Resum temporada 2009

Ara que s'ha acabat la temporada, farem un resum en números....si, ja sé que per la gent que no li interessin aquestes coses, es un conyàs, però a aguantar-se:
----------------------------------------------------------------------------------
Dies d'entrenament:
258 (103 en carretera, 133 en btt i 22 de running)
Hores d'entrenament:
519 (260 en carretera, 239 en btt i 20 de running)
Kilòmetres realitzats:
10.493 (7.123 en carretera, 3.152 en btt i 218 de running)
Calories consumides:
352.815 (186.139 en carretera, 150.931 en btt i 15.745 de running)

Tot això traduït en resultats, dona el següent (només categoria Master):
----------------------------------------------------------------------------------

CAMPIONAT D'HIVERN SOCIAL GIRONÍ - 13è:

l'Estartit - Absència
Calonge - 17è
La Bisbal - 22è
Bescanó - 23è
Sant Joan les Fonts - 30è
Olot - 17è

----------------------------------------------------------------------------------
CAIXA GIRONA BTT - 6è:
Cassà de la Selva - 8è

Fornells de la Selva - 2on
Sant Joan les Fonts - 6è

Figueres - 11è
Tossa de Mar - 6è
Malgrat de Mar - 6è
Porqueres - 10è
Vilajuïga - 4rt

Vidreres - Abandó

L'Estartit - 4rt
----------------------------------------------------------------------------------
COPA CATALANA BTT - 7è:

Banyoles - 16è

Corró d'Amunt CRI - 5è

Corró d'Amunt - 13è

Flix CRI - 4rt

Flix - 12è

Vall de Lord CRI - 7è

Vall de Lord - 21è

Àger - 5è

Calaf - Abandó
----------------------------------------------------------------------------------
ALTRES CURSES BTT
Pedalada Massanes - ?

Copa Gironina Bescanó - 5è
Copa Gironina Porqueres- 4rt
Marxa Gironina Policies i Bombers Bescanó - 1er
Open Natura Pineda - Abandó

Marxa Santa Susanna - Abandó
----------------------------------------------------------------------------------
ALTRES CURSES DE CARRETERA

Marxa Cicloturista Les Goges - 14è

Campionat Barceloní Moià - 17è

Campionat Andorrà CRI Ordino - 11è

Social Ripoll-Vallter 2000 - 25è
----------------------------------------------------------------------------------
ALTRES COSES
Cursa atlètica Jean Bouin Barcelona - 130è

Cursa atlètica Sant Silvestre Riudellotenca - ?
Duatló Puig-Reig - 31è
----------------------------------------------------------------------------------
Com es pot veure, aquest any he aconseguit un podi (a Fornells), al principi de la temporada, que feia presagiar un bon any, però al final les coses al seu lloc i he estat en la línia de sempre: allà davant però sense acabar de rematar....en canvi a la Copa Catalana, la meva regularitat i les meves bones cronos m'han fet entrar en el Top Ten, i si no fos per la punxada de Calaf, hauria fet un Top Five.

Be, lluny queden aquelles curses del campionat social en ruta del febrer amb el qual vaig començar a donar les primeres pedalades....ara entrem al dur hivern, amb el mal temps i el fred....però d'aquí a 4 mesos i abans de que ens en donem compte, ja tornarem a estar a sobre la bici fotent-li canya cada diumenge....

Fins la pròxima temporada!!

57è Rally Costa Brava

Ahir per la nit, per uns moments vaig viatjar uns quants anys enrere, quan vaig anar a veure el Rally Costa Brava. Vam anar amb en Rodri al tram de Grions, que el tenim al costat de casa. Després d'una petita aventura per accedir al mig del tram a través d'una pista forestal per la qual no hi havíem passat mai, i de negre nit, vam arribar a una paella d'aquelles que fan afició. A mes, no hi havia gaire gent i els comissaris que estaven allà de control no deien res, bàsicament perquè el seu cotxe es va quedar sense bateria i per fer anar la ràdio van necessitar l'ajuda d'un dels aficionats allà presents, que va tenir el seu Patrol encès durant mes de tres hores (sort que allò es com un tractor). De seguida es van començar a encendre petits focs per fer carn a la brasa, i de passada, escalfar l'ambient.

