despuntar, però amb una bona fresca Pirinàica, i es que estàvem a 1200 metres d'alçada. Un poble de quatre cases i menys de 100 habitants (com poden acollir una prova d'aquestes característiques¿¿??), on de seguida vaig veure que seríem quatre gats; amb prou feines 100 corredors entre totes les categories i diferents curses. No vaig tenir temps ni d'escalfar, directe a l'arc de sortida (tot un rècord). Pel davant 68 quilòmetres formats per dues voltes de 32 en forma de vuit, es a dir, quatre voltes 16+18+16+18 passant per Bonansa cada vegada. Un circuit dur, amb 2100 metres de desnivell i tot pista forestal. El circuit estava marcat per dues fortes pujades que t'obligàven a posar-ho tot, i per la pedra suelta que t'obligava a anar amb compte de no rebentar el neumàtic. Per sort aquell tipus de terreny absorbeix be la pluja i no es va fer fang. Però del que si que no ens vam salvar, va ser de les grans basses d'aigua, es a dir, que vam acabar totalment enfangats i amb la transmissió demanant oli a crits.

De la cursa, dir que vaig patir molt la primera meitat, sense trobar el ritme i anant amb el ganxo posat tota l'estona. Les pujades eren duríssimes i amb tanta pedra em costava molt agafar el cop de pedal. Em movia entre el 20è i el 30è lloc, a les pujades perdia posicions i a les baixades les recuperava. Però a partir de la segona volta les sensacions van començar a ser millors i vaig anar consolidant la posició. Em va atrapar un elit que havia punxat anteriorment (amb un ritme un puntet per sobre del meu) i vaig aprofitar per agafar-li la roda i que em portés endavant. Em va anar de conya perquè m'obligava a patir, cosa que jo sol no hagués fet. Al final, i després de mes de quatre hores de cursa, vaig acabar patint perquè pel darrere m'atrapava gent, però la recompensa va ser grata ja que vaig entrar el 20è de la general i 2on Màster-30, el meu primer podi de caire autonòmic (o nacional, depèn de com es vulgui mirar), i de retruc, també vaig quedar 2on del Campionat.

Es cert, que el Powerbar Marathon by Nortwave ha sigut un campionat descafeïnat, ja que de quatre proves inicials que havien de ser, es van convertir en tres quan van treure el calendari oficial, i al final han estat dos al cancel.lar-se la prova de Cantàbria. Però això no treu mèrit al fet d'haver-hi sigut i haver fet bon paper en les dues proves (6è i 2on), o haver-me fotut la pallissa amb els viatges (que no vaig arribar a casa fins diumenge a la nit).....o sigui que, tot i que no tinc cap foto, el subcampionat es per mi....apa.

Copa Gironina Salt

2011-09-18T16:21:00.002+02:00

Ahir a la tarda va tocar anar a Salt. M'agrada córrer el dissabte per la tarda: no has de matinar i tens el diumenge al matí per disfrutar amb els col.legues (o si et vols matxacar, pots tornar a córrer en algun altre lloc)...hauré de crear un grup al facebook, a veure si convençem a la federació, je je je.

El cas es que, tot i no tenir del tot sol.lucionat els problemes amb la cadena i el desviador (he hagut de fer una reparació chapucera), vaig anar a Salt amb ganes de córrer i treure'm el mal regust de la cursa de Bescanó. La sortida va ser una mica campi qui pugui, i la graella no va servir de res perquè tothom es va col.lar per on va voler (però aquesta vegada jo en vaig ser un d'ells, je je je...). Després dels primers quilòmetres d'asfalt, va venir el tall de veritat. Vaig entrar al primer corriol entre els 10 primers, però anava molt per sobre del meu ritme. De mica en mica m'anava avançant gent mes forta que jo, fins que al quilòmetre 5, va venir algú amb una maçeta i em va fotre una bona garrotada. Buff....vaig fotre un pet, que vaig estar uns quants minuts bastant tocat i perdent bastantes posicions.

De mica en mica, vaig anar recuperant-me, i agafant el "meu ritme", però em costava molt atrapar corredors i avançar-los, la peña està molt forta!!!. Tot i patir algun problema amb la cadena (no tant greu com a Bescanó), alguna que altre col.lada (el marcatge del circuit era bastant fluixet) i anar de puto cul per no conèixer el circuit, vaig arribar al final amb plenes facultats i disputant la posició a l'sprint amb dos corredors mes. Al final 14è de la general i 6è màster-30. Després d'aquesta cursa, ara si que puc dir que el podi de màster-30 encara està bastant lluny....a veure si en les properes curses puc arribar-hi.

2011-09-14T09:10:00.004+02:00

Entrenament dur el d'ahir. 65' de força-resistència per sota de l'umbral aeròbic. Molt de vent de costat, però tot i així, promig de quasi 38 per hora, i promig final de quasi 35 per hora (tot i els quilòmetres de refredament). La bici va de fàbula, i de mica en mica vaig ajustant la posició.....

Fi de setmana intens

2011-09-12T10:50:00.008+02:00

Aquest fi de setmana ha estat molt intens i carregat. Tant, que volia anar a córrer un parell de curses de carretera i al final no he anat enlloc. Tal i com vaig publicar en el post anterior, el divendres al vespre concert de Sopa de Cabra. Evidentment vaig anar a dormir tard, però a les 8 ja tornava a estar de peus per anar al Turó de l'Home amb el Bike-Somni, sortida històrica que sempre es fa coincidint amb la diada de l'11 de setembre (aquest any al caure en diumenge, es va avançar un dia). Be, la pujada fins a Santa Fe, la vaig fer sol, perquè vaig sortir una hora després d'ells (que aquella gent matina molt!!!).

Un bon esmorzar de forquilla, i després fins al cim del Turó, la típica crono per veure qui està mes en forma. Unes fotos de rigor amb un dia i una temperatura esplèndida, i després la baixada a Arbúcies pel corriol de la Feixa Llarga, on va haver-hi mes d'una aterrissada.....

El dissabte per la tarda va tocar anar a la inauguració de la nova botiga de Bike Girona, i de pas, recollir per fi la nova màquina de carretera, que va ser l'estrella de inauguració. Es la primera vegada que tinc una bici que provoca tanta admiració, je je je....i es que es fa mirar així tant nova, neta i maca. Abans d'anar a dormir vaig tenir feina a repassar-la, ajustar-la al meu gust i muntar-li els accessoris per tenir-la a punt per estrenar-la l'endemà.

I ahir diumenge, després de no poder dormir en tota la nit com un nen petit, esperant per catar la bici, ja ja ja, va ser hora de l'estreno. Una rutilla fins a Girona de quatre hores amb molta calor i molt de vent, cosa que va deslluir la jornada, sobretot per les rodes de perfil. Molt bones sensacions, tot i que encara haig d'acabar de polir la posició, sobretot de l'alçada de la direcció (que encara està per retallar). Suavitat, lleugeresa i rigidesa es el primer que vaig notar, però em falta fotre-li una bona exprimida per anar traient conclusions. Amb els entrenaments d'aquesta setmana i la pujada a Riells del diumenge, espero poder fer-ho....

Concert de Sopa de Cabra

2011-09-10T17:25:00.000+02:00

Divendres al vespre vaig anar a veure els Sopa de Cabra al Sant Jordi amb en Xals, en Pane i la Mery, en el que havia de ser un únic concert per celebrar els 25 anys, o els 10 anys de la seva separació (depèn de com es vulgui mirar). Un cop passada la "decepció" de veure com, després de suar la gota gorda per aconseguir les entrades, anaven anunciant un segon concert, un tercer, dos a Girona, i dos mes a Tarragona i Palma (això no es sèrio), vam agafar el cotxe i cap a la capital.

La primera impressió va ser l'escenari: grandiós i amb una escenografia mes típica d'un grup de caire internacional que d'un grup català. El segon, va ser veure com l'edat mitja del públic era molt alta. I el tercer, va ser la tranquil.litat del personal, sense histerisme col.lectiu, ni presses, ni agobios per agafar lloc. O sigui, que sense gaires entrebancs, vam anar col.locant-nos a prop de l'escenari.
El concert va ser molt complet. Quasi tres hores on van tocar una trentena de cançons que van donar per fer un extens repàs de la seva carrera. Molt de rock i moltes cançons dels seus inicis, sense oblidar les cançons mes conegudes dels discos finals de carrera. A mi em va agradar bastant, però el final se'm va fer llarg, sobretot amb els bisos i els canvis d'escenari per tocar els "unplugged".

Un Gerard Quintana en bona forma, el tio s'ha aprimat bastant, suposo que per poder aguantar el ritme d'un concert així, je je je.....el que em va sobrar van ser els seus típics discursos morals i polítics entre cada cançó. No m'agrada anar a escoltar música i que et fotin la pallissa per coses extramusicals, i a sobre tothom aplaudint i combregant com si fossin fidels de la causa.....be, després d'això, segurament vindran mes concerts i l'any vinent un disc nou....que us hi jugueu?

Qui diu que en els recintes tancats no es pot fumar?

Copa Gironina Bescanó

2011-09-05T23:10:00.007+02:00

Regust agredolç el que em vaig emportar ahir de Bescanó, en la que va ser la meva tornada a les curses després de dos mesos de "vacances". Mes amarg que dolç, hauria de dir, ja que problemes mecànics amb el desviador i la cadena, em van fotre la cursa enlaire.

Després de passar tot el dissabte sense fer res esperant que caigués el diluvi universal, i sense caure una gota, el diumenge al matí plovia. Això ja em va tallar el rotllo, i vaig estar a punt de no córrer. Per sort, la pluja va escampar i vaig decidir prendre la sortida, tot i que no vaig escalfar com deu mana (cada cop em fa mes mandra això d'escalfar per sortir a tope....)

El cas es que, evidentment, això ho vaig pagar en forma de sortida penosa en l'inici de la cursa per la carretera asfaltada d'Estanyol (amb unes rampes que et treuen la son). Em va passar "hasta el tato", i no va ser fins a l'entrada de la pista, que vaig poder anar remuntant posicions fins a col.locarme en el meu lloc natural. Un cop passats aquest primers quilòmetres de barull i estabilitzades les pulsacions, anava fen duet amb en Fontané en 13ena posició, i tenint a la vista l'ultima plaça del podi màster-30 que se la disputaven en Martinez i l'Oller, quan en una trialera la cadena em salta. No contenta amb això, la ditxossa es va col.locar entre el quadre i el plat petit, quedant totalment clavada. Em vaig haver d'aturar per collons, i quan vaig veure allò, vaig pensar que la cursa s'havia acabat. No em va toca mes remei que posar-me "manos a la obra" i amb molta paciència (cosa gens fàcil quan tens el cor a 200), vaig aconseguir treure-la d'allà, no sense perdre molt de temps i posicions. Calculo que quan vaig tornar a arrancar, ho vaig fer mes o menys sobre la 40ena plaça.

Enrabiat per la situació, vaig tornar a posar "la carne en el asador", i tot i patir durant bastants minuts per tornar a agafar el ritme de cursa, de mica en mica vaig anar recuperant posicions i bones sensacions. De totes maneres, la mecànica no anava fina i cada cop que hi havia una zona de sotracs, la cadena em saltava dels plats (mal presagi). Quan ja tornava a rodar entre el Top-20, la cadena me la va tornar a jugar; aquesta vegada fent-se un nus, que quan vaig veure allò, vaig pensar que era una broma de mal gust. Ni jo mateix amb les meves pròpies mans i intentan-t'ho 100 vegades, seria capaç d'entortilligar-la d'aquella manera. -No pot ser- m'anava dient a mi mateix, -com es desfà això? per deu!!!-. (imagineu-vos intentar fer un trencaclosques amb la sang que et vull). Però com que estava perdut al mig de no se on, no em va tocar mes remei que desfer aquella entortilligamenta. Ha estat la primera i espero que la única vegada que m'ha passat això. Evidentment vaig tornar a perdre tot el que havia recuperat, i amb els 6 o 7 quilòmetres que faltaven fins a l'arribada, ja només vaig poder recuperar 2 o 3 llocs.

Al final 28è de la general i 12è màster-30....molt lluny del que em mereixia. No sé què em fa mes ràbia: si haver perdut una possibilitat de fer podi, o ni tants sols haver fet dels 25 primers per poder tenir graella de sortida en la pròxima cursa del campionat a Salt. Be, el cas es que no ha sigut un inici de Copa Gironina tal i com m'esperava, cosa que fa perdre força a la decisió de seguir-la tota.....i es que quan una cosa comença torta, costa molt redreçar-la. (fotos © Jordi Bautista)

De vacances

2011-08-07T16:40:00.001+02:00

Estic de vacances.....es nota? m'ha entrat tal mandra, que no tinc ni ganes de publicar coses al blog. Tampoc hi ha gaire coses a dir; aprofito per fer quilòmetres amb el nou Garmin, trepitjant carreteres mes allunyades de casa. I tot això passa mentre estic a l'espera de que m'arribi la nova bici de carretera, que siguen mes d'agost, no se quan serà....qual la tingui, ja faré un post.

Trek 2012

2011-07-31T14:15:00.007+02:00

Entre sopars i barraques de festa major, ahir vaig trobar un forat per anar a la presentació de la gama Trek 2012 a Granollers. Me'n vaig enterar pel facebook de Trek de pura casualitat fa uns dies, i em va sobtar que després de no trobar cap foto de bicis del 2012 per la xarxa, fessin la presentació per Espanya en un hotelet de Granolers, sense practicament publicitar-ho i obert a tot el públic. Vaig pensar que estaria ple de gent, però no érem pas gaires, increïble.

En quant a les bicis; de gama baixa i mitja hi havia de tot, però de gama alta ja no hi havia tanta cosa. Hi havia moltes mes btt que no pas de carretera, i també sabatilles, cascs, neumàtics i algunes rodes. No vaig veure novetats importants, només un nou model d'enduro que no recordo com es deia. Els quadres no han canviat i només hi ha reestilings de pintades, però son realment molt guapes i cuidades estèticament fins l'últim detall, amb tots els accessoris conjuntats, des de les llantes fina als sillins. Em va sobtar veure que hi havia els preus posats, i tampoc hi ha cap novetat en aquest camp, continuen costant el mateix que el 2011 (tot i que el dolar està molt mes devaluat envers l'euro). Be, ara ja sabem com anirà la cosa per l'any vinent, i ja tenim mes informació per saber quina bici ens em de comprar.....

Festa Major

2011-07-29T18:12:00.000+02:00

Avui començo vacances i res millor per celebrar-ho que la Festa Major!!!! ens esperen quatre dies de festa amb les seves respectives quatre nits de barraques.....al loro!!! vaja inici de vacances........

Benvinguts al mon Garmin

2011-07-26T19:36:00.002+02:00

Ja el tenim aquí.....després de tota la vida amb Polar, i 8 anys des de l'ultima adquisició d'un 705i, he fet el canvi a un Garmin. El Polar tenia una precisió cardíaca altíssima, però la veritat es que ja començava a fer catúfols; el sensor de cadència fallava mes que una escopeta, el sensor cardíac quan li tocava molt fort el vent de cara (en baixades amb molta velocitat) donava dades errònies, i el baròmetre que servia per donar totes les dades de temperatura, alçada, pendents, etc, feia temps que me l'havia carregat. A tot això s'hi ha de sumar el fet que el software de gestió dels entrenaments (Polar Precision Performance), estava completament obsolet perquè fa temps que el van substituir per un de nou (Polar Pro Trainer) que si el volia, l'havia de comprar.

O sigui que després de veure que tothom en parlava meravelles, assistir a unes jornades de presentació de productes que la marca va fer a Barcelona, i valorar quin era el mes adequat a les meves necessitats, m'he decidit a comprar l'Edge 500, que es la versió econòmica de la gama de ciclisme. Es mes un ciclocomputador amb GPS, que no pas un GPS per a la bicicleta (que seria el Edge 800), i dintre de les seves limitacions, fa de tot i mes. Però tot això ho aniré descobrint aquest propers dies, on m'espera bastanta feina per aprendre a fer-lo anar i treure-l'hi tot el rendiment.

Dies de Tour i núvols

2011-07-22T11:11:00.001+02:00

Així transcorren aquest últims dies; mirant el tour en HD per la tele (que es veu de puta mare), i sortint a rodar i acumular quilòmetres en acabat, amb un temps que s'assembla mes a la tardor que a l'estiu. Sembla que a mesura que passen els dies, la cosa va a pitjor, i aquesta setmana ja he sortit amb samarreta tèrmica interior i manguitos. Ahir fins i tot feia un temps típic de muntanya, amb 18º i un cel gris i rúfol que m'anava mullant de tant en tant.....almenys una cosa positiva te aquest temps, i es que el compte enrere per les vacances de l'agost no està siguen tant agònic com altres anys, i treballar amb aquestes temperatures es molt mes suportable.....això si, espero que això faci un gir a l'Agost, perquè sinó ens fotre'm de fàstic!!!!

Connexions popArb

2011-07-13T15:39:00.005+02:00

Què en pensen els artistes del popArb? en aquest vídeo de l'enderrock ho podem saber:

Un dilluns dur

2011-07-11T13:04:00.007+02:00

Bufff, que durs que son els dilluns quan ets un fiesteru, je je je. Quan no estàs acostumat a dur aquesta vida nocturna de descontrol i frenesí, costa molt tornar a la normalitat.....la veritat es que estic mes cansat avui que no pas quan vaig fer els 100 km de Sant Hilari, que ja es dir!!!!!!