A l'estar bastant al principi de tram, els cotxes passaven molt regularment cada minut. Primer els del Campionat d'Espanya: els primers, els mes espectaculars; 911 GT3, Fabias S2000, Clios R3, Evo's.....després la resta, que ja no fan tanta afició: 206 XS, Swifts sport.....cap al final, van tornar els bons: BMW M3, 106 Maxi, Manta.....però el millor de la nit, sens dubte, va ser quan van començar els participants del Campionat FIA d'Històrics. Jo em pensava que seria un rotllo tipus regularitat, però no, pàssàven esparracant de debò com anys enrere. Tornar a veure aquells 911 Turbo, Alpines A110, Escorts MKII, Stratos....culejant al sortir de la paella, amb un soroll de cavalls engabiats que no podien donar tot el que tenien a dins en aquella estreta carreterota, va ser una sensació que ja no recordava.

Avui en dia els rallys s'han convertit en una cursa d'Scalextric, que està molt be pel tema de la seguretat (tant de pilots com de públic), però que no hi ha color comparat amb anys enrere, quan les mans d'un pilot per controlar aquelles bèsties revol darrera revolt, tenien un paper fonamental. Tot i el fred que vam passar, només per veure aquells cotxes de la meva infantesa, ja va valer la pena. En acabar, vam tornar cap a casa i ens vam acostar a la zona esportiva de Can Pons, on hi havia el parc d'assistència dels cotxes històrics, però els primers ja eren fora. Només quedaven quatre privats i algun Stratos que ja no estava per aguantar aquells trotes:

En Venta

Ara que la temporada s'ha acabat, em venc la btt. De fet, ja n'he comprat una altre, però encara no la tinc perquè hi haig de canviar algunes peces i trigaran uns dies. Per ara us deixaré amb la incògnita i no desvelaré quina es la meva nova màquina (tot i que tampoc costa gaire d'endevinar).

En quant a la Gary Fisher, està en perfecte estat i no porta gaires quilòmetres perquè només l'he utilitzat a les curses. La transmissió es seminova, ja que a mitja temporada vaig haver de cambiar-ho tot: plats, pinyons, cadena i caixa de pedalier. Els cables i les fundes son acabats de canviar per a la ocasió, o sigui que va fina com la seda.

Podeu veure unes quantes fotos aquí...si algú les vol en alta resolució, els hi puc passar. Si algú està interessat o coneix a algú que li pugui interessar la bici, que m'ho faci saber, please....

Gary Fisher Ziggurat '07 (comprada el Maig del 2007)
Talla - LG(19)
Quadre - Alumini Platinum ZR9000.
Rodes - Bontrager RaceXLite.
Grup - Shimano XT complert
Forquilla - Fox F100RL
Tija - Bontrager RaceXLite carbono
Manillar - Bontrager RaceLite
Potencia - Goka
Sillin - Bontrager RaceLite
Direcció - Cane Creek S-3
Preu - 800 €

Vídeo de Puig-Reig

Fotos de Puig-Reig

He trobat alguna fotillo del duatló gentilesa de l'organització i de Josep Companyó. Per cert, avui ja començo a recuperar la mobilitat, després de passar un dilluns mes tieso que el pal de la fregona, je je je....


El moment de la sortida....


Una transició (on està Wally?)...

...i el de l'arribada.

Duatló de Puig-Reig

Bueno, ara si que la temporada s'ha acabat. M'esperen 15 dies de repòs, que de ben segur el cos i sobretot la ment agrairan. En aquest moments tinc les cames tieses com un fuet, els bessons garratibats, i es que avui he patit unes rampes com fotia temps que no recordava. Vista l'experiència, aquest hivern repetiré alguna altre vegada, però amb uns quants quilòmetres mes de running sobre les cames......però anem per parts:

Sort que la temperatura era suau i he pogut córrer amb el mono d'estiu, perquè no tinc res mes per córrer duatlons. A l'arc de sortida, m'he col.locat al davant de tot (pa xulo yo) per no pringar amb les aglomeracions ja que érem mes de 300 duatletes, però a la que la cursa ha arrancat, ha sigut un constant degoteig de corredors que m'avançaven. Jo tenia clar, que en aquest primer sector, havia d'aguantar el tipus com pogués, i m'ha anat d'un pèl perquè no podia amb la meva ànima (es lo que te competir en un esport que no practiques mai). A mes, el terreny no era precisament planer; ens han fet pujar fins dalt d'un turó, i després baixar per un corriol amb molt desnivell on les cames m'han dit de tot. Baixant per aquest corriol, quan la meva descordinació per l'esforç ja era total, m'he empuntat amb una pedra i he estat a punt de fotre'm una nata d'aquelles que fan història, però al final, i després de tres o quatre gambades d'aquelles de caic, no caic, l'he salvat. Per acabar-ho d'arrodonir, cap al final de la baixada, noto la sabata dreta fluixa, -s'haurà afluixat el cordatge?- penso....pues no, no s'ha afluixat, no; l'he trencat!!. O sigui que ja em tens acabant el sector amb molt de compte per no regirar-me el tormell, ja que allò es movia mes que un gronxador.

Fet caldo i mig grogui començo el sector de la btt en la posició 107, a no se quants minuts del primer. Ara be lo meu, pujo a la bici i gas, però la sensació era molt estranya, les cames em fotien un mal impressionant, sobretot els bessons. Des de l'inici del sector, ha estat un continu avançar gent, un darrere l'altre, semblava que era un pro i tot, veient tanta diferència de ritme amb la resta de gent. Però a partir del quilòmetre 10, els bessons m'han començat a pujar fins dalt....ostia!! quin mal, ja no recordava que era això. O sigui que he hagut d'afluixar el ritme, dosificar l'esforç i aprofitar les baixades per anar fent estiraments. Tot i això no he parat d'avançar gent fins al final, ni mes ni menys que 71 corredors, pujant fins a la 36èna posició.

L'ultim sector a peu ha estat un pur tràmit, perquè les meves cames ja no donaven per mes, i el meu únic objectiu era acabar viu. He avançat a un altre participant (que encara estava mes fet pols que jo) i pel darrere m'he n'ha avançat un, o sigui que he quedat allà mateix, el 36è de la general i 31è Senior , amb un temps aproximat de 1h52'.

L'organització un 10, amb un bon muntatge de la prova i de la zona de transició, el circuit de btt molt divertit, xip de cronometratge, speaker, paradetes, una bossa plena d'obsequis a l'acabar, dos samarretes, menjar i beure a dojo, una pila de sortejos de material de calitat, i la traca final: el sorteig també d'una specialized. O sigui, que els 20 € de l'inscripció, en aquest cas, estan ben invertits. Pocs coneguts per allà, ja que no soc d'aquest "mundillo"....tot i això sempre trobes a algú o altre:

Amb l'Erik, company d'equip a l'Ambisist (tot i que cada cop es dedica mes a les duatlons i a córrer que a la btt...) i que per cert, ha guanyat amb autoritat la prova.

Amb un altre dels cracks de l'Ambisist, en "Puji", que no ha pogut resistir la temptació de fer-se una foto amb les "chicas RedBull".....no li veieu les ales com li surten pel darrere? je je je


Amb l'Oscar, un company de la infància i que per casualitat ens em trobat aquí, després de mooooooolt de temps sense veuren's.