En línies globals ha estat un bon festival, però al contrari del que un s'espera, decebut pels dos caps de cartell (Manel i Antònia Font) ja que no van fer uns concerts gaire potents. En canvi, em van agradar Quart Primera, Inspira, Estúpida Erikha, Mine, El Petit de Cal Eril, The New Raemon, i per sobre de tots Mazoni que per mi va ser el millor concert del popArb'11. Concerts que no repetiria, per exemple: El Guincho, Guillamino, Thelemáticos, Senior i el Cor brutal....la resta, acceptable.

Amb les obres de reforma de les naus Ayats, ara si que hi ha lloc per tenir dos escenaris com deu mana i poder veure els concerts en condicions. La puntualitat va ser britànica, fins i tot massa, ja que mes d'un grup quan estava en el seu punt àlgid, va veure com li tancaven el teló i li tallaven el so....potser massa estrictes no? com a fets negatius, haig de dir que vaig trobar a faltar lloc per seure (vaig acabar amb l'esquena destrossada, després de 7 hores de peu cada nit) i que la barra va quedar col.lapsada en les hores punta, havent de carregar-te de paciència per poder fer un beure. Esperem que en la pròxima edició vagin resolent aquets petits detalls, però per saber-ho encara falta un any.....

Tot a punt!!

2011-07-08T14:43:00.003+02:00

Fi de setmana intens el que m'espera.....però aquesta vegada no serà a sobre la bici, sinó que serà disfrutant d'un festival de 1ª divisió de música feta a Catalunya, i a mes sense moure'm de casa: el PopArb.
Seran dos dies intensos, on no em vull perdre els Quart Primera, Manel, Mazoni, Wantun, Illa Carolina, Estúpida Erikah, The New Raemon, Antònia Font....i de la resta de grups, mai se sap, que sempre pot caure una sorpresa inesperada. A hores d'ara, en el poble ja es comença a veure una mica de moviment de forasters que comencen a arribar per assistir a aquest festival que fa mesos que te les localitas esgotades!!!!!

Fotos de Porqueres

2011-07-06T12:15:00.001+02:00

Penjo algunes fotos de la cursa de Porqueres fetes per l'organització i en Jaume Fores:

Open Tàctic Porqueres

2011-07-03T18:26:00.005+02:00

Avui he tornat a anar a una cursa després de mooooolt de temps sense fer-ho. I hi he anat perquè em venia de gust, i perquè fins al setembre segur que no em tornaran a veure el pèl, ja que s'acosten fins de setmana de lleure: popArb, el tour, specialized days de la molina, la festa major, vacances, platjeta....

He anat a Porqueres a disputar una cursa de l'Open Tàctic, i la veritat es que la falta de ritme de cursa es nota molt. Si això li juntes la falta d'explosivitat, la falta de graella que et fa perdre les referències dels primers i l'atropellament de les enramades, no es pot esperar gran cosa. La cursa no es que m'hagi anat malament, però es que d'allà on no n'hi ha, no en raja....almenys no he tingut aquella sensació d'anar-me arrastrant pel circuit, però estic realment lluny de l'estat de forma que tenia la temporada passada. Encara no hi ha les classificacions penjades, però calculo que he entrat sobre el 10....a partir d'ara toca divertir-me i sortir amb la bici a disfrutar.....

El secret mes ben guardat d'Arbúcies

2011-06-29T08:50:00.000+02:00

Després de les Enramades, anem encarant la següent cita: el popArb del 8 i 9 de juliol, amb totes les entrades exhaurides des de fa setmanes.....

La Passada del Castell

2011-06-26T16:05:00.006+02:00

Aquest any la Passada del Castell va ser llarga i dura perquè puntuava pel GP de la Vinya, i vaig haver de donar-ho tot per arribar fins a l'esmorzar del Carulla. Una petita mostra de la nit: (les fotos perilloses han estat retirades de la circulació per no ferir la sensibilitat dels espectadors, je je je....)

Botifarres i petard no son compatibles

2011-06-24T18:14:00.002+02:00

Després de 152 anys, ahir va tornar a coincidir la diada de Corpus (Botifarrada d'inici de les Enramades) amb la revetlla de Sant Joan, i la veritat es que veien el resultat, val mes que no passi gaire sovint. Acostumats a fer mes d'una hora de cua per aconseguir la preuada botifarra, ahir no havies de fer mes de 5 minuts. La gent va preferir descaradament fer revetlla a casa, que no pas sortir a la Passada de la Plaça.

Com dic, la festa va quedar una mica deslluïda de gent, potser massa, però el fet de poder menjar la botifarra sense haver d'esperar, poder repetir, i no patir aglomeracions a la Plaça de la Vila i voltants, no te preu.....la nit tampoc va ser gaire prolífica, i es que sembla que la gent s'està reservant per aquesta nit, la Passada del Castell.....demà penjarem unes quantes fotos......

Jornada festiva

2011-06-20T09:57:00.007+02:00

Ahir diumenge va ser una jornada festiva en tots els sentits:

A la matinada va néixer la Queralt, la meva primera i única neboda, després de 40 hores de viatge fins al carrer Sorrall. Un bon dia per néixer, ja que sempre quedarà com a anècdota, que ho fes el dia de les catifes.

Doncs si, ahir era el dia de les catifes florals, tret d'inici de les Enramades d'Arbúcies, que tindran continuïtat a partir del dijous vinent, diada de Corpus, i que aquest any coincideix amb la revetlla de Sant Joan. Un dia perfecte en quant a climatologia, amb sol al matí, però temperatures agradables, fet que va animar a la gent a passejar durant tot el dia pels diferents carrers de la vila.

Però abans de tot això, vaig anar a Hostalric a fer la 2ª marxa popular btt. Una pedalada que m'anava de perles perquè es sortia a les 8 del matí, i Hostalric està a 10 minuts de casa, amb la qual cosa, a quarts de 12 ja estava a casa a punt per anar a veure les catifes. El nivell físic de la pedalada va ser alt, ja que vaig tardar 2.45' a completar els 48 quilòmetres del recorregut llarg. No va ser el cas del nivell dels inscrits, ja que vaig arribar primer i en solitari amb uns 10 minuts d'avantatge sobre el segon (les classificacions no ho reflexen així.....estan fetes una mica a cop d'ull), tot i no tenir gaire bones sensacions, ja que no vaig poder descansar gaire durant la nit, perquè prop de casa hi havia un restaurant que estava de festa i van tenir la música força alta fins ben entrada la matinada.....fotos aquí.

La Meritxell

2011-06-15T18:08:00.000+02:00

Boníssima l'entrevista i la cata de vi que va fer l'altre dia en Buenafuente a aquesta sumiller catalana.....no se si aquesta noia estava molt nerviosa, o es així d'inocenta i natural, o es feia la tonta, però el cas es que es de tant en tant en deixava anar cada una, que a l'Andreu li venien de perles per fer broma......ja ja ja.

L'entrevista:

La cata:

Entrenament de qualitat

2011-06-12T18:29:00.003+02:00

Estic començant a trobar-me una mica fi, i volia aprofitar aquest fi de setmana per anar a córrer a l'Open Tàctic de Figueres per veure si es veritat, però ves per on, l'han suspès. També han suspès els Campionats de Catalunya en ruta a Tarragona, i practicament no hi havia cap cosa interessant a prop de casa, o sigui que m'ha tocat sortir a entrenar simulant un ritme de cursa.
He fet una ruta circular molt entretinguda perquè hi ha pujada, baixada, una mica de planer, i una zona de tobogans: Arbúcies, Hostalric, Riudarenes, Santa Coloma de Farners, Anglès, Osor, Sant Hilari Sacalm, Arbúcies. Son 85 quilòmetres que els he fet en solitari i en 2h30', a un promig de quasi 34Km/h (tot i rodar sempre en el sentit contrari del vent). De Santa Coloma fins a Sant Hilari he posat ritme de cursa, però fins allà ja venia rodant a un ritme alt. La veritat es que fins i tot jo mateix m'he sorprès del rendiment, ja que no he defallit en cap moment, i això que ahir vaig fer 4h de btt....
Soc un crack, ara que em començo a trobar be només queden dues proves de l'Open Tàctic, i a la de Llançà no hi aniré perquè coincideix amb el PopArb, mentre que als Campionats de Catalunya tampoc hi aniré perquè coincideix amb les Enramades. A mes, a hores d'ara no hi haurà Campionat de Girona, o sigui que tampoc podré "defensar" el títol de l'any passat, que era de les poques coses que em motivaven.....

Andy Schleck i les cadenes

2011-06-11T22:16:00.000+02:00

Sembla que aquest noi i la seva cadena no s'acaben d'entendre, ja ja ja....avui a l'etapa pròleg de la Volta a Suïssa, quan anava amb el plat i el pinyó gran i ha volgut posar el plat petit per afrontar l'inici de la pujada, se li ha tornat a sortir la cadena (el mateix error que al Tour), i ni ell ni el seu mecànic han tingut collons de posar-la a lloc, havent de canviar la cabra per una bici convencional. Sembla que aquest noi no li han explicat que no es recomanable anar amb el plat gros i el pinyó gros.....pels que no ho heu vist, mireu el vídeo (a partir del minut 3):

Vídeo de Terra de l'Aigua

2011-06-08T18:57:00.000+02:00

La Tramunbike

2011-06-06T08:53:00.008+02:00

Després d'uns quants anys d'absència, ahir vaig anar a la Tramunbike. No em considero pas un gran "descender", però dintre de tot, em defenc correctament. La Tramunbike però, es una altre història, aquí ja has de tenir un nivell de btt alt, perquè sinó, pots passar-ho bastant malament.

Be, el cas es que tenia ganes d'anar a disputar la cursa, però les pluges que van caure durant la setmana i sobretot les del dissabte, em van treure del cap la idea.....es mes, em van venir ganes de no anar-hi. Tot el dissabte vaig estar menjant-me l'olla: buff, estarà enfangat, les roques molles i perilloses.....al final vaig optar per una opció intermitja; anar-hi però amb la doble (per minimitzar riscos de caiguda). Es una Trek Fuel Ex-8, es a dir, una enduro "ligt". Be, lo de "light" s'ha de matitzar, em refereixo al recorregut (140mm) però no al pes. Una bici d'aquestes d'alumini de gama mitja pesa lo seu (practicament 14 quilos), i a mes amb neumàtics gruixuts. I vista l'experiència, us asseguro que serà l'ultima vegada que ho faig: la mare que la va parir, com pesa la cabrona....cada cop que venia un pujador em cagava en tot. Per contra, a les baixades anava còmode, sobretot en les zones de roques i pedres.....però no compensa.

Be, en quant a la cursa, la cosa va començar amb una llarga pujada per una pista asfaltada, on ja vaig patir lo meu per pujar a un ritme alt. Vaig arribar a dalt bastant tocat, tant, que vaig estar bastants quilòmetres per recuperar el to. Anava bastant endavant, suposo que dels 20 primers, però de mica en mica em van començar a avançar corredors, perquè la baixada estava perillosa, perillosa, amb unes lloses de canto molles que la feina era baixar-les a peu. I quan mes amb compte baixava, mes malament ho feia....vaig estar molts quilòmetres fora de joc, sense trobar el ritme en pujant, i baixant molt malament. Cada cop que per darrere m'atrapava algun grupet, els deixava passar i jo continuava al meu ritme sense posar-me en cap batalla que només m'hagués portat a tastar el terra.

A partir de l'avituallament del Fang (mitja cursa), quan la part mes tècnica es va acabar, i el físic prenia mes rellevància, vaig tornar a avançar tots els corredors que m'havien atropellat abans. Cada cop em trobava millor, i vaig acabar la cursa anant a un ritme molt alt amb una grupeta de 5 que al final es va convertir en un duet amb en Puigdevall del Radikalbikes. Al final i després de 5 hores de cursa, jo i el meu ferro vam entrar els 18ens de la general, enfangats fins dalt, però contents de no patir cap caiguda important.

Fotos de Terra de l'Aigua

2011-06-03T08:49:00.004+02:00

Galeria gentilesa de l'organització:

Españistan

2011-06-02T14:19:00.006+02:00

Magnífic vídeo realitzat pel dibuixant de còmics Aleix Saló, on explica de forma molt didàctica i satírica què ens ha passat. Val la pena mirar-lo i ensenyar-lo als mes petits perquè no facin el mateix nosaltres:

La desitjada jubilació

2011-05-31T14:23:00.005+02:00

Ahir al curro va ser un dia diferent; en Ramon, un company de despatx es jubilava. Vam fer un esmorzar col.lectiu per celebrar-ho, però sense que ell ho sabés, li teníem preparat un dinar sorpresa que no s'esperava, el vam ben enredar!!!!! Des de que treballo a l'ajuntament es la primera vegada que presencio la jubilació d'un company......buff, no em queden anys ni res per arribar-hi!!!!

Marxa Cicloturista Terra de l'Aigua

2011-05-30T10:36:00.007+02:00

Terra......del patiment. Així es pot resumir la jornada d'ahir a Riells. La meva obstinació per seguir el grupet dels millors corredors, va fer que anés tota la marxa amb el ganxo posat i fent la goma en totes les pujades, però al final vaig resistir el ritme infernal que posava aquella gent, fins a l'inici de la pujada final de Fogueres de Montsoriu, on em vaig limitar a pujar al meu ritme (tampoc estava per gaires mes exhibicions).

La victòria del barça del dissabte va passar factura a mes d'un, be sigui en forma de mala actuació, o simplement no assistint a la marxa. Tot i que hi havia 385 inscrits (quasi el límit màxim de 400), a la sortida no érem pas tants.....el ritme va ser molt tranquil fins a l'inici del port de Santa Helena, potser pel vent de cara. Allà es va acabar la bona vida i els millors corredors van començar a posar un fort ritme. Jo no volia quedar-me tallat com l'any passat i vaig arrancar molt mes ben posicionat. Patint molt a les rampes del "Mortirolo", vaig entrar en el primer grupet que va quedar definit a la Costa del Montseny. Érem uns 25 corredors que a mesura que anàvem pujant, anàvem perdent alguna unitat. La part final de Santa Helena va se de bojos per culpa del premi de la Muntanya, acabant de pujar amb el plat gran i a mes de 30 per hora....ho vaig donar tot per no quedar-me tallat, i desitjant que el ritme baixés una mica.

Un cop reagrupats a Santa Fe, ja només érem uns 18 corredors, i el ritme va tornar a pujar al màxim. Per sort només eren 3 quilòmetres i després una llarga baixada. Agafat de dents al manillar, vaig coronar l'ultim del grupet, però de mica en mica en el descens em vaig posar al capdavant aprofitant la coneixença de la carretera. Fins a Sant Sadurní d'Osormort la cosa va anar tranquil·la.

Allà començava Collsesplanes, un port llarg, constant i sense descansos. Es va pujar a ritme, però a quin ritme!!!!, 20-22 per hora tota l'estona. Jo fent la goma tota la pujada, veient com de mica en mica anaven caient els corredors i desitjant que s'acavés aquella tortura. Vaig arribar a dalt que les cames ja m'estàven començant a dir de tot. Quan vam coronar el port només érem 12, dels quals 3 o 4 no portàven dorsal, es a dir que no participaven. Amb allò, ja em vaig donar per satisfet, sabent que acabaria dins del Top-Ten. En el descens fins a Arbúcies em vaig posar al capdavant aprofitant que Coll de Ravell es com estar per casa.

Un cop a Arbúcies va ser hora d'anar a la sala de recuperacions per afrontar el final de cursa. Baixant a Coll de n'Orri el vent picava de cara molt fort, baixàvem tranquils i reservant forces. A l'inici de Coll de n'Orri ja vaig veure que m'hauria de conformar en arribar i prou....a la que em vaig posar de peu els quadríceps em van dir que ja em podia tornar a seure i que no em mogués de lloc, je je je......

Quan va començar l'inici de Fogueres de Montsoriu, el grupet ja es va trencar i cadascú va afrontar la pujada de la millor forma possible. Jo em vaig quedar l'ultim, però durant l'ascens vaig avançar un parell de corredors. Al final, vaig arribar just de forces i amb "amagos" de rampes als quadríceps. Un cop descomptats els No-corredors que anàven amb nosaltres, vaig entrar el 8è de la general i 6è de la categoria amb un temps de 4'29. Satisfet perquè tot i ser mes limitat que molts corredors, vaig tenir aquell punt de concentració i sacrifici per no despenjar-me del primer grupet. Un temps pràcticament igual que l'any passat tot i anar mes tranquils en els primers quilòmetres i tot haver-hi un final de cursa mes exigent.....l'any passat el 47è, aquest any el 8è.

A punt per diumenge

2011-05-27T17:50:00.003+02:00

Tot a punt per d'aquí a dos dies anar a fer la Marxa Cicloturista Terra de l'Aigua, sens dubte la marxa de casa, ja que passa per les carreteres on entreno normalment. Es mes, aquest any passa fins i tot per dins d'Arbúcies (a 50 metres de casa). Una marxa dura perquè dels 137 quilòmetres que te, només n'hi ha una vintena de planers. La resta son o de cara amunt o de cara avall. Fins a 7 ports hi cataloguen la gent de l'organització, però basicament podríem dir que son 3 (Santa Helena, Collsesplanes i Fogueres de Montsoriu), la resta son petits Colls sense rellevància, però que evidentment faran mal. A veure si aquest any em trobo be i aconsegueixo aguantar el ritme dels mes forts pujant a Santa Helena, que es on es fa la gran selecció de la cursa......ja us ho explicaré el dilluns......

Lazer Nirvana

2011-05-24T09:40:00.007+02:00

Venc casc nou i sense estrenar, amb la seva caixa, plàstics, bossa de tela per transportar-lo, etc.....es el model tope de gama de btt de la marca Lazer, i el venc a meitat de preu: 75€. Me'l van donar com a premi per haver guanyat les 4h de Resist-Ter, però em va petit, i a mes no lliga gens amb els colors de l'equip. Si li interessa a algú, ja ho sabeu....

Model: Nirvana
Talla: XXS-M (52-57cm)
Color: vermell/blanc
Pes: 260g

Xallenge Ciclomàster Vilajuïga

2011-05-22T18:48:00.009+02:00

Ahir per la tarda vaig anar a Vilajuïga per prendre part en una cursa de la Xallenge Catalana Ciclomàster, o sigui, la màxima competició de la categoria a Catalunya. M'agrada córrer de tant en tant alguna d'aquestes curses de carretera, tot i que la meva inexperiència em fa patir molt físicament. No em vull ni imaginar com deu ser el ritme dels amateurs o dels professional, perquè aquí es camina moltíssim....

La cursa constava de 65 quilòmetres aproximadament bastant planers fins al Port de la Selva, on s'iniciava l'ascens a l'Alt de Sant Pere de Rodes, i després tot baixada fins a meta (Vilajuïga, Perelada, Mollet de Perelada, Sant Climent Sescebes, Espolla, Rabós, Garriguella, Vilajuïga, Llançà, El Port de la Selva, Alt de Sant Pere de Rodes, Vilajuïga).

Ja des de la sortida s'ha anat a mil per hora, fotent pals tota l'estona per forma-se l'escapada. Aquests primers quilòmetres he patit molt, a cua del pilot, amb una fuetada darrere l'altre a cada revolt o girola, i amb les pulsacions fregant els límits mes del compte...mes d'un cop he pensat que no aguantaria. Un cop s'ha format l'escapada bona del dia (6 unitats), el ritme ha baixat una mica i he pogut agafar aire. M'he col.locat una mica mes endavant i he començat a anar millor. A partir de Llançà han començat els nervis perquè la primera rampa de l'Alt de Sant Pere de Rodes es crucial; gir de 90º, una pendent del 15%, carretera estreta i amb el ferm en mal estat, cosa que t'obliga ha estar ben col.locat si vols estar amb els millors.

No ha estat el meu cas, ja que he entrat al mig del grup. Ho he donat tot per poder agafar els primers, però no he pogut i m'he quedat una mica despenjar. De mica en mica he recuperat algunes posicions, però després d'uns minuts la cosa s'ha estancat. Les rampes mes dures se m'han entravessat una mica. Per sort, l'ultim quilòmetre i mig era molt suau, quasi favorable, i el patiment s'ha alleugerit un xic. He coronat amb un grupet de 6, i d'allà baixada kamikaze fins a meta, on just entrant a Vilajuïga, en un salt reductor de velocitat, m'ha saltat la manxa de la bici i m'ha desconcentrat, no deixant-me temps per disputar l'sprint del grupet.

Al final, he entrat el 16è de la general i 12è màster-30. Content perquè he disfrutat i perquè el meu rendiment al port ha estat bastant bo (24'05'')....una bona posta a punt per la setmana vinent a Terra de l'Aigua....us deixo amb un vídeo gravat per en Jordi Riu:

Els Ports de casa....

2011-05-18T15:50:00.003+02:00

.....que no es el mateix que fer ports d'estar per casa, m'explico: avui ha tocat pujar tres d'aquells ports que estan al cosat de casa, però que no pujo mai. Segurament podria comptar amb els dits d'una ma les vegades que els he pujat, tot i tenir-los a tocar. La raó principal, es que son ports (mes aviat Colls) sense sortida, i que has de baixar per on has pujat. De totes maneres, no vol dir que siguin facilets.

Primer he pujat a Sant Feliu de Buixaleu (GIV-5522), que fins fa poc mes d'un any també era una carretera sense sortida, però que ara es pot baixar direcció Hostalric per Gaserans (on hi ha alguna rampa del 16%). Es una pujada de 4,5 quilòmetres al 5% de desnivell, però sense rampes gaire dures (max 7%).
Després he fet l'ascensió a Riells del Montseny (GIV-5521). Es una pujada d'uns 6 quilòmetres al 4,8% de desnivell, però amb algunes rampes del 8% i una rampa final del 10%. Fins l'any passat era l'ascensió final de la marxa cicloturista de la Terra de l'Aigua.
Per ultim, el plat fort de la jornada: l'ascensió a l'Urbanització de Fogueres de Montsoriu, que a partir d'aquest any segurament serà mes coneguda entre els ciclistes perquè serà el final de la Marxa cicloturista de la Terra de l'Aigua. I atenció, perquè aquesta pujada fa mes mal que la de Riells, o sigui que els que aneu a la marxa, val mes que reserveu alguna cosa per al final. Aquest port ve precedit per l'ascens a Coll de N'Orri (GI-552). Just quan es corona el coll, arranca aquesta carretera que puja fins al cim de l'urbanització. Son uns 5 quilòmetres al 7% de desnivell, amb algunes rampes del 12 i del 14%. Te un descansillo a mig port (Coll de Castellar) per pendre aire, ja que just abans i després, hi ha les rampes mes dures. L'asfalt està bastant malament, amb bastants de sots. Es un asfalt aspre i rugós daquells que la roda si enganxa. Aquesta carretera també es coneguda entre els turistes perquè es l'accés per anar a visitar el Castell de Montsoriu....

Perfil de Coll de n'Orri (Km 0 a 2) + Fogueres (Km 2 a 7)

I per cert, deixant de banda les carreteres, haig de dir que per fi em començo a trobar còmode i amb bones sensacions a sobre la bici (tot i que a lo millor es una simple apreciació). Dissabte a la tarda aniré a córrer una cursa de la Xallenge Catalana Ciclomaster a Vilajuïga, on tenim l'ascens a Sant Pere de Rodes com a punt mes destacat (un port que tampoc he pujat mai). Prefereixo córrer un dissabte per la tarda a un diumenge: primer perquè no has de matinar, i segon perquè llavors pots aprofitar el diumenge per sortir a rodar amb els amics, o sinó, per sortir de festa el dissabte per la nit (això ja dependrà de la doble vida de cadascú.....)

Fotos del dissabte

2011-05-16T08:47:00.009+02:00

Encara que no ho sembli, aquest soc jo......Fotos propietat de l'organització:

També han penjat les clasificacions, que tot i que no es veuen gaire be, s'intueix que vaig fer 12è de la classificació general, en la mateixa volta que el 6è....

Les 4 hores de resistència

2011-05-15T17:20:00.007+02:00

Les 4 hores de resistència del CC Baix Ter d'ahir a la tarda es van acabar convertint finalment en 3 degut al temps, però realment va ser una cursa de resistència amb totes les de la llei, i no pas física, sinó mecànicament parlant.

A les 3 de la tarda ja estava a Torroella, preparat per muntar el xiringuito i donar una volta al circuit per veure'l. La tarda començava molt be, amb un sol espaterrant i una forta calor, però amb una negror amenaçadora al fons. Pel davant m'esperaven 4 hores de btt, amb l'amenaça de la pluja a tocar. I va ser donar-se la sortida a les 4 de la tarda, i començar a ploure. No va ploure molt fort, però no va parar en tota la cursa. A estones plovia mes, a estones menys, algun moment va parar, però va ser suficient per deixar el circuit impracticable en alguns trams.

No m'esperava que aquell tipus de terreny tant sec del Montgrí, es convertís en argilós, però només van fer falta les quatre primeres gotes perquè allò fos un pista de patinatge a les baixades. Per postres, portava la combinació perfecte: neumàtics de sec, rodadors i de 2,10 de secció. Quan plovia mes, el fang s'aigualia i la bici rodava mes be, però llavors l'aigua m'esquitxava a la cara i la feina era poder obrir els ulls. Quan plovia poc, el terreny s'aixugava i passava a ser fang d'aquell enganxós, formant unes pilotes a les rodes de "cuidado". La veritat es que no sabia pas que era millor.

Ja des de l'inici m'ho vaig agafar amb molta calma, conscienciat de passar-me 4 hores sobre la bici, o sigui que vaig sortir amb el pilot automàtic, intentant portar el mateix ritme tota la estona, sense forçar mes del necessari i sense involucrar-me en cap batalla innecessària amb altres corredors que participaven en les categories per equips.

A cada volta que passava, el circuit te'l trobaves diferent i no et podies confiar amb la velocitat. No vaig caure ni una sola vegada, tot i que vaig tenir mes d'un "amago". Tampoc vaig posar peu a terra cap vegada i ho vaig fer tot a sobre la bici, tot i que al final ja em costava pujar el repetxó mes dur del circuit amb el plat gran. L'inconvenient mes gros que vaig tenir va ser veure com la roba cada cop pesava mes, els canvis de marxes cada cop anaven mes malament i finalment, em quedava sense frens.

La sorpresa va venir abans de completar les 3 hores, quan al pas per meta, els àrbitres em van cantar que faltaven només dues voltes. Al primer moment vaig dir -què????, jo que m'estic dosificant per fer 4 hores i ara ho escurcen????- però mira't fredament, va ser una bona decisió de l'organització: la temperatura havia baixat 10 graus, la gent s'estava fotent de fred (sobretot els corredors que estaven als box esperant el canvi de torn), el circuit cada cop estava pitjor, i les mecàniques de les bicis estaven al límit. Jo tinc els meus de dubtes de saber si la meva bici hauria aguantat una hora mes.

Quan vaig creuar la meta, estava tothom recollint veles ràpidament, i ja estaven donat els primers premis. Va ser una llàstima, perquè el temps no va permetre fer una entrega de premis com deu mana (amb els podis, les fotos, etc...) però estava tothom xop i congelat. La sorpresa va arribar quan vaig em van dir que havia fet primer de la meva categoria, o sigui que em vaig endur una copa i un casc de regal. Un casc que hauré de vendre per poder pagar la factura que em costarà arreglar la bici que va quedar feta una merda: cables, fundes, pastilles de frè, direcció, i espero que res mes, perquè tant els pistons de frè com els comandaments no tenien gaire bona pinta).

De totes maneres, tot i les inclemències meteorològiques, m'ho vaig passar be. La llàstima es tot el matí que he perdut avui intentant fer la roba neta, netejant la bici i les demés coses. Encara no han sortit les classificacions, i no tinc ni la mes remota idea de la posició en que vaig acabar. L'única cosa que sé es que vaig donar 18 voltes (6xhora), que vaig començar rodant en 9'50'' i vaig acabar rodant en 11'10''...haure'm d'esperar una mica per saber mes coses.

Un altre repte a la vista

2011-05-12T15:41:00.000+02:00

Les ganes de competir en curses de Xc per ara no han tornat, però si que em ve de gust participar en un altre tipus de curses, diguem que mes enfocades a la llarga distància, on els nervis i les presses no estan tan presents.

Després de participar en els 100 Km de Sant Hilari, aquesta vegada m'he apuntat a les 4 hores de btt Resist-Ter, que es disputaran el dissabte vinent a Torroella de Montgrí. Evidentment ho faré en la categoria individual masculí, i no penso agafar-m'ho com una competició, sinó com un repte: a veure fins on es capaç d'arribar el meu cos durant 4 hores.

Em tocarà córrer al costat d'altres corredors que estaran molt mes frescos que jo, ja que la majoria de participants ho faran el la categoria d'equips o de parelles, però jo m'ho agafaré amb filosofia, i xino-xano, anar passant les hores.....

El Giro mola

2011-05-12T08:45:00.000+02:00

Després de la desgràcia que es va viure ahir amb la mort de Wouter Weylandt, avui el Giro ha recobrat la seva normalitat. Be, de normalitat no gaire, perquè fer passar una gran ronda per pistes forestals sense asfaltar no es gaire normal.

Però malgrat a molts corredors això no els hi agradi ni un pèl, als espectadors si. Quan l'etapa ha canviat l'asfalt per la sorra, ha fet un gir de 180º, passant de ser una cursa controlada per alguns equips, a un "marica l'ultim". Ha sigut molt curiós veure passar els pro's per pistes forestals on hi aniríem amb una btt. També ha sigut molt impressionant veure com baixaven alguns corredors (com ara Nibali) amb aquelles rodetes fines per aquelles pistes seques i plenes de pedretes que devien patinar que no vegis (i sinó que li preguntin a Cataldo, que ha fotut una aterrissada que fins i tot a mi m'ha fet mal). El resultat de tot això han estat: nervis, caigudes, avaries mecàniques, punxades, grupetes tallades......

Tot i que Carlos Barredo (corredor del Rabobank que estava fent de comentarista de l'etapa a Veo7) en tot moment estava criticant aquest fet, sens dubte i encara que ens pesi, això es el que la majoria d'espectadors volen veure, i jo m'inclòc entre ells, però deixant clar que no vull que prengui mal ningú (i mes després del que va passar dimarts). Visca el Giro !!!!!

La Trona del Rei

2011-05-07T18:55:00.007+02:00

Després d'estar tota la setmana donant voltes al fet d'anar a la Copa Catalana de la Vall de Lord tot i no tenir-ne ganes, la previsió de pluja pel fi de setmana ha estat l'excusa perfecte per decantar-me definitivament pel NO, i no precipitar la meva tornada.

Així que després d'esmorzar i veure com queia un bon ruixat, he començat a buscar informació per saber on estaba situat l'inici del corriol de la Trona del Rei, pel qual vaig passar-hi el diumenge passat durant els 100 Km de Sant Hilari. No sabia que aquest corriol era tant conegut, doncs he trobat abundant informació: foros, wikiloks, Youtubes, etc.... Un cop situat el corriol gràcies a una ruta de wikilok, he donat un cop d'ull als mapes de l'Institut Cartogràfic per veure com hi podia arribar. He memoritzat el recorregut que està fora del meu abast (a partir de l'eix transversal, ja no domino gaire la zona), he introduït les dades dins del disc dur (es a dir, el meu cap) i sense cap ajuda externa a sobre (ni plànols, ni GPS), he començat a fotre-li pedals.

La ruta prevista era sortir d'Arbúcies, pujar fins a la petja de Sant Salvi per Mollfulleda, anar direcció Les Femades i baixar directe a la sortida de l'eix Transversal de Sant Miquel de Cladells (Mas la Parada). D'allà ha estat hora d'anar a trobar l'interminable pista forestal de Can Huix fins a trobar el camí del Pedró, on comença el corriol. Amb un parell d'horetes estava allà, disposat a disfrutar de 6 quilòmetres de corriol-trialera, que els he fet aproximadament en 25 minuts. Un corriol molt i molt recomanable, tot i que hi ha problemes amb la propietat i m'han dit que els forestals hi son sovint posant multes. De fet, hi ha un parell de cartells de prohibit el pas de vehicles.

L'inici del corriol es molt divertit i entretingut, es un constant eslàlom entremig d'arbres i roques, però que encara no te gaire pendent, i fins i tot s'ha de pedalar bastant. Un cop arribat a la Trona del Rei (una petita pedra que fa de mirador, amb unes fantàstiques vistes des de les Guilleries fins al mar, passant pel Montseny i el pla de la Selva), comença la part mes tècnica i trialera, però res que no es pugui baixar a sobre la bici. Un cop superat aquest tram, arriba tot un seguit de petits trams mes rectes i ràpids, amenitzats per uns salts artificials pels que vulguin volar una mica. El corriol continua un tros mes avall passant per sota del Pont de les Foses fins a la riera de Joanet, però un cop he arribat a la carretera asfaltada de Santa Coloma a Sant Hilari (GI-551), ja he parat.

Llavors ha estat hora de remuntar un tros d'asfalt fins al viaducte de Tres Camins, on he agafat la pista forestal que ressegueix la riera de Joanet, passant per Can Barceló. He pujat pel Gusac fins anar a parar a Joanet i baixada pel GR fins a Arbúcies. En total, han estat poc mes de 50 quilòmetres que he fet en 3.30h (mes ràpid del que em pensava, tot i anar amb el totxo de la doble), i sobretot, disfrutant de la bici, que al fi i al cap es del que es tracta. Us deixo amb un "flim" de la baixada fet per Live Bikes, que tot i no ser completa, us en podeu fer una ideia del com es....

Repte aconseguit

2011-05-02T08:53:00.014+02:00

Després de 9 anys sense fer-ho, ahir a les 8 del matí estava a Sant Hilari disposat a fer els 100 Km Camins de les Guilleries. Poca, molt poca gent a la línia de sortida. Només 80 valents estaven disposats a passar entre 7 i 10 hores sobre la bici, perduts pel mig de les Guilleries. La veritat es que l'autèntic btt s'està perdent, i a aquest ritme, aquesta cursa pot ser que també desapareixi, perquè la sortida semblava mes una trobada d'amics disposats a fer una sortida dominical, que no pas una cursa; no hi havia nervis, ni gent escalfant, ni presses per col.locar-se a la sortida, ni olor a cremes escalfadores....tant relaxats estàvem, que la sortida ja s'havia donat, i jo estava amb una colla a l'aparcament fent-la petar. Això va provocar que sortís dels últims, de manera que mai vaig tenir referències amb els primers corredors. Però això em va anar de conya per fer la meva, no anar a un ritme que no em tocava i no veure'm immers altre cop en un ambient de competitivitat.

Els primers quilòmetres van ser un avançament constant de gent, però sempre amb molta calma, sense presses i sense gastar ni un gram de mes. Cap al Km 15 va arribar la primera trialera de veritat, on la cosa ja es va estabilitzar. A partir d'allà i fins a l'esmorzar (Km 30) vaig remuntar unes cinc posicions mes. Vaig arribar allà sol i vaig marxar sol. I aquesta va ser la tònica de la jornada; vaig fer els restants 70 quilòmetres en solitari, tret d'algun moment puntual.