Diumenge plego

Ja està decidit, aquesta setmana poso punt final a la temporada i ho faré amb una activitat que no domino, però on la btt també hi juga un paper important: una duatló de muntanya. Ahir al vespre em vaig apuntar a la VII edició de la Duatló de Puig-Reig, una dualtló amb un nivell bastant elevat, ja que forma part del calendari català de duatlons de Terra Endins.

M'ha vingut d'un pèl, avui he vist que les inscripcions s'han tancat perquè han arribat al màxim d'inscrits. Miraré de no fer gaire el ridícul amb el meu pèsim estil atlètic, al costat dels 299 duatletes restants, ja ja ja.....fa mooooooltes setmanes que no corro, o sigui que val mes que avui i demà surti a donar algunes gambades, que sinó diumenge encara quedaré clavat!!!!

Bicis robades

Avui, tenim un mala notícia. Aquesta ni passada han entrat ha robar al garatge de l'edifici on viu en Guillem i han ventilat tots els trasters. Entre d'altres coses, en Guillem ha perdut les seves dues màquines. Si algú les veu o te algun indici, que ho faci saber. Qualsevol ajuda pot ser bona.....

Trek Elite 9.7, grup XTR, forquilla Reba World Cup, pedalier FRM 2x9, rodes bontrager RaceXlite.


Goka Greenwich, grup Ultegra, rodes Bontrages RaceLite.

Bricomania

Avui farem una mica de bricomania....el que he hagut de fer jo per arreglar els forats que portava al tubeless, i no un, sinó dos. A grans mals, grans sol.lucions, i ja han inventat uns "parches" específics pels tubeless. El procediment funciona practicament igual que amb les camares, o si mes no, es el que m'han explicat:


El material: el "parche", la cola i el paper de llimar.

Primer de tot, localitzar el forat. Com es pot veure, hi passa una clau allen de les petites.


Deixar la zona del forat ben neta i seca, passar-hi el paper de llimar i posar-hi la cola.


Un cop la cola s'ha assecat, introduir-hi el "parche" de dins cap a fora...


...i estirar-lo fins que faci tope amb el pneumàtic.


Ja només ens falta tallar el tros sobrant de l'exterior i problema sol.lucionat.....o això espero.

II Marxa btt Santa Susanna

I avui de menú tenim.....una punxada!!!! genial, un altre fiasco per terres maresmenques. Si ahir deia que em volia treure el mal regust de boca abans d'acabar la temporada, avui puc dir que encara el tinc mes agre. De les vacances ençà, porto mes decepcions que no pas alegries. Estic del tubeless del darrere fins els collo**!!!!, em sembla que "Pepe el brujo" m'ha fet màgia negre.....

Avui la meva consigna era lluitar per al victòria o morir en l'intent. La cursa ha començat, a l'igual que diumenge passat, amb un tram neutralitzat pels carreres de Santa Susanna una mica perillós. He tingut un parell d'enganxades amb algun no-corredor que quasi em fan anar pel terra. Quan s'ha donat la sortida llançada, marica l'ultim. M'he col.locat dels primers, però patint molt, massa diria jo. La cursa pel davant s'ha definit aviat, amb un grupet de 6 corredors amb una lleugera avantatge sobre la resta. Jo anava 5è per darrer d'en Pere Raja. Hem arribat a un corriol i la veritat, em pensava que en Raja baixava millor, o es que ha perdut molta tècnica? el cas es que m'estava fent un tap mentres pel davant els altres corredors se n'anàven. I de cop i volta, quan s'ha acabat el tros mes tècnic, noto la roda del darrere tova....merda!! penso, ja he tornat a punxar. I efectivament, així a estat. He continuat durant una estona, a veure si el líquid sellant tapava el forat, però a sigut que no. M'he parat a fotre un càrrega d'aire comprimit, i quina ha estat la meva sorpresa, quan he vist que no hi havia maneres d'enroscar l'adaptador!!!!, la vàlvula del tubeless s'ha sortit del seu encaix i girava al mateix temps que l'adaptador.....increïble, no m'ho puc creure, he pensat. Després d'uns minuts barallant-m'hi, ho he aconseguit, però ja m'havia passat fis i tot "el tato".