Al Km 41 començava la trialera mes llarga de totes (la Trona del Rei), van ser mes de 25 minuts baixant per un corriol molt ciclable i divertit, quina passada!!!!! mira que jo no soc gaire "descender", però em vaig divertir moltíssim.....al mig de la trialera vaig guanyar una posició. El problema es que després de la trialera començava una pujada interminable per una pista ample. Allà vaig forçar una mica el ritme per veure si atrapant algú. Quan per fi, allà a l'horitzó començava a veure el corredor que em precedia, van començar els problemes.

Era en el Km 55, quan en una baixada plena de pedres, punxo. Paro i trio l'opció A: reparació ràpida amb una bombona d'aire comprimit i esperar que el líquid sellant tapi el forat. Enxufo la bombona i allò semblava la Font de Canaletes. No havia punxat, sinó que havia rajat el tubeless amb alguna d'aquelles roques punxegudes. Allò no ho arreglava ni Zero Flats, ni Slime, ni Sin càmaras, ni res de res. Anem per l'opció B: desmuntar la vàlvula tubeless i posar-hi una càmera normal. Inflo amb la manxa, recullo els trastos i torno a pujar a la bici. Calculo que vaig perdre uns 10 minuts, en els quals no em va avançar ningú. Just pujar a la bici m'atrapa el corredor que havia avançat a "la Trona", però de seguida el torno a deixar enrere. A partir d'ara, em tocava anar molt amb compte amb les romegueres i les pedres per no tornar a punxar, ja que no portava cap mes càmera de recanvi.

A partir de la punxada les millors sensacions van desaparèixer i arribar al dinar (Km 70) es va fer una mica llarg, ja que tot era de cara a munt (o això semblava). Sol com un mussol, vaig menjar un plàtan i a tornar-hi. A partir d'allà comencen els 100 de veritat; el cos ja comença a estar tocat i sempre coincideix amb les pujades mes llargues i dures.....i aquest any no podia ser menys. Arribar als controls dels Km 80 i 90 va ser interminable, amb unes pujades que semblava que portaven fins al cel. Anava be de cames perquè no havia forçat gens ni mica fins llavors, però em pensava que aniria millor. El cos ja portava el pilot automàtic posat (150-160 ppm) i els reflexes començaven a fallar. Les ganes per arribar a Sant Hilari s'anàven accentuant. Cap al Km 95, quan l'ultima pujada ja estava acabant, començo a veure el corredor del davant meu, però ja no hi havia temps, ni pujada suficient, ni forces, ni ganes de lluitar per una posició mes. Baixada fins a meta, on la creuo amb 7h44' en 10ena posició.

La valoració de la jornada ha estat positiva; no vaig caure, no em vaig perdre, ni vaig tenir rampes enlloc, cosa que sempre que hi havia participat fa anys enrere tenia. Vaig fer la cursa amb calma i serenitat, sense posar-me nerviós enlloc i baixant les trialeres pràcticament en la seva totalitat. Ara estic be, cansat de l'esforç, però sencer. Només tinc el canell de la ma dreta adolorit, no se perquè. Mirant la classificació (que encara no està penjada), i traient l'estona perduda per la punxada, calculo que hauria arribat un parell de lloc mes endavant com a molt, però això es el de menys. Ara toquen uns dies de descans per recuperar-se....

Ja no hi ha volta enrere.....

2011-04-28T17:09:00.003+02:00

En aquest procés de canvi d'objectius en el que estic inmers, ara mateix m'acavo d'inscrure en la 17ena edició dels 100 Km Camins de les Guilleries que es disputarà el diumenge vinent a Sant Hilari Sacalm. No se si el que he fet serà la meva sentència, però el cas es que em venia de gust anar-hi, que es el que compta.

Segurament mentre estigui pedalant perdut pel mig d'aquelles pujades infernals o baixant alguna de les trialeres d'en Permañer, em cagaré en tot i diré que no tornaré mai mes, però tenia ganes, un cop mes, de fer una regressió als meus inicis en el mon de la btt, ja que hi havia participat unes quantes vegades fa uns quants anys enrere......

Suposo que tothom que està dins del mon de la btt ha sentit a parlar dels "100", però per saber quin pa hi donen, s'hi ha de participar (almenys un cop a la vida), perquè per molt que t'expliquin, res es comparable a patir-ho en les teves pròpies carns. Considerada una de les proves mes dures d'Europa d'un sol dia, l'afrontaré sense cap pressió, disposat a passar un dia sobre la bici i a intentar disfrutar (dins del possible). Sortiré de tranquis, i a mesura que vagin passant els quilòmetres i les hores, ja veure'm si apreto una mica o no. Les meves pors son saber si la meva esquena serà capaça d'aguantar-ho i saber si les meves cames seran capaçes d'afrontar el desnivell de la prova amb el dessarotllo que porto avui dia a la bici (2x10). Diumenge sortirem de dubtes, m'espera un dia moooooooooooolt llarg.....

Jugant al gat i la rata...

2011-04-26T10:24:00.008+02:00

Aquesta ha estat la relació que he tingut aquesta Setmana Santa amb el temps. La veritat es que han estat unes dies bastant grisos, plujosos i amb poques oportunitats per disfutar-los.

El divendres pintaven tanta pluja, que ja no vaig fer plans per anar amb bici. Vaig aprofitar per passar el dia amb els amics fent un bon dinar magre, sobretaula i tarda de canari, tot i que al final practicament no va ploure.

El dissabte, tot i la loteria que significava agafar la bici, vaig quedar amb en Pastells per anar a fer el recorregut de la Marxa Cicloturista Terra de l'Aigua, que si tot va be, farem d'aquí a un mes. En les parts mes altes del recorregut, vam baixar fins als 8 graus, i amb roba d'estiu, em vaig acabar fotent de fred. Un fred que ja no em vaig treure de sobre en tot el dia. Tot i l'amenaça de pluja persistent, vam anar esquivant els ruixats i no ens vam mullar en tot el matí. Vam completar els 120 quilòmetres muntanyosos en 5 hores.

El diumenge la cosa pintava malament. Va estar plovent fort tota la nit i quan em vaig aixecar encara ho feia. Ja em veia passant tot el dia a casa, però al llarg del matí es va anar aclarint, i al migdia vaig poder agafar la btt i fer una volta per la zona de Riells i el Castell de Montsoriu. Cansat de cames del dia anterior, vaig fer un parell d'horetes, amb el bosc molt moll.

El dilluns, "mas de lo mismo". Amb un cel completament gris i amenaçador, vam sortir d'Arbúcies amb en Guillem i en Pastells, direcció Santa Coloma de Farners, on vam recollir l'Oleguer. Vam rodar per la zona de Mas LLunès i vam tornar cap a casa per Osor i Sant Hilari. Al final tampoc ens vam mullar, tot i que vaig tornar a passar fred. Vam fer uns 100 quilòmetres en 3.30h.

I pel que sembla, aquesta es la tònica que també ens acompanyarà la resta de la setmana. A punt d'entrar al mes de maig, i encara vaig vestit de llarg!!!

"Estas mirando a mi novia?"

2011-04-20T15:24:00.001+02:00

Quin far de riure que em vaig fotre el dilluns amb aquesta nova secció del programa d'en Buenafuente, que per cert, està de vacances de setmana santa i ho va presentar en Berto. Les actuacions dels concursants estan molt ben aconseguides, i no sembla pas que fossin improvitzades. El que si que son improvitzades, son les reaccions d'en Berto Romero i l'Anna Morgade, que hi ha cops que no es poden aguantar el riure, ja ja ja....per cert, el quart concursant es d'Arbúcies (quina casualitat).

Algunes fotos de Tossa

2011-04-19T16:48:00.000+02:00

Reagrupament a Santa Victòria de Sauleda

Sortint de Riudarenes

Al Collet de Terra Negra, disposats a baixar cap a Tossa

Punt i final a la platja de Tossa

De ruta pel Montseny....

2011-04-17T18:10:00.004+02:00

....que no es el mateix que fer la Rutes del Montseny (o quasi). Avui tenia ganes d'agafar la bici de carretera i fer una bona tiradeta, però lluny del trànsit, que amb l'arribada del bon temps ja comença a ser elevetat els matins de diumenge. He vist tranquillament la F1 i després he emprès camí direcció Coll de Ravell, però sense una ruta definida. Allà m'he trobat als valents ciclistes que estaven fent la Marxa Cicloturista Rutes del Montseny, i com que anaven en el mateix sentit que jo, pues he compartit amb ells, un bon tros de la ruta.

De fet, no m'he ajuntat amb cap pilot, sinó que he anat fent al meu ritme, atrapant i deixant enrere molta gent que anava molt disgregada. Suposo que quan els he trobat, ja feia estona que els primers devien haver passat, perquè el ritme de la gent que anava atrapant no es que fos molt alt. Quan la carretera picava cap amunt, em quedava sol, i quan era mes planera o favorable, doncs anava recollint gent i tirant del trenet.

Sense parar-me en cap avituallament a gorrejar, he compartit camí amb la gent de la marxa fins a Santa Maria de Palautordera, on ens em separat. Ells havien d'arribar fins a Granollers, i jo he tirat cap a casa. Per sort, aquest últim tram en solitari he tingut el vent favorable i he anat bastant ràpid. En total han estat 120 quilòmetres muntanyosos amb 4 horetes, que no està mal, i sobretot, que se m'ha fet bastant amè. La ruta ha estat: Arbúcies - Coll de Ravell - Plà de les Arenes - Collsesplanes - Sant Sadurní d'Osormort - La Fullaca - Mas Vidal - Seva -Collformic - Sant Esteve de Palautordera - Santa Maria de Palautordera - Sant Celoni - La Batllòria - Hostalric - Arbúcies.

Retorn als orígens

2011-04-16T19:39:00.009+02:00

Avui he fet una regressió als orígens de la meva afició al btt. He fet amb el Bike-Somni (la colla de bikers d'Arbúcies amb els quals em vaig iniciar en aquest esport) la clàssica sortida anual Arbúcies-Tossa de Mar.

Feia molts i molts anys que no hi anava (des de que vaig començar a competir una mica en serio), ja que m'era incompatible amb la cursa de l'endemà. Però aquest any, i degut al "reset" que estic fent, i sense cap tipus d'excusa (perquè demà no aniré a córrer l'Open Tàctic), m'hi he apuntat.

Almenys deu ser el 20è any que la fan, i recordo que quan hi anava, allò era tot un esdeveniment i un autèntic repte per mi: -anar d'Arbúcies a Tossa amb btt!!!!....uau, quina passada-. Ara no deixa de ser una simple passejada, i mes, al ritme del Bike-Somni. Una passejada que ha servit per recordar vells temps, i veure que les coses, tant per be com per mal, no canvien; les mateixes cares, els mateixos hàbits, els mateixos piques, etc......els anys passen però el Bike-Somni no canvia.....

Val mes una retirada a temps.......

2011-04-11T08:43:00.009+02:00

Després del que he vist aquest fi de setmana, he decidit que el millor es deixar-ho estar una temporadeta. El primer que faré es anar a fer unes analítiques per descartar qualsevol problema físic, però crec que el que em passa es mes de "coco", que res mes, ja que no he fet res d'excepcional aquest hivern com per pensar que m'he passat entrenant. Com que a l'equip no tenim un psicòleg esportiu, m'hauré d'espavilar jo sol, ja ja ja.....

Deixant a part les bromes (val mes agafar-s'ho així), el que passa es que he perdut les ganes de competir. No em motiva gens ni mica anar a les curses, en les quals he deixat de divertir-me per passar a patir. El que es increïble es com el cos pot baixar tant el rendiment quan el cap no funciona: el meu rendiment aquest fi de setmana ha estat pèssim (no vull ni mirar les classificacions), m'he arrastrat pel circuit tant en la crono com en la cursa; el cos no es recuperava dels esforços (tinc les pulsacions pels núvols), i en canvi en cursa era incapaç de fer-les pujar. He perdut la confiança en mi mateix, i sense una mica d'agresibitat, se't mengen. No tinc ambició, ni sang....be, que no tinc res del que s'ha de tenir per col.locar-te en una graella de sortida.

M'allunyaré de les curses durant un temps, però no deixaré d'anar amb bici (suposo). El que faré es canviar el xip i agafar la bici per divertir-me amb els amics o assistir a altres activitats mes de lleure. El període de recuperació?: indefinit.....tant pot ser un mes com un any, el temps dirà.

Aquí teniu una sargantana arrastrant-se pels corriols de Corró d'Amunt

Test de Camp

2011-04-07T22:50:00.002+02:00

Després d'estar uns dies sense tocar la bici, aquesta tarda he fet un petit test per veure com em trobava. El resultat no es que hagi sortit esplèndid, però ha estat correcte. Les crostes de les ferides ja quasi no piquen, i el cop a l'espatlla sembla que no molesta (almenys per anar amb bici de carretera). He recuperat una mica la frescura, tot i que no vull cridar gaire alt, perquè la prova de foc serà dissabte i diumenge a Corró d'Amunt. Tot i això, encara trobo a faltar aquelles ganes i confiança per córrer com deu mana. Si em surt una bona cursa (deixant de banda el resultat) encara podré aixecar el vol, però sinó....malament pinten les coses.

Open Tàctic Fornells de la Selva

2011-04-03T18:14:00.005+02:00

KO tècnic, aquest es el resultat d'avui. Des de Banyoles, que no he tornat a ser el mateix; l'esquena no va fina, estic cansat, no em trobo a gust a sobre la bici, he perdut la confiança. Tot això s'ha traduït avui en un abandó per caiguda, o mes ben dit, la caiguda ha estat l'excusa perfecta que el meu cos ha tingut per dir que -cap a casa falta gent-.

La veritat es que ahir em vaig saltar la rutina d'un dissabte pre-cursa, sobretot amb el tema de l'alimentació. Vaig estar tot el dia amb la colla fent una calçotada, menjant massa i malament. A l'hora de sopar, esclar, no tenia gens de gana....i aquest matí, encara no en tenia.

El canvi d'horari de les curses tampoc m'ha agradat. L'escalfament ha estat penós; el meu cos no podia amb la meva ànima, estava completament adormit. El cor no pujava de pulsacions. Era incapaç de fer un sprint en condicions. Sabia que avui ho passaria malament......

La sortida ja l'he feta sense sang, coneixedor de que en l'asfalt tothom s'agruparia. Abans d'arribar-hi, però, m'han estat a punt de fotre pel terra amb una enganxada pel manillar...encara no se com no he caigut (mal presagi). A l'asfalt torno a remuntar posicions i entro a la pista de sorra entre els 10 primers. M'atropella tothom, però amb mes voluntat que força, entro al bosc sobre la 6ena posició aproximadament.

Allò era com un tren, un darrere l'altre sense ni un pam entre rodes. Jo anava molt apurat, per sobre del meu ritme i cada cop mes "torpe". De sobte, el corredor del davant meu es fot una bona sotragada en la primera baixada malparida del circuit. Es fa un petit tall, i haig de fer un sobre esforç per tornar a enllaçar. Vaig sortejant els arbres com puc, quan arriba un baixador amb un petit salt al darrere. No l'agafo be i la roda del darrere em catapulta cap endavant, aterrant amb la forquilla, que portava bloquejada. Aquesta, no absorbeix prou be el cop, i em menjo el terra. Una bona nata que m'ha deixat tot el costat esquerra ben fregat pel dur terra i les bardisses.

Mig KO, m'he aixecat de seguida i he muntat a sobre la bici, però estava una mica descol.locat. La gent que venia pel darrer m'ha començat a atropellar per tot arreu, sense que hi pogués fer res. Després d'uns instants de confusió, he intentat tornar a agafar el ritme, però no hi ha hagut maneres. Tot i que jo volia continuar, per almenys agafar punts i no perdre la graella de sortida, el meu cos no estava per osties. Al pas per sota la carretera asfaltada, he pres la decisió de deixar-ho estar. Jo soc dels que no caic quasi mai, i encara menys abandono, però avui, sembla que la caiguda li ha vingut com anell al dit al meu cos per deixar de patir.

Apa, cap a casa a llepar-me les ferides, com els gats. Aquesta setmana haure'm de descansar, tant física com psicològicament. Fer un reset i intentar trencar aquesta dinàmica negativa, que es molt dolenta per obtenir resultats, de cara al proper fi de setmana a Corró d'Amunt.

Veure passar els toros des de la barrera es l'unic que he pogut fer avui.

The Wall

2011-03-30T09:58:00.007+02:00

Ahir vaig assistir al concert que va fer Roger Waters al Palau Sant Jordi. Waters celebra amb aquesta gira el 30è aniversari del famós disc de Pink Floyd, i de la seva posterior i curta gira, ja que la tecnologia/economia de l'època no feien viable aquell mastodòntic espectacle. Ara, amb l'avenç de la tecnologia (sobretot visual) i els preus que avui dia paga la gent per anar als concert, si que es possible.

Jo no soc pas un gran fan de Pink Floyd, ni de cap dels seus membres que han perdurat en el temps amb les seves respectives carreres en solitari, però la veritat es que tenia ganes d'assistir a un espectacle que ha quedat gravat en els anals de la història de la música (tot i que això sigui una reedició).

I vaig quedar mes que satisfet, tot i no conèixer gran part de les cançons. El xou es un espectacle audiovisual de primera línia, amb un toc teatral....fins i tot un punt operístic i amb molta càrrega política. El mur es enorme (ocupa el Sant Jordi de punta a punta), i les projeccions que si veuen en totes les cançons, son espectaculars. El so, esplèndid, amb un efecte Dolby Surround que ja voldríen molts cinemes.....i evidentment, per la gran quantitat de gent de la generació de Waters que hi havia, devia ser el súmmum.

Es el concert de rock de la meva vida on la mitja d'edat era mes alta. Jo estava molt ben situat, tenia unes molt bones entrades de seient (primer fila del primer bloc al costat esquerra de l'escenari) i estava rodejat de gent amb "Premium Golden Ticket", que els veies amb la seva acreditació i la seva copeta de cava. Sort d'aquets seients, perquè Waters, al davant d'aquell mur de 9 metres d'alçada, es veia minúscul......un espectacle que val la pena anar si t'agrada la música. Avui repeteix amb algunes entrades disponibles encara......

Circuit de Fornells

2011-03-26T19:26:00.002+01:00

Aprofitant que aquest fi de setmana no tinc cursa (be, podria anar demà a l'Open Giant de Santa Perpètua, però ni en tinc ganes, ni el circuit em motiva), he baixat fins a Fornells de la Selva a entrenar una mica sobre el circuit de l'Open Tàctic de la setmana vinent. Allà ens em trobat amb un Quim Durbau del Bike Girona i en Joan Mas del Radikalbikes.

El circuit encara no està marcat, ni ho estarà fins el dia abans de la cursa, perquè el Club Btt Fornells te bastants problemes amb els propietaris dels terrenys; estan bastan cabrejats amb la gran quantitat de ciclistes que volten per dins de les seves propietats tot l'any (allò s'ha convertit en el Bike Parc de Girona).

Tot i que no està marcat, no hi ha cap problema per fer-lo (si el coneixes, esclar), ja que serà el mateix de l'any passat, menys la zona de la sortida/arribada que rebrà alguna petita variació (ja que hi ha un dels propietaris que no deixa passar), i que serà Top-secret fins el mateix dia de la cursa. Com deia, el circuit encara no està marcat, i a mes, hi ha bastantes trampes que han posat els propietaris perquè la gent no hi passi (branques i arbres impedint el pas)....però res que no es sol.liciona passant a peu.

La primera volta ha estat de tempteig per recordar com era el circuit, veure on hi havia les trampes i no prendre mal. La segona ja ha estat a ritme de cursa, i la tercera altre cop mes tranquil.la. Les sensacions quan he apretat han estat dolentes, unes sensacions que arrossego des de la cursa de Sant Gregori; estic cansat i quan vull obrir gas, haig de tirar massa de ronyons per compensar aquesta falta de ritme i se m'acaba carregant. Tant be que m'havia trobat fins ara, i quan comencen les curses, m'arriba el "baixón".....no se pas que passarà. El proper mes d'abril hi ha una cursa darrere l'altre i aquest problemes amb l'esquena em minen bastant la moral i sobretot la confiança en les meves possibilitats.

Els Manel

2011-03-25T16:53:00.006+01:00

Me'n vaig a veure els Manel. Fa una setmana que han tret a la venda el seu segon disc "10 Milles Per Veure Una Bona Armadura" i han fet història, ja que son nº1 de la Llista Oficial de Vendes a tot Espanya amb més de 10.000 còpies venudes. És el primer disc, cantat en català, que arriba a la primera posició de les llistes de tot l'estat des del 1996, una fita que només havien aconseguit cantautors de la talla de Joan Manuel Serrat o Lluís Llach.

La gira començarà demà mateix a Reus i amb el mateix èxit que el disc, ja que practicament han penjat el cartell d'entrades exhaurides a tots els concerts. Per sort, jo he trobat un parell d'entrades a través de l'Ajuntament d'Arbúcies, que ha fletat un bus per anar a veure'ls a Vic d'aquí 15 dies.....si algú està interessat, em sembla que encara en quedava alguna.

Fotos de la Duatló

2011-03-24T15:43:00.012+01:00

Aquí va alguna fotillo que he trobat per la xarxa de la dutló de diumenge passat. Son d'en Cesc Noguera i en Sergi Forts:

I de l'organització:

Volta Ciclista a Catalunya

2011-03-21T21:12:00.002+01:00

Aquest migdia he vist passar la Volta Ciclista a Catalunya. Aquesta vegada però, no he hagut de desplaçar-me enlloc perquè passaven per Arbúcies, en direcció a Sant Hilari. Ja que no la televisen, doncs sortirem al carrer, oi?

Vaja moguda que porta tot això. Si no he vist passar 50 motos dels mossos i 20 Skodas de l'organització, no n'he vist cap.....no m'extranya que després els números no surtin. Aquí us deixo un petit vídeo que he gravat. Per cert, el pilot anava a passeig, passeig. No m'extranya que un dels integrants de l'escapada hagi guanyat l'etapa.

Duatló Popular d'Arbúcies

2011-03-20T23:32:00.005+01:00

I amb escasses 15 hores de marge, aquest matí ja estava tornant a competir. La veritat, es que després de la pallissa d'hair: la cursa, rentar, engrassar i deixar la bici a punt per avui, posar rentadores, fer el sopar, navegar, etc....vaig acabar a les tantes. Però una vegada que fan alguna cosa al poble, i que no em coincidia amb cap cursa, doncs hi havia de ser. El duatló, no es una disciplina que domini gaire (mes aviat la cursa a peu), i aquest hivern practicament no he corregut gens, però la qüestió era passar el matí i intentar fer-ho el millor possible.

Pel davant, 5 quilòmetres a peu, 18 amb bici i 2,5 a peu aproximadament. M'ha costat molt arrancar, el cos no pujava de pulsacions i m'he limitat a seguir el ritme d'alguna llebre que m'estirés una mica. Patint mes del compte, he arribat a la primera transició entre el lloc 30-40. Llavors ha estat hora d'agafar la bici, on en els primers metres no hi havia maneres d'agafar la pedalada, anava clava't. De mica en mica he anat entrant en ritme i he començat a avançar gent i mes gent, però les sensacions no eren molt bones. El cansament d'hair era acusat i no tenia gens de "xispa". M'he hagut de limitar a agafar un ritme i intentar anar al màxim, sense forçar mes del compte l'esquena, que tampoc estava del tot fina. Quan s'ha acabat la pujada del circuit de btt, he atrapat al primer classificat, en Ferran, company d'entrenaments aquest hivern. La sorpresa es que em pensava que per davant encara quedava gent, i he quedat parat quan m'ha dit que érem els primers. Tot el que quedava fins a la segona transició era baixada, i ja ha estat impossible deixar-lo enrere, només li he tret uns segons que no servien de res, perquè en Ferran es un molt bon atleta.

Tant ell com jo, sabíem que la victòria era seva. I així ha estat, en l'últim tram a peu, en un moment m'ha tornat a atrapar i m'ha deixat enrere, i jo no he fet ni he pogut seguir-lo. Amb aquesta segona plaça estava mes que satisfet. Al final, botifarrada i lot de productes de regal. Ara toca descansar, després d'aquest fi de setmana doble.....

Open Tàctic Sant Gregori

2011-03-19T23:33:00.006+01:00

Regular inici del campionat el que he fet avui a Sant Gregori....això sol passar quan et poses el llistó massa alt. Però de tot se n'apren, i ara ja sabem per on aniran els trets de l'Open Tàctic.

La jornada ha set llarga: de bon matí, ja he marxat de casa, primer per passar per Bike Girona a sol.lucionar alguns problemilles a la bici derivats de la cursa de Banyoles. Un cop posada a punt la màquina, he anat a inspeccionar el circuit. He fet un parell de voltes a un ritme molt suau, que m'ha servit per fer-me una ideia del traçat i de les condicions en que es trobava. Estava bastant sec i només algunes basses grosses feia la guitza. Res semblava presagiar les pastetes en que s'han convertit en cursa, amb el pas dels corredors.

Un cop vist el circuit, a dinar una mica i fer temps perquè obrissin les inscripcions. A les 4 en punt i amb una puntualitat suïssa (cosa mai vista) han començat les curses. Com a novetat, avui donàvem 4 voltes al circuit en comptes de 3. La cosa no comença be, ja que entre els èlts i nosaltres, els àrbitres col.loquen als universitaris, la majoria dels quals ni de bon tros son bikers lo suficientment preparats per aquest ritmes de cursa (= problemes per avançar).

Sortida a tope per agafar be el primer gir de 90º. No entro gaire ben col.locat, sobre la vuitena plaça, però remunto abans de la primera bassa fins a la quarta. Al davant un ciclista del Sarfa mai vist que anava per sobre les seves possibilitats, tant física com tècnicament. I evidentment, la liada quan ha arribat el primer repetxó. Ha patinat, s'ha encallat, ha fet posar peu a terra als de darrere seu, i jo ho he aprofitat per passar per la banda i col.locar-me primer. Han estat només uns instants perquè el meu ritme no era bo i no coneixia el circuit prou be per anar ràpid. Tot seguit comencem a trobar els universitaris, que feien molta nosa. De mica en mica m'avança en Costa, en Sanchez i l'Arteman. Intento posar-me a roda però no puc, ja veig que avui no serà el meu dia. Mica en mica em van agafant metres. Per darrere m'atrapa en Juvanteny i en Frou, un Bicis Esteve que no el tenia controlat (em pensava que era en Boix).

Passem per meta fent trio perseguidor, i comença la segona volta. Encara tenim als tres primers a la vista, però amb lo revirat que es el circuit de seguida que entrem al bosc perdem les referències. En Juvanteny fot un pal i se'n va. Jo m'hi agafo de dents però no puc. Les zones d'aigua cada cop estan pitjors i s'està convertint tot en una enorme capa de fang (i jo amb Larsens, je je je...). De mica en mica em quedo en terra de ningú, i per darrere em torna a agafar en Frou al qual se li ajunta en Martínez, el seu company d'equip. Malament, son 2 contra 1.

Comença la tercera volta i començo a anar molt forçat, per sobre les meves possibilitats. L'esquena em comença a avisar que anem per mal camí, i de mica en mica, haig d'aixecar el peu. Els dos Bicis Esteve em deixen enrere i no hi puc fer res. Rodo en la 7ena posició i amb series opcions de perdre mes llocs. Però al llarg d'aquesta tercera volta vaig atrapant en Sanchez, i en un pujadó on te problemes amb els canvis, l'avanço sense pietat. En les rectes mes llargues encara tinc els dos Bicis Esteve a la vista, però no hi ha res a fer.

Ultim pas per meta i començo l'ultima volta en solitari. Vaig cascadíssim de l'esquena, però per ara la mecànica aguanta, no com d'altres. Al cap de pocs metres trobo en Juvanteny a peu amb problemes mecànics. Quasi sense voler, m'he col.locat 5è. Acabo la cursa sol com un mussol, sense deixar d'avançar elits, però amb por de que per darrere m'atrapi encara algú.

Acabo amb un regust amarg perquè el meu rendiment ha estat per sota del que esperava, però encara sort que he pogut acabar 5è. Podeu consultar les classificacions aquí, que per cert, no estan correctes en comparació a la resta de categories, es a dir: tinc el mateix temps de cursa que els elits amb els que vaig creuar meta, quan jo havia arrencat uns 6-8 minuts després d'ells aproximadament, o sigui que no compareu gaire els temps entre categories perquè no son reals.

Un altre cop, la bici i la roba feta una piltrafa. Corrents cap a casa que hi ha molta feina a fer per poder deixar-ho tot enllestit per demà al matí, que correré la Duatló del meu poble, que tot i que es popular, segur que tothom sortirà amb el ganivet entre les dents. Serà una bona sessió de recuperació, oi? ja ja ja......

Open Tàctic btt

2011-03-18T10:07:00.007+01:00

Per fi la federació ha publicat els detalls i el calendari de l'Open Tàctic de btt. Només hi ha 24 hores d'antel.lació respecte a la primera proba, què mes voleu, ja ja ja.
Be, el cas es que tot continua igual que el Trofeu Caixa Girona de sempre: horaris, curses, categories, premis, etc.....podeu trobar mes informació aquí. El calendari es el seguent:

19/03 - Sant Gregori
03/04 - Fornells de la Selva
17/04 - Sant Feliu de Guíxols
25/04 - Vilajuïga
29/05 - Cadaqués
12/06 - Figueres
19/06 - Porqueres
26/06 - Llançà

O sigui que ens veiem demà a Sant Gregori.....

Com baixava la riera ahir!!

2011-03-16T10:39:00.003+01:00

Info: Ajuntament d'Arbúcies.

Mai havia plogut tant a Arbúcies en un període de cinc dies d’aquests últims deu anys. 235,3 litres des del passat divendres i fins ahir segons el servei meteorològic de Catalunya, i 196,7 litres segons l’estació meteorològica municipal. Són xifres diferents perquè els pluviòmetres estan situats a llocs diferents de la vila (zona del Turó del Pi i Passeig Dr. Carulla), però són oficials i deixen ben clar que l’aiguat ha sigut considerable i ha tingut conseqüències importants a Arbúcies en forma d’esllavissades, un pont trencat, arbres caiguts i trams de carreteres tallades, entre d’altres afectacions. Segons el servei meteorològic de
Catalunya, avui encara plourà, però en els propers dies es preveu que faci Sol i que la temperatura sigui estable.

Tot i que dissabte passat va ser el dia que va ploure més amb un centenar de litres, la màxima intensitat a Arbúcies es va viure ahir dimarts entre les dotze i les dues del migdia. Al matí hi va haver moments en què van caure 20 litres en mitja hora i de seguida la riera va créixer moltíssim i en alguns punts va sortir de mare. La potència de l’aigua va arrencar el pont que connecta el carrer Damunt amb el Gorg Nou i el Poliesportiu de Can Delfí, i la policia local i els bombers van haver de fer diverses sortides per tallar els accessos en alguns punts que podien ser perillosos per la seguretat dels vianants.

Segons l’estació d’aforament (EA056) de l'Agència Catalana de l'Aigua que té al terme municipal de Sant Feliu de Buixalleu, el cabal de la riera d’Arbúcies va arribar ahir fins als 13,70 m³/s, la dada més alta des del març del 2001. Un contrast de xifres permet entendre millor aquestes dades: el cabal mitjà del Ter a la Cellera de Ter (després dels embassaments) és de 11,44 m³/s, i el cabal mitjà del riu Fluvià a la desembocadura és de 10 m³/s, un volum inferior al registrat ahir a la vila.

"Running in the rain"

2011-03-15T16:41:00.007+01:00

Pluja, pluja, pluja....i mes pluja. Feia molt de temps que no veia caure tanta aigua i amb tanta mala llet. Dissabte 120 litres, i entre dilluns i avui al matí, ja en portem 110 més. La Riera d'Arbúcies baixa molt, però que molt plena....fins i tot comença a fer una mica de por per la virulència amb la que baixa. Es impressionant sentir la fressa que fan les roques i els còdols arrossegats per l'aigua, xocant un contra els altres. Si caus allà dins, ets home mort. Fa pocs minuts que s'acaba d'emportar una passera de fusta de les bones, que la creuava....

I amb tot aquest panorama, evidentment es impossible tocar la bici. Porto ja uns quants dies molt irregulars i sense poder encadenar uns entrenaments decents. Avui, per no tornar a quedar-me tancat a casa, he sortit a fer una mica de running. Ha estat una sessió breu de 45 minuts, on he corregut sota l'aigua i per sobre l'aigua, ja que està tot completament negat. Baixa aigua de per tot arreu, es impressionant. He volgut anar pel Passeig de la Riera, però ha estat impossible, ja que hi havia trossos on la Riera ja s'havia sortit de mare, i tampoc es plan jugarse-la per una tonteria.

Aquesta setmana serà difícil de planificar, ja que demà el temps tampoc pinta gaire be, i el dissabte per la tarda ja tenim la primera cursa de l'Open Tàctic a Sant Gregori (podeu trobar tota la informació aquí), de manera que el divendres per la tarda no podré anar a entrenar al circuit (sempre solo descansar el dia abans de la cursa). A mes, el diumenge es disputa la 5ena edició de la Duatló popular d'Arbúcies, i em faria gràcia anar-hi, però dependrà molt de com acabi la cursa de Sant Gregori. 12 hores de recuperació entre curses es un espai de temps que es comença a fer curt per un màster com jo que ja li queda poc per passar a Veterà....

Copa Catalana btt Banyoles

2011-03-13T18:32:00.011+01:00

Després d'estar veient durant tot el dia d'hair com plovia a bots i a barrals, la veritat es que no tenia gaires ganes d'anar a córrer a Banyoles i quedar empastifat de fang fins a les orelles, però ho havia de fer. La meva sorpresa ha estat aquest matí quan m'he llevat, he aixecat la persiana i he vist el cel ben serè. Bien!!, fang segur que en trobarem, però almenys no plourà i podrem escalfar en condicions. Així ha estat, al final em passat un matí assolellat i amb una caloreta de collons.

Avui, l'objectiu que m'havia proposat era acabar la cursa, ja que en les condicions que estava el circuit, la posició seria una mica com una loteria. Al final el resultat ha estat molt mes bo del que em pensava, finalitzant 8è Master-30. Un Top-10 a la Copa Catalana no està a l'abast gaire sovint, i menys en la prova inaugural, on no sol faltar ningú....o sigui que el resultat es per estar content.

La cursa es difícil d'explicar perquè he patit tant que no he pogut aixecar la vista del terra quasi en cap moment. A la gent que m'anivava, els hi dono les gràcies, i perdoneu que no us hagi dit res, però es que no us he vist, ja ja ja.....

La cursa mes o menys ha anat així: sortida en segona fila, en la posició 19. No he tingut cap ensurt en la primera curva, he vigilat molt els primers revolts perquè ningú em tirés al terra, la qual cosa m'ha fet perdre alguns lloc. A la pujada del cementiri, ha estat hora de donar-ho tot. He recuperat algun lloc i llavors ha vingut un cop de gràcia: després del cementiri quan començava la pista plena de pedretes, he agafat la traçada dolenta, però he estat de sort, ja que per la traçada bona on anàven tots, hi ha hagut una enganxada i tothom ha hagut de posar peu a terra. Jo m'he escapat per la banda i he quedat en una bona posició. Durant el bucle he anat molt accelerat, per sobre de les meves possibilitats, i ho he pagat durant la primera volta, on m'ha començat a passar gent. A les zones de fang extrem on s'havia de patejar, he patit molt, ja que aquest hivern practicament no he fet res de running. M'agafava a la roda de qualsevol que m'avançava però no podia.

La segona volta ha estat la de l'estabilització. He recuperat una mica l'aire i de mica en mica, les bones sensacions, al veure com tornava a retallar temps amb la gent que m'havia passat abans. No tinc ni ideia de qui eren, jo només mirava que fóssin dorsals 500 (els màsters). La bici cada cop pesava mes, però la transmissió continuava funcionant (suposo que perquè es nova). Hi havia zones que les rodes quedaven tant plenes de fang, que quedaven frenades i havies de treure le fang amb les mans intentant no perdre ni un segon. Les baixades mes enfangades i complicades, avançava a bastanta gent. Després a la zona planera del Parc de la Draga, patia per seguir el seu ritme.

Però ves per on, en la tercera volta he començat a recuperar mes temps i posicions. No considero que el meu rendiment hagi anat a més, sinó que s'ha mantingut alt fins al final, mentre que els demés, ja donàven el baix. Potser he recuperat 10 posicions en aquesta volta, fins i tot en l'ultima curva d'entarda a meta, on he acançat a un corredor confiat que no m'ha vist a venir.

Al final content, perquè aquest resultat em permetrà afrontar la seguent cita a Corró d'Amunt mes tranquil, ja que disposaré de graella de sortida i podré escalfar be abans de la cursa, sense els agobios que suposa barallar-te per un lloc a les corralines. Content també perquè no he caigut ni una sola vegada, l'esquena no ha mostrat cap síntoma de dolor, no m'he fet mal i la transmissió no m'ha donat cap problema important (només algun salt entre pinyons). Es un luxe poder anar sempre amb el plat gran i no haver-te de preocupar per les enganxades de cadena.

També soc conscient que aquest resultat s'ha d'agafar amb pinces, ja que l'estat del terreny ha marcat molt el rendiment de la gent. Hi havia corredors que estava molt mes forts que jo, però que el fang no els hi va be....però aquest lloc ja es meu i està al sac i ben lligar.....salut!!

De visita per Banyoles

2011-03-11T19:07:00.005+01:00

Avui m'he acostat a Banyoles a entrenar una mica en el circuit de la Copa Catalana de diumenge. Aquest entrenament, però, no crec que em serveixi de gaire. Vistes les previsions de pluja abundant tot dissabte i diumenge a primera hora, la cursa no es podrà disputar sobre el circuit tal i com avui estava marcat.

Tots els que em corregut a Banyoles, ja sabem què passa quan cau aigua en aquell collons de turonet; es converteix en una trampa de fang on es impossible de pedalar. Tant clara està la cosa, que avui mateix els organitzadors ja estaven començant a muntar un Plan B, per la zona del Parc de la Draga, al costat del Pavelló, per allargar el circuit (comptant que hauran de retallar bastant de tros del Puig de Sant Martirià).

Es una llàstima perquè avui el circuit estava en unes condiciona inmillorables. Es el mateix de sempre, només hi ha algun petit retoc, però res de rellevant. No hi falta la pujada asfaltada del cementiri, les esses de les feixes, el tobogan de baixada a la carretera, la pujada de roques que s'ha de fer a pata, els camps, les oliveres, etc... Avui estava sec, però no patinava, no hi havia ni una sola bassa, ni un gram de fang.....tot el contrari del que ens trobarem diumenge.

He donat quatre voltes, i les sensacions han estat mig, mig. He anat sempre amb el plat gran, però en alguns punts això vol dir forçar massa les lumbars, i no se pas si l'esquena ho aguantarà quan s'estigui tallant el bacallà. De totes maneres, això del plat gran em sembla que diumenge serà impossible amb lo que patinarà. Aquesta mateixa tarda ja he muntat els neumàtic de fang, perquè no hi ha volta de full.....que no ens passi res el diumenge companys!!!!

Això es el que ens espera diumenge...

Open Tàctic?

2011-03-09T16:01:00.004+01:00

Sembla ser que el substitut del Trofeu Caixa Girona de btt es dirà Open Tàctic, tot i que a hores d'ara no s'en sap gaire res; ni nombre de probes, ni dates, ni seus, ni format de la competició.... La delegació de Girona va penjar a principis de mes un llistat de proves a disputar a terres Gironines per aquest març i el dissabte dia 19, hi ha posada una cursa de l'Open Tàctic de btt a Sant Gregori. El cas es que no hi ha cap mes tipus d'informació, i que en la secció del calendari de la web, no hi figura.

Disposat a treure una mica l'entrellat, vaig escriure un correu a la federació demanant informació, correu que a dia d'avui encara no ha rebut resposta. Després ho vaig provar fent el mateix amb el Club Ciclista Sant Gregori (que tot i que no tinc la certesa, m'imagino que serà l'organitzador de la proba), i tampoc he rebut cap resposta.

Senyors, vivim en l'era de la informació, i hi ha gent que sembla que s'entesti en mantenir les coses en secret fins l'ultim moment, no se perquè.....que els hi costa penjar una notícia encara que sigui provisional? haurem d'esperar fins el dia abans per saber alguna cosa?

Recuperant alguna cosa

2011-03-07T17:11:00.004+01:00

Aquest fi de setmana, he pogut recuperara alguna cosa del temps perdut entre setmana per la pluja i la neu:

El dissabte em va tocar sortir en solitari. 3 hores i 95 quilòmetres per la zona de la costa del maresme (Arbúcies - Hostalric - Sant Celoni - Vallgorguina - Arenys de Munt - Sant Iscle de Vallalta - Sant Cebrià de Vallalta - Sant Pol de Mar - NII fins Tordera - Fogars de Tordera - Hostalric - Arbúcies). Sensacions bastant dolentotes, sobretot falta de confiança amb l'esquena.

Diumenge vaig fer grupeta amb en Guillem, en Jordi i en Ferran. Vam fer uns 115 quilòmetres amb poc menys de 4 hores, fent ruta per la zona de la costa brava (Arbúcies - Hostalric - Les Mallorquines - Caldes de Malavella - Llagostera - Tossa de Mar - Lloret de Mar - Blanes - Hostalric - Arbúcies). Les carreteres al voltant de la zona de Tossa, comencen a estar plegades de guiris ciclistes que vénen a disfrutar de la nostra climatologia. Allà va ser hora de fotre quatre fogarades i posar-los a tò, unes quantes sèries a ritme de cursa, per suplir la falta de competició de la setmana. Tot i el cansanci de cames del dissabte, les sensacions van ser millors.

Aquesta setmana toca assimilar la feina feta, descansar, i agafar forces per la primera gran cita de la temporada: la Copa Catalana de Banyoles de diumenge vinent, on no hi faltarà ni l'apuntador. Espero millorar la meva actuació de l'any passat, cosa que no costarà gaire perquè vaig abandonar quan anava entre els 15 primers. Aquesta cursa es com una loteria: la gran quantitat de corredors en un circuit amb molt poc espai per avançar, marquen el transcurs de la mateixa. A mes, la sortida es crucial i els primers instants de cursa, marquen molt el resultat.

Setmana blanca

2011-03-04T15:58:00.005+01:00

No estem a la setmana blanca?...doncs "toma" nevada. Be, tampoc es que hagi nevat gaire a Arbúcies. Només ahir a primera hora del matí van caure quatre flocs que no van arribar a quatllar, però només que pujesis de cota 25 metres, ja estava ben blanc. Avui, amb la pujada de la temperatura i la pluja que continua caient, ja s'ha fos bastanta cosa, i la neu està mes amunt.

De totes maneres, els danys col.laterals hi contnuen sent; porto tres dies sense tocar la bici. A veure si demà la cosa millora i puc aprofitar el fi de setmana, tot i que només podré anar en direcció a la costa, perquè cap a la zona de Coll de Ravell i Guilleries, està impossible. Per cert, la Marató Salvatge en btt que s'havia de disputar a Sant Hilari el diumenge, ha quedat suspesa per la neu caiguda....

Coll de Ravell, ahir. L'eix transversal estava obert, però la carretera que puja a Coll de Ravell des d'Arbúcies, estava tancada.

Vídeos d'Aguilar de Segarra

2011-03-02T19:21:00.004+01:00

Jo soc com l'home invisible, no se'm veu mai el pèl ens els vídeos de les curses, però aquesta vegada si. En el primer vídeo, que es de l'organització, se'm veu passar fugaçment cap als 50 segons. I en el segon, que es un interessant vídeo gravat amb una càmera al manillar d'en Marc Clapés, se'm veu com l'avanço i el saludo (si pareu be l'orella) cap al 4 minut. Be, el que es veu es el meu cul, ja ja ja:

Powerbar marató Aguilar de Segarra

2011-02-27T19:19:00.012+01:00

Ja ens em estrenat "en serio" aquesta temporada. I no ha estat "moc de pav", perquè ho he fet en la primera proba de l'antic Open d'Espanya de Marató, la Powerbar Marató by Northwave. Han estat 64 quilòmetres trencacames, però sense pujades dures. Pistes ràpides, barrejades amb corriols estrets i revirats, i alguna trialera plena d'escalons perillosos. Per sort el dia ens ha acompanyat, amb un bon sol i una temperatura agradable per ser Febrer. L'unic que ha sobrat ha estat el vent que bufava, que era bastant fred, i que et deixava clavat quan el tenies de cara.

La cursa m'ha anat be; no he comès errors de conducció, no he caigut, la mecànica ha funcionat a la perfecció, no m'he perdut cap vegada, i he acabat molt sencer. La sortida m'ha anat de conya, perquè com que bufava el vent de cara, el pilot s'ha contingut molt i allò no ha estat "marica l'ultim" fins al cap d'una estona. Ha estat perfecte per poder escalfar les cames (perquè no havia fet res de res) i no quedar afogat. El problema es que m'he vist bastant endavant (amb els bons, je je je), i ja se sap, llavors vas amb un ritme que no es el teu i ho acabes pagant.

Fins el quilòmetre 18 he anat amb el ganxo posat perquè no volia deixar aquelles rodes tant bones, però ha arribat un punt en que ja anava una mica de cul, he entrat en crisis, i m'ha començat a avançar gent. No era capaç de seguir la roda de cap corredor, l'esquena m'ha començat a fer mal i he decidit afluixar. M'he quedat amb en Jordi Costa, un vell amic del Caixa Girona, amb el que he anat fent quasi fins al final. Un cop el ritme s'ha estabilitzat, he recobrat l'aire. He mirat d'augmentar la cadència per no forçar tant l'esquena, i a partir d'allà tot a anat millor. Hem anat en duet fins pràcticament el quilòmetre 40, on em començat a recollir cadàvers. En el 5è avituallament (km 47) em començat a caçar a tota la gent que ens havia deixat abans de la "meva crisi" i a partir d'allà i fins a l'arribada ha estat obrir gas i anar deixant gent enrere. Quan em passat l'ultim avituallament (km 57) i venien les rampes mes dures, he forçat la màquina a veure que passava, i he marxat en solitari, i de retruc he recollit uns quants màsters mes pel camí.

La veritat es que m'he trobat molt be de cames i si no hagués sigut per l'esquena encara podria haver apretat un xic mes. Al final he entrat 25è de la general i 6è master-30, a només 4 minuts del podi, cosa que està mes que be per un pringat com jo. Estic content del rendiment, la feina feta a l'hivern sembla que va per bon camí, però ara em preocupa un xic el mal d'esquena que he agafat. Aquesta setmana haurem d'anar en compte per no agreujar el problema.

Sopar guarro

2011-02-26T17:55:00.005+01:00

Com que les curses ja comencen, serà molt difícil tornar a fer grupeta com em anat fent aquest hivern, i jo ja no podré fer-ho fins d'aquí a uns quants mesos. Per això ahir al vespre vam fer un sopar per despedir-nos "entre cometes" fins que s'acabi la temporada.

Vam fer un sopar a Can Sitra, d'aquells guarros: tripa i pota, carn a la brasa, allioli, vinillo, copes, una mica de fum....vaja, lo millor que es pot fer per anar a córrer demà la Powerbar marató, ja ja ja....en acabat un vistasso al Payo i cap a dormir abans de caure en temptacions malignes, tot i que em sembla que alguns no van poder resistir, je je je....

Vídeo de "l'Operació Cursa"

2011-02-24T18:24:00.001+01:00

Si voleu veure que van trobar els Mossos durant els escorcolls de "l'Operació Cursa", doneu un cop d'ull:

Jo vaig ser-hi

2011-02-22T17:54:00.004+01:00

A diferència de les curses de btt, costa molt trobar fotos de les curses de carretera. Suposo que perquè veure passar un pilot es un instant, i mes a la velocitat a que es va.....però n'he trobat una de l'organització de l'Estartit, que la van fer des del cotxe que obria la cursa. No es que se'm vegi molt be, però si afineu la vista podeu veure com trec el cap per la part dreta de la foto. També ha sortit la classificació que la podeu veure aquí.

Social de l'Estartit

2011-02-20T19:57:00.005+01:00

La cursa d'avui es pot resumir en: em salvat el dia....o la vida, je je je. Ja de per si, el traçat d'aquesta social es de les que fa mal si el pilot es posa a tirar. Si a això li sumem la pluja, doncs la cosa es complica bastant. Avui ho he passat realment malament, i no pas físicament, sinó per l'angoixa que m'ha provocat la pluja. Anar a 50 o 60 per hora sense conèixer la carretera i sense veure absolutament res mes enllà de la roda del davant, pot ser molt estressant...almenys per mi.

De sortida, ja s'endevinava a l'horitzó un cel molt negre i nosaltres hi anàvem de dret. I no ha fallat, tot just sortint de Torroella ja han començat a caure les primeres gotes, i abans de Verges ens ha caigut un bon ruixat. La resta de la cursa ha estat amb les carreteres plenes d'aigua i molt perilloses. Quan ha parat de ploure, les ulleres se m'han assecat, i ha estat pitjor perquè estaven superbrutes i no veia una merda. Al final me les he hagut de treure per no fotre'm de cap, però no se què ha estat pitjor. La feina era poder obrir els ulls a causa de les esquitxades de les rodes del davant...la veritat es que fins a Flaçà ho he passat bastant malament.

La cursa m'ha semblat mes lenta que la de la setmana passada, però el contaquilòmetres diu que tampoc tant, ja que em tret un promig de 40 per hora, tot i la sinuositat del traçat. Avui no hi havia maneres de col.locar-me be, i he patit moltes fuetades, però per sort, no m'he tallat enlloc i he arribat dins del gran grup, en un sprit de baixada de bojos....no he fet ni l'intent de guanyar cap lloc, i he entrat tranquil.lament enmig del grup. Això si, ha estat creuar la meta i sortir un pet de sol que m'he cagat en tot. Avui ha tocat passar pel túnel de rentat, tant la roba, la bici, com jo!! ja ja ja.....

La setmana vinent volia acabar de fer l'ultima social de les Preses, però em sembla que em tocarà anar a la Powerbar Marató de l'Anbaso, perquè en Robert, l'altre màster de l'equip està lesionat, i s'ha d'anar a per la classificació general per equips.....no tinc gaires ganes d'anar-hi perquè encara estic verd, però tinc una clàusula al meu contracte que no em puc saltar, ja ja ja.....

El dopatge present també a nivell social

2011-02-18T16:28:00.014+01:00

Ara mateix m'acabo d'enterar que aquesta setmana els Mossos d'Esquadra han desarticulat una xarxa de distribució de productes dopants a esportistes no professionals (Operació Cursa). I avui mateix ja han passat pels jutjats d'Olot. La notícia del AraGirona.cat diu així:

"Els Mossos d'Esquadra asseguren que han pogut corroborar que els set detinguts com a presumptes membres d'una xarxa de distribució de substàncies dopants venien aquest tipus de drogues com a mínim a un esportista menor d'edat. Una altra novetat és que és la primera vegada que es detecta i desarticula una xarxa que distribueix substàncies dopants indistintament tant a culturistes com a esportistes federats dedicats a d'altres disciplines esportives: l'atletisme (Mitja Marató i Marató), el ciclisme i el triatló-duatló.

Els detinguts han arribat a dos quarts d'onze del matí d'aquest divendres als Jutjats d'Olot en tres cotxes policials. Els advocats també s'han personat al Jutjat d'Instrucció Número 1 de la capital de la Garrotxa. Carles Monguilod seria l'advocat d'un dels processats i Ivan Lucas, d'Arenys de Mar, seria el lletrat d'un altre detingut. A mesura que ha avançat el matí, diversos mitjans de comunicació s'han concentrat davant dels jutjats.

La investigació, batejada amb el nom de 'Cas Cursa', es va iniciar a principis del mes de desembre quan un ciclista professional va denunciar que una persona desconeguda li havia tramès un correu electrònic oferint-li aquest tipus de material.

La investigació ha permès corroborar que entre els clients de la xarxa hi ha esportistes que competeixen en curses socials i algun esportista d'elit. Cal destacar que és la primera vegada que els Mossos poden documentar l'administració de substàncies a un menor d'edat.

La policia creu que la xarxa tenia l'activitat diversificada en funció del tipus de substància que necessiten els practicants de cada esport. Així, part de la xara es dedicava a la importació i distribució de les substàncies habituals en el món dels gimnasos (anabolitzants, clembuterol, hormona del creixement, etc).

Alhora tenien un proveïdor que els abastia exclusivament d'EPO (Eritropoetina), així com d'altres substàncies dopants específiques que adquirien en farmàcies andorranes. Aquestes compres a Andorra es realitzaven tant personalment a les farmàcies com per mitjà d'Internet (farmàcies on-line). L'EPO amb que traficaven havia estat sostret del servei d'hemodiàlisi d'un centre hospitalari.

Els detinguts:

Isidro C. M., de 43 anys i veí de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental), ha estat detingut en dues ocasions per tràfic de substàncies dopants. Se'l considera responsable de la xarxa de subministrament a gimnasos al costat d'Ivan G. B., de 25 anys i de Terrassa (Vallès Occidental), que també tindria antecedents per fets similars. Es creu que ambdós importaven les substàncies clandestinament des de Portugal i que comptaven amb la col·laboració de la també detinguda Sheila P. M., 21 de anys i veïna de Sant Adrià del Besos (Barcelonès).

De la seva banda, Miguel Angel G. B., de 37 anys i de Gironella (Berguedà), és practicant federat de Ciclisme. Consumidor i distribuïdor de les substàncies a la Catalunya Central. Té clients culturistes i clients que practiquen altres disciplines esportives. La policia diu que adquiria les substàncies a la xarxa dels gimnasos i a d'altres fonts de subministrament, i que administrava personalment a terceres persones substàncies injectables (per via intramuscular i intravenosa). Comptava amb la col·laboració del també detingut Javier M. C., de 38 anys i de Gironella. D'altra banda, Xavier B. T., de 27 anys i veí de Barcelona, els subministrava l'EPO que sostreia d'un centre hospitalari.

Jordi R. V., de 32 anys i veí de Prats de Lluçanes (Osona) és ciclista federat i exciclista professional. Adquiria les substàncies a Miguel Angel G. B. i n'hauria subministrat a diversos joves.

Les entrades i escorcolls s'han fet a Gironella, dues a Manresa (Bages), una a Prats de Lluçanès i una altra a Cerdanyola (Vallès Occidental). També s'han comissat dos paquets de substàncies dopants procedents de Portugal a diferents empreses de transports.

Els detinguts feien, a través dels mitjans de comunicació, seguiment de les substàncies dopants que anaven sent intervingudes pels diferents cossos policials i s'interessaven pels efectes i metabolisme (eliminació dels residus de l'organisme) de les mateixes. En total s'han comissat unes 10.000 dosis de substàncies dopants d'administració oral i unes 2.200 dosis de substàncies dopants injectables.

La investigació continua oberta i no es descarten noves detencions."

Ara entenc perquè em costa tant seguir el ritme quan vaig a aquestes curses socials. Aquest fi de setmana a l'Estartit segur que tindrem la visita dels vampirs de l'UCI, ja ja ja....deixant a part les bromes, aquesta notícia confirma frases d'aquelles que a vegades sens a dir, com ara: -aquet segur que va enxufat fins el cul-. Queda demostat així, que el dopatge també està present en el nostre nivell....amb lo que em costa a mi entrenar cada dia.

Per contra, vull llençar una llança a favor de Jordi Riera, no pel seu comportament, sinó pel fet de que es injust que si hi ha varis detinguts en l'operació, ell sigui l'únic a qui li posen nom, cognom, cara i sigui present en tots els titulars de la notícia de quasi tots els mitjans (menys en aquesta, per exemple), mentre que dels altres detinguts només sabem el nom i les dues inicials.....visca el sensacionalisme!

Social de la Bisbal

2011-02-14T13:11:00.006+01:00

Ahir vaig fer l'estrena d'aquesta temporada, o mes ben dit, pre-temporada a La Bisbal. No hi ha cap altre proba mes fidedigne que assistir a una cursa per veure el teu nivell de forma i tocar de peus a terra. No es pas que m'anés malament, fins i tot millor que altres anys per aquestes dates....però una cosa es sortir amb la grupeta del teu poble, on sembla que voles, i l'altre es medir-te amb corredors del teu nivell o superior, per veure que encara hi ha molt feina a fer.

La cursa va ser rapidíssima, vam completar les dues voltes al circuit de 42 quilòmetres a un promig de 40,3 per hora. Tot i que a l'hora de la sortida no feia gaire vent, al llarg del matí aquest es va anar intensificant i va acabant sent bastant molest i quasi sempre de costat o frontal. La única zona on ens anava a favor eren en les rectes de Ullastret, on volàvem a mes de 70 per hora.

Vaig arribar a La Bisbal abans de les 9 del matí i ràpidament vaig anar a inscriure'm per no quedar-me sense plaça. Vaig ser el 116è.....alguns corredors es van quedar sense córrer quan es va arribar al límit que marca la llei viària de 200 corredors. La sortida es va endarrerir quasi mitja hora per problemes dels àrbitres, però quan es va sortir, ja no es va parar fins al final. La primera volta va ser de por; amb tanta gent, ho vaig passar una mica malament en algun punt. Només de pensar el que podria passar si hi hagués alguna enganxada a aquelles velocitats, ja em cago a les calces. Crits, frenades, rotondes......bufff i després ens diuen que els bikers estan sonats, je je je.....mes d'un corredor el vaig veure pasturant en algun prat i cuneta.

A mesura que els corredors mes dèbils es quedaven tallats i el pilot s'anava reduint, ja no vaig patir tant. La segona volta em va anar millor i pujant a Madremanya, quan l'escapada estava feta i el pilot va ralentitzar el ritme, podia haver saltat en busca d'un grupet que anava uns metres davant nostre, però no vaig tenir ambició, o valentia, o potser simplement es que no se córrer.....però de tot se n'aprèn.

L'arribada, tot i que crec que ningú del pilot es jugava cap podi, va ser de bojos. Quins nervis per guanyar lloc per l'sprint final, quina por traçar les rotondes d'aquella manera.....al final vaig entrar al mig del pilot intentant no matar-me i punt. La classificació diu que en la posició cinquanta, però això es el de menys. El que importa es que vaig fer un bon entrenament per anar agafant ritme de cursa, i que sobretot no vaig prendre mal!!!! La setmana vinent i tornarem a l'Estartit.

Foto del moment de la sortida, feta per la Mariona. Podeu veure mes fotos aquí.

Botifarrada

2011-02-12T14:28:00.004+01:00

Aquest matí, ha tocat anar amb bici però d'una manera diferent. He sortit amb alguns dels meus amics de tota la vida, però que no es dediquen a això de la bici. Per ells, la btt només es un element de lleure que la fan servir de tant en tant, per altres es un element de tortura, ja ja ja.....i fins i tot algun era la primera vegada que hi anava.....

Be, el cas es que ja feia tres setmanes que havíem planejat fer una sortideta de tranquis, però amb l'incentiu principal d'anar a esmorzar. Havíem de ser mes gent, però al final en Met s'ha rajat, en Rodri ha estat baixa per problemes gastrointestinals i en David que també ha estat baixa per problemes físics, ha vongut a esmorzar amb moto.

Després de barallar varies possibilitats, s'ha triat la mes senzilla, que ha estat pujar al restaurant de Can Puig per la petja de Sant Salvi. Allà ens em fotut unes torrades amb allioli, amanida, patates fregides, xai o botifarra amb seques, grana i cafès....vaja, el que es coneix com un autèntic esmorzar globero, ja ja ja.....després em anat fins a Joanet i tornada cap a casa. Una jornada suau i tranquil.la, on he ingerit bastantes mes calories de les que he consumit....

Jo, el Xino, en Joan, en Lluís, l'Ubi, l'Osso i en David, davant de Can Puig i amb la panxa ben plena....

Tour de Qatar

2011-02-10T17:23:00.001+01:00

Aquesta setmana estan donant per Teledeporte el Tour de Qatar. La cursa no es que sigui gaire interessant, fins i tot diria que es bastant avorrida; transcorre quasi en la seva totalitat per llargues autovies rectilínies i completament planes, sense ni un sol repetjó. Una cursa perquè els ciclistes rodin i vagin agafant ritme de cursa lluny de les baixes temperatures d'Europa.....tot es decideix en els sprints intermedis i en l'sprint final.

L'única cosa que m'enganxa a mirar-ho, es veure un paisatge totalment diferent al que tenim aquí, veure les carreteres asfaltades envoltades de desert o veure els gratacels de les ciutats que sorgeixen com bolets enmig del no res.

També es molt curiós veure una arribada a l'sprint d'un pilot professional amb quatre persones contades de públic, els quals no tenen cap tipus de zona restringida o tancada respecte als corredors o l'organització. No hi ha els cotxes d'equip ni els grans autocars. Els corredors es netegen i s'abriguen assentats al maleters dels cotxes o a sobre de la nevera de càmping....acostumat a veure el ciclisme Europeu, allò sembla una cursa d'aficionats o una social com la que aniré diumenge a la Bisbal...

Sortida a Prats

2011-02-07T15:23:00.001+01:00

Ahir vaig anar fins a Prats de Luçanès, a fer una sortida de btt que organitzava l'Adrià Noguera pels voltants del seu poble. Va ser una jornada diferent que va servir per canviar d'aires, retrobant ex-companys d'equip que feia temps que no veia, i per canviar de terreny. I la veritat, es que poques vegades he rodat per paratges que m'hagin fet enveja del que tenim aquí al Montseny.

I Prats, seria un d'aquests llocs que no canviaria mai per Arbúcies....i no pas per les vistes i els paratges que també son preciosos, sinó pel microclima que tenen, que ho deixa tot glaçat i quan surt el sol i escalfa l'ambient, el terreny es desglaça i queda amb un pam (o dos) de fang. Tot i fer dues setmanes que no hi plovia, ahir vam anar mes estona per sobre de fang que per sobre de terreny sec......be, de totes maneres, un bon esmorzar no ens el va treure ningú, je je je.

La sortida d'ahir va acabar sent de tranquis (les meves cames ho van agrair) i només en la tornada a Prats, es va avivar una mica el ritme. Acabo la setmana amb 15 hores d'entrenament i prop de 400 quilòmetres. Aquesta pròxima setmana toca descansar i assimilar el treball fet fins ara.

Mar i muntanya

2011-02-05T20:15:00.005+01:00

Avui em em fet grupeta de carretera amb en Guillem, l'Oleguer, en Ferran i el Quim que l'em recollit a Hostalric de camí. Després d'enviar-nos uns quants e-mails entre setmanes escalfant l'ambient, avui ha estat l'hora de fotre'ns uns quants pals per la zona de la costa. Em baixat cap a la NII per Tordera, allà em fotut unes quantes apretades fins a Arenys de Mar. Una petita parada tècnica per treure'ns roba i menjar una mica i a tornar-hi. Em pujat Collsacreu a plat gros com els pro's i de Sant Celoni a Hostalric ha estat hora de tornar a agafar-nos fort per fotre unes sèries a 45-50 per hora. La tornada cap a Arbúcies tampoc ha estat lenta. Allà ens em separat; l'Oleguer, en Ferran i en Guillem s'han quedat a casa. Jo no en tenia prou i he convençut a en Quim perquè m'acompanyes una estona mes. Em pujat per Coll de Ravell fins al Pla de les Arenes. Allà encara hi queda molta neu a les zones mes obagues, un contrast brutal amb el mar que feia poca estona havíem visitat. Acte seguit baixada cap a Arbúcies per Sant Hilari Sacalm. Les cames d'en Quim ja li estaven dient de tot, o sigui que l'he acompanyat una estona perquè no hagués de baixar sol fins a Hostalric. Llavors, jo he girat cua i he tornat a pujar cap a Arbúcies, completant 5 hores i 149 Km, a un promig de quasi 30 per hora, que comptant que em fet dos ports, no està mal.

La veritat es que m'estic trobant molt be. No estic apretant a tope, però estic entrenant molta estona en el llindar aeròbic, a uns ritmes alts i sostinguts. Avui, tot i els pals que ens em fotut, hi ha hagut moltes estones que hagués apretat mes, però que no podia fer-ho per no despenjar a algun company. I tot i fer 5 hores, he acabat amb la sensació de que en volia mes.....m'estaré passant o realment aquest hivern he fet un salt qualitatiu? la resposta la veure'm d'aquí a poques setmanes quant comencin les curses. Però la veritat, es que amb aquestes bones sensacions, m'estan entrant ganes d'anar a alguna cursa per veure realment si es cert el que penso o m'estic flipant, ja ja ja.....

Estrella Merengue, je je je....

2011-02-04T18:31:00.003+01:00

La social de Bescanó anul.lada

2011-02-02T10:13:00.006+01:00

Ahir vaig veure a la web de la federació, que la primera cursa puntuable pel campionat social gironí que s'havia de disputar aquest proper diumenge a Bescanó, ha quedat anul.lada "per causes alienes al club". Aquestes notícies tant poc explicades, fan pudor.....però que els hi costa dir els motius i així, a lo millor, la gent ho comprèn i s'estalvien rumors i especulacions.....

Be, el cas es que haurem de deixar el debut (tot i que encara no tinc la llicència) per la setmana següent. Faré un canvi de plans i si no hi ha cap contratemps, viatjaré fins a Prats de Lluçanès on m'han convidat a una sortida bttera...

Jornada de mitja muntanya

2011-01-31T10:41:00.011+01:00

Ahir va ser un d'aquells dies en que arribes a casa amb la sensació d'haver fet un bon entrenament i haver aprofitat el temps. La jornada consistia en fer una bona ruta de carretera i de passada, aprofitar per veure una estona la gent que corria a el Duatló de muntanya de Folgueroles. El plànning era veure'ls passar al Coll de Romegats (a mig traçat del circuit de btt) i després acabar de baixar a Folgueroles a veure'ls a la zona de transició.

El timing va ser perfecte; amb 75' vaig pujar per Coll de Ravell, Espinelves, Coll del Buc i em vaig plantar al Coll de Romegats, 5' abans de que passés el primer classificat, en Francesc Freixer, seguit de l'Aleix Fàbregas (company d'equip aquesta temporada), l'Erik Díaz (ex-company d'equip) i l'Alejandro Gómez (també company d'equip aquesta propera temporada). Com ja veieu, l'Ambisist al poder!!! ja ja ja.....mes endarrerit, en 8ena posició passava en Guillem, company d'entrenament Arbucienc. Després de veure els 25 primers, vaig continuar fins a Folgueroles, on vaig poder veure altre cop als primers classificats, realitzant l'ultima transició.

Be, un cop complert l'objectiu mes lúdic de la jornada va ser hora de continuar pedalant. Era bastant tard i només portava 90' d'entrenament. Vaig arrancar direcció Vilanova se Sau, on abans d'arribar em vaig desviar cap al Pont de Malafogasa amb el seu sinuós descens. Després de Bojons, la primera intenció era pujar per Collsesplanes fins a Sant Hilari, però em va fer pal, o sigui que vaig canviar de direcció i vaig continuar cap a Sant Sadurní d'Osormort. D'allà vaig tornar a repetir traçat fins a Sant Julià de Vilatorta, on em vaig desviar direcció Santa Eugènia de Berga per la carretera de Vilalleons. Allà vaig enganxar de plè el poble en festes, amb una cabalgata de carruatges i cavalls (la Festa del Tonis), i jo per allà al mig, je je je....un cop esquivades totes les tifes dels cavalls, vaig continuar pujant fins a Taradell, disposat a enfilar el tram final de la jornada; la Collada de Mansa, Masvidal, Viladrau, Coll de Gomara, Coll de Ravell i descens final a Arbúcies.

Al final em vaig anar animant, animant i vaig arribar bastant tard a casa, sobre les 3 de la tarda. Van ser 100 quilòmetres de mitja muntanya a un promig de 25 Km/h, un promig mes que acceptable si mirem les característiques del traçat (ple de Colls i collades, sense ni un quilòmetre planer), anant en solitari i després dels pals del dissabte. Una jornada grisa i fredota, amb unes carreteres molles, amb fang, sorreta, sal, i fins i tot neu a les parts mes altes, però amb la sensació d'haver acabat amb la feina ben feta.

Entrenament inesperat

2011-01-29T19:09:00.006+01:00

Pues si, després de que ahir en Tomàs Molina digués tant i tant clar que plouria tot el dia (per no dir tot el fi de setmana), ja m'havia fet a la ideia de que avui em quedaria a casa sense sortir. I quina ha estat la meva sorpresa quan m'he llevat, he aixecat la persiana i he vist un cel blau, amb un bon sol i amb les agudes ben nevades al fons.

O sigui, que cop de telèfon al "príncep" per quedar i anar a fotre'ns uns quants pals. Em baixat fins a la botiga d'en Santi per la zona de Caldes i Cassà i em tornat a casa per la zona d'Aiguaviva i Santa Coloma de Farners. Uns 110 quilòmetres amb el vent quasi sempre tocant en "daixonsis" i un promig de 31 Km/h, que per anar de 2 i en solitari durant 30 quilòmetres, no està malament. Apa doncs, demà una mica mes.....

Concert de Love of Lesbian

2011-01-26T09:06:00.002+01:00

Divendres passat vaig anar amb en Rodri a veure els Love of Lesbian a Salt. S'havia d'aprofitar perquè sembla, ara si, que la gira "1999" està arribant a la seva fi. Això de que s'hagin convertit en un grup de referència a tot l'Estat Espanyol, no deixa gaires oportunitats per veure'ls en directe a prop de casa, a no ser que siguis un incondicional d'aquells que els segueix toquin on toquin.

Amb un fred que pela, ens vam presentar a la sala La Mirona, 5 minuts abans que obrissin les portes, amb l'esperança de que mentre estiguéssim al concert, no hi hagués cap revolta popular al carrer i ens fotessin foc al cotxe, que aquesta gent de Salt, últimament estan una mica guerrillerus, je je je.....com que vam ser dels primers a entrar, ens va tocar primera fila. Guai; bones vistes, lloc per arrepenjar-te i per deixar les jaquetes sense haver de passar per caixa (guardarropia).

Amb mitja hora de retard va començar el concert de forma contundent i molt indie amb "Allí donde solíamos gritar" i "Noches reversibles". Va ser un concert d'aquells on amortitzes l'entrada: dues hores i mitja practicament sense interrupcions, només un parell de minuts entre els bisos finals. Les altres vegades que els havia vist, no els havia pogut acabar de disfrutar: a l'Acústica de Figueres perquè va ser un concert tots sentadets i de tranquis. I al PopArb d'Arbúcies perquè amb prou feines van tocar una horeta degut a l'estret "timing" del festival.

El cas es que amb tanta estona hi va haver temps de repassar extensament el seu repertori, i van tocar peces dels seus 3 darrers discs (1999, cuentos chinos para niños del japón, i maniobras de escapismo) sense deixar-se cap dels seus Hits....sembla que la seva primerenca etapa anglosaxona, ha passat a la història. També hi va haver lloc per la seva part mes friki, amb el seu fons d'armari i accessoris varis......o quan van tocar "Algunas plantas" i van acabar tots ballant entre el públic com si fos una discoteca a ritme del chumba, chumba de la cançó.....o quan Joanra Planell, el baixista del grup va sortir a l'escenari a tocar "Te hiero mucho" quasi en pilotes, mentre feia les fotos pertinents del públic per penajr-les al facebook del grup, com aquesta de sota, on se'ns veu a mi i en Rodri en primera línia. Per cert, com podeu apreciar, jo estava amb la càmera gravant la cançó, haig de pujar-la al Youtube perquè veieu l'altre costat de l'objectiu, però ara no tinc temps....potser mes endavant.

Be, un molt bon concert, i on a mes, vaig estar de puta mare; ample, sense apretades, sense passar calor.......i sense que em fotéssin foc al cotxe, je je je.

Entrenament de Qualitat

2011-01-24T16:13:00.005+01:00

Ahir vaig fer un entrenament d'aquells de qualitat. Després de la jornada del dissabte, vaig tornar a repetir sessió llarga però per carretera. Per tal de no patir tanta fred vaig triar la zona de la costa, però potser se'm va anar un pèl la mà: Arbúcies, Hostalric, Blanes, Lloret de Mar, Tossa de Mar, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d'Aro, Romanyà de la Selva, Llagostera, Caldes de Malavella, Les Mallorquines, Hostalric, Arbúcies. Un total de 140 quilòmetres coberts en poc mes de 4.30h i només amb la companyia d'en Quim Durbau, des de i fins a Hostalric, o sigui que 30 d'ells en solitari. Vaig arribar a la conclusió, que no es el mateix fer 140 quilòmetres amb una bona grupeta, que en solitari o en duet, ja ja ja....

La veritat es que vaig notar les cames molt pesades, fruit de la llarga jornada del dissabte. El ritme va ser alegre, i de Tossa a Sant Feliu, vaig fer una sèrie a ritme de cursa. Duríssim traçat, d'aquells que et posa a caldo, tot ple de tobogans i una corba darrere l'altre. L'anècdota la va posar una rua de motos antigues, que em feien fer el kamikaze a les baixades per avançar-los, per després tornar a ser avançat a les pujades (així des de la cruïlla de Sant Grau fins a Sant Feliu). A partir d'allà, tornada cap a casa, però vigilant molt amb els esforços per no acabar apajarat. El mes dur van ser els últims 15 quilòmetres d'Hostalric fins a casa en solitari, amb la reserva posada. Vaig arribar justet, justet, però es el que toca en aquesta època de l'any. Avui a descansar i a punt per tornar a començar una altre setmana.....

Mostra un mapa més gran

Fred? i ara!!

2011-01-22T19:11:00.008+01:00

Avui sens dubte, em sembla que la frase del dia es: Quin fred fa!!! no crec que hi hagi ningú que no pensi el mateix, oi?....i es que ja no som com els nostres avis o rebesavis que tenien la pell curtida de les dures condicions en que vivien fa unes quantes desenes d'anys enrere; sense luxes ni calefacció.....ara som tots unes nenes amb la pell suau i delicada, que a la que el termòmetre es mou al voltat dels 0º (ni fred, ni calor) ens caguem en tot, ja ja ja.....

El cas es que per no ser menys, jo tampoc he matinat gaire per sortir a entrenar, però tenia excusa justificada, ja que ahir vaig anar de concert a la Mirona de Salt per veure els Love of Lesbian, i vaig anar a dormir bastant tard (ja faré una petita crònica mes endavant).

He sortit a 2/4 d'11 amb en Guillem. El termòmetre marcava 1º tot i que el sol ja feia estona que lluïa. Em fet una bona ruta amb la btt, el triangle de les bermudes, que en dic jo: Arbúcies-Santa Coloma de Farners-Sant Hilari-Arbúcies (passant entre d'altres per Mollfulleda, Sauleda, Castanyet, l'Espinal, el Subirà o Joanet). Una ruta de prop de 60 quilòmetres i que l'em solventat anant bastant per feina en 3.30h. Tot pistes forestals bones, però llargues, sobretot la pujada de Santa Coloma a Sant Hilari, que es llarga de collons. Unes pistes que estaven dures com una roca, cosa que ens ha facilitat rodar amb rapidesa....i tampoc era gaire recomanable encantar-te quan no et tocava el sol. Em sembla que no he suat ni una gota, i no ha estat precisament per no esforçar-me, sinó que les calories les gastava el meu cos per mantenir-se calent. He arribat a casa amb els peus completament congelats, em sembla que ja tenia símptomes de congelació, perquè quan m'he dutxat i han entrat en contacte amb l'aigua calenta, s'han començat a posar vermells com un pebrot, m'han quedat ben inflats i he acabat amb una barreja de dolor i picor que m'ha durat fins a mitja tarda....però estic viu, je je je. Demà mes, i ens farem una mica mes el valent sortint per la carretera.

El Subirà, una inmensa masia perduda al mig de les Guilleries, reconvertida en Taverna.

Tindré problemes?

2011-01-18T17:34:00.005+01:00

Ahir vaig veure aquesta notícia per la tele.....ara resultarà que al revés del que ens pensàvem, serem mes propensos a tenir problemes cardíacs.....però, ens podem refiar d'aquest estudi que s'ha fet amb rates de laboratori?

Info: Ara.cat

Els professionals del Clínic que han elaborat l'estudi han volgut deixar clar que "practicar esport és bo" però l'esport de resistència continuat, com el ciclisme o les maratons, pot provocar fibrosi i arítmies cardíaques. Es per això que els experts recomanen a les persones que practiquen aquest tipus d'esport de forma regular que es facin controls habituals. Aquestes proves consisteixen en un electrocardiograma, un ecocardiograma i una prova d'esforç. Aquestes revisions preventives en esportistes professionals ajudarien a descartar patologies que poden derivar en morts sobtades. Actualment, no és obligatori fer aquests controls tot i que la nova llei de l'esport ho podria contemplar.
"Abans de començar a fer esport la persona s'hauria de fer un control per comprovar si el cor acceptarà aquest sobreesforç", explica el cardiòleg Josep Brugada, que també recomana que tots els nens abans de practicar un esport es facin un electrocardiograma. "És molt més barat que unes vambes", ha assenyalat.
L'estudi, que ha realitzat un equip multidisciplinari de l'Hospital Clínic i que ha estat publicat a la prestigiosa revista Circulation, demostra per primer cop que la pràctica continuada d'exercici físic de resistència pot tenir conseqüències negatives per al cor. De fet, podria provocar alteracions en l'estructura i funció cardíaca i crear un substrat per patir arítmies.
L'equip del Clínic va sotmetre un grup de rates a una hora d'exercici diari intens durant quatre, vuit i setze setmanes, la qual cosa podria ser l'equivalent en humans a un entrenament diari durant deu anys, i el va comparar amb un altre grup de rates sedentàries. Durant aquest temps van observar anomalies en l'estructura del múscul cardíac (fibrosi) en les rates sotmeses a l'exercici intens, especialment en aurícules i ventricle dret. Això suggereix una relació directa de l'esforç de resistència realitzat durant anys de forma continuada amb les probabilitats de patir una arítmia cardíaca.
L'estudi també demostra que deixar la pràctica esportiva permet remetre l'anomalia cardíaca, cosa que significa que el cor recupera les seves funcions normals.

Aquí també tenim boira

2011-01-17T13:36:00.006+01:00

Avui es un dia, climatològicament parlant, excepcional, i es que tenim boira!!! Podríem comptar amb els dits d'una mà (i encara ens en sobrarien) les vegades al llarg de l'any que ens trobem amb aquest factor climatològic tant típic de les zones planes i estancades com ara la plana de Vic, la plana de Lleida o la plana Central....no em vull ni imaginar com deuen estar allà.

O sigui que avui res d'anar per la carretera. Aprofitarem per descansar després de la sortida d'hair amb la grupeta arbucienca; vam fer ruta planera passant per Hostalric, Sant Celoni, Llinars del Vallès, Sant Antoni de Vilamajor, Cànoves, La Garriga, Llerona, Marata, Cardedeu, Llinars del Vallès i fins a Arbúcies pel mateix camí d'anada. Això si, la tornada fins a Hostalric vam aprofitar per fer unes quantes sèries gas a fondo, a 45-50 per hora....últim burro!!!

Problemillas informàtics

2011-01-15T16:05:00.004+01:00

Aquesta setmana no he pogut actualitzar el bloc perquè he tingut algun que altre problemilla amb l'ordinador.....coses de la informàtica, je je je.

Tampoc hi havia gaire cosa que explicar; ha estat una setmana de recuperació activa, amb lleugeres sortides de btt, gaudin del sol i el bon temps (aquí no tenim boira), i a l'espera de tornar a fotre-li canya a partir de demà. Només el dijous vaig fer un petit test per veure com estic de forma i establir els umbrals per començar a fer algunes series. Tot i que vaig patir bastant i em vaig enfonsar un xic cap al final de test, "al loro, que no estamos tan mal!", ja que vaig comparar els resultats amb els de l'any passat i els valors son molt similars. A mes, tot i que a mi no m'ho sembla, estic 1 Kg de pes per sota que fa un any enrere per aquestes dates.

Com a novetat de la setmana, dir que ahir al vespre ens vam reunir a Girona per fer un sopar, la vella glòria de l'equip del Bike Girona de finals de segle passat: David Alsina "alias Gratallops", Quim Durbau "alias el príncep", Guillem Busquets "alias el nen Tell" i jo "alias Benin Hill", tal i com estàvem batejats pel capo de l'equip. Una trobada per explicar batalletes del passat i explicar-nos que es de les nostres vides. I de passada els hi vaig retreure que m'hagin deixat sol en les curses de btt, ja que tots tres, per uns motius o altres ja no hi prenen part......tot i que aquest any em van prometre que hi hauria sorpreses, ja ja ja......

Un bon vídeo

2011-01-11T08:14:00.001+01:00

Us penjo l'ultim vídeo den Danny MacAskill, que sempre son espectaculars de veure, a part de tenir una realització mes digna d'un curtmetratge que d'un Youtube.

Els 3 colls

2011-01-09T18:30:00.007+01:00

Avui, ultim dia de volum abans d'una merescuda setmana de recuperació, i de tornada a la feina. He donat la volta completa a les Agudes per carretera. Una etapa de muntanya de 100 quilòmetres amb 3h 45' i tres colls: Collformic, Coll de Gomares i Coll de Ravell.

Mostra un mapa més gran

Sortida d'equip

2011-01-08T19:47:00.004+01:00

Avui hem fet una sortida amb alguns dels corredors i excorredors de l'equip per terres Arbucienques. Hem pujat fins a Coll Sesferreres passant pel Vidal i els Graners, per després baixar fins al Regàs pel corriol de Sant Marçal. Des d'allà em tornat a pujar als Graners i em travessat fins a Coll de Te, per baixar fins a Arbúcies pel corriol de la Feixa Llarga. Una jornada dura per les llargues pujades, però on em disfrutat amb els corriols de baixada (uns mes que d'altres, je je je....). Un dia ideal, amb sol i una temperatura impròpia de les dates en que ens trobem....només ens ha sobrat el vent que feia.

Ara si que va de debò

2011-01-04T17:46:00.003+01:00

La ressaca del cap d'any ja es història i es hora de començar a posar-nos les piles. S'han acabat els dies d'adaptació, i ara si que em de començar a entrenar de debò si no volem acabar com el de la foto. Des de Nadal, que arrossego un quilet de torrons que no aconsegueixo treure-me'l de sobre. Aquest any estic fent mes quilòmetres que l'any passat, però encara no he començat a fotre-li canya...ja veure'm com anirà això.

Aquesta setmana estic de vacances i s'ha d'aprofitar per acumular hores a sobre la bici: diumenge, amb els efectes encara de la ressaca, vam fer grupeta amb l'Oleguer, en Ferran i en Pastells, rodant tranquil.lament per la zona del pla de la Selva i el Gironès. Van ser 4'5 hores i poc mes de 100 quilòmetres. Ahir dilluns, 2'5 hores de btt per anar a veure l'estat d'algun dels corriols que dissabte volem anar a fer amb l'Ambsist. Avui han estat 3 hores de rodatge de força, donant la volta fins a Anglès per pujar per Osor i Sant Hilari. Demà aniré a córrer una estona per sortir de la rutina i dijous dia de reis, rodatge llarg i suau, que segurament les carreteres estaran tranquil es amb tothom a casa obrint els regals de reis.

Feliç 2011

2011-01-01T19:03:00.007+01:00

Començo un nou any, i com ja es habitual des de fa mes de dues dècades, sense practicament veure el sol. I no ho dic pas perquè estigui núvol, sinó per l'hora en que m'he llevat. De totes maneres, crec que ja no em queden gaires anys vivint un 1 de gener d'aquesta forma, perquè això de sortir de festa fins a altes hores de la matinada, ja no em motiva com abans. Per aquest cap d'any ja m'ho vaig estar ruminat, però al final vaig pensar que seria un bitxo raro si no sortia a celebrar-ho i m'he n'anava a entrenar avui pel matí.

El cas es que ja en tenim un altre al sac. Ara faltarà veure que ens depararà de bo aquest 2011, però la cosa no pinta massa be: la crisi, la merda de polítics, els conflictes entre religions, etc.....per sort, tenim feina i salut i podem anar tirant endavant. Però en aquest mon globalitzat en que vivim actualment, depenem de tantes coses que passen a milers de quilòmetres de casa i que no estan a les nostre mans, que quan ens en donem compte i sense saber d'on baixen, ja serem al sot.....

Canviant de tema, he vist a la pàgina de la federació que ja han publicat el calendari social gironí de pretemporada. Seran quatre curses que coincidiran amb els quatre diumenges de febrer, a l'igual que l'Open BMW de btt. Si tot va be i tinc la llicència feta, jo em decantaré per fer aquestes socials, que sempre van be per posar-te a to de cara a les primeres curses de la temporada. Be, sembla que de mica en mica ja anem donant forma a aquest 2011, si mes no pel que fa al caire esportiu.

Salut i feliç 2011!!!!

Soc apte...

2010-12-30T20:31:00.004+01:00

Avui he anat a passar l'ITV del cos, i un any mes, us haig d'anunciar que: Soc apte per a la pràctica de ciclisme!!!! ja ja ja.....la veritat es que això d'aquestes revisions per treure't la llicència, son una camama de cuidado. De lo que es tracta es que hi hagi una firma i un responsable en cas de que vagin mal dades, perquè lo que es revisió, revisió, no si miren gaire, la veritat. Això si, afluixar la butxaca si que toca.....

Sram X9

2010-12-28T08:38:00.002+01:00

Els reis s'han avançat uns dies, i m'he baixat l'actualització del 2011 de la transmissió de la Trek, que diríem en llenguatge informàtic, je je je. Fent cas dels blocaires i demés gent a qui li vaig preguntar sobre el tema, m'he decantat per Sram i he muntat un X9 completament nou de dalt a baix: comandaments, canvi, desviador, eix de pedalier, plats/bieles, pinyons i cadena....espero que els consells no em defraudin!!!!

He passat d'un 2x9 a un 2x10, guanyant marxes curtes, ja que he passat de tenir un pinyó del 34 a un del 36. A mes he reduït els plats de 40/27 a 39/26, amb la qual cosa espero poder anar en cursa sempre amb el plat gran, cosa que aquest any no podia fer quan les pujades eren molt dures i llargues. Ahir el vaig estrenar, va ser només un tempteig per posar-ho tot en marxa, i potser es perquè m'esperava un tacte mes tosc, però vaig trobar una suavitat brutal. La única cosa que vaig trobar a faltar va ser el característic "click" de Shimano a l'hora de pujar pinyons i plats, però suposo que tot es qüestió d'acostumar-s'hi....i es que després de quasi 20 anys portant Shimano, alguna diferència hi havia de trobar, oi?

Tirat al mig del Montseny....

2010-12-26T19:33:00.003+01:00

Després d'estar 90' pedalant de cara amunt patint de valent, i quan per fi disfrutava de la baixada pel fantàstic corriol de Sant Marçal, la patilla del canvi a dit prou i s'ha trencat. Devia estar una mica tocada, perquè no li he fotut pas cap gran garrotada. La qüestió es que m'ha deixat tirat enmig del Montseny i bastant lluny de casa. Quan el camí feia baixada cap problema, però quan no, m'ha tocat patejar una bona estona. No solo portar eines a sobre, però em sembla que encara que n'hagués portat, tampoc hagués sol.lucionat res....