He tornat a arrancar amb l'esperança de que la roda aguantés fins al final. Semblava que si, però al cap d'uns quilòmetres, ja he vist que allò no funcionava i m'he donat per vençut. Al final, m'he hagut d'aturar a demanar un manxa a algun corredor caritatiu, i he estat de sort. Un tio s'ha enrotllat i m'ha deixat la seva, mentres ell ha continuat. Sort, perquè d'allà fins a l'arribada he hagut de parar unes quantes vegades a inflar. L'aire cada cop s'escapava amb mes rapidesa i durava menys temps. Contrariat per la meva mala sort, he creuat la meta en no se (ni m'importa) quina posició.

En quant al circuit, tot i que transcorria per la mateixa zona que diumenge passat, l'he trobat molt mes atractiu, divertit i "btteru". L'organització, també s'ho ha currat; amb la inscripció, hi havia trofeus per totes les categories, avituallaments, una bossa per portar les sabates, una samarreta, uns mitjons, esmorzar, gelat, xocolata, i un pica pica a "tutiplen".....com es nota que aquesta gent no organitzen la marxa per fer negoci, no com a d'altres llocs que et prenen els calés i el pèl.

Be, ara si que veig que ja es hora d'anar plegant per aquest any. Vista la mala estrugança que porto a sobre, no cal que m'escarrassi mes a entrenar, perquè llavors el diumenge tot s'envà a norris. Val mes que ho deixem i ens dediquem a recarregar les piles per la temporada vinent...

Una hora menys

Aquesta nit canvien l'hora; a les 3 passaran a ser les 2. Diuen que es per questions d'estalvi energètic, però el cas, es que pels ciclistes es una putada. A partir d'ara, tot el que no tingui una feina amb un bon horari, li tocarà deixar d'entrenar o fer invents, com anar a rodar en algun polígon industrial, o practicar altres esports entre setmana, deixant la bici pel dissabte i el diumenge. Mes putada es, quan et diuen que s'acosta un estiuet de Sant Martí, amb sol i temperatures elevades.....

Per la meva part, avui només he sortit a estirar les cames una estona, perquè demà vaig a Santa Susanna, on fan la II Marxa de btt, a veure si em trec el mal regust de boca de diumenge passat al poble veí.

Fotos d'avui, amb un cel blau i caloreta. Les vistes que tenim des del Turó del Sagrat Cor:

A un costat, el poble...

...i a l'altre, el Montseny, presidit per les Agudes.

Fotos de Pineda

Primers instants de la cursa. Upps, perdó pel no-mallot, però es que no en tenia cap de net, je je je...

L'únic corriol que hi havia en tot el traçat


Baixant una de les pistes ràpides, seguit de l'Albert Banyeres.

Sembla mentida...

....qui ho hauria de dir aquest mati, quan estava caient el diluvi universal, que aquesta tarda podria sortir a entrenar. Es mes, entrenar amb unes bones condicions; el terreny estava perfecte, amb tota l'aigua que ha caigut aquest mati, i no hi havia ni una gota de fang enlloc, i amb prou feines alguna bassa. Si que tenia sed el bosc, s'ho ha begut tot!!!

Plou...

Després de no se quants dies sense fer-ho a Arbúcies, plou. Durant tot el dia, i abans de lo que havia dit en Tomàs, li ha estat fotent. Avui res d'entrenar, i demà es preveu mes pluja....un altre dia sense fer res? diumenge canvien l'hora i definitivament s'haurà acabat la llum diürna per la tarda.....haure'm d'anar pensant el plegar per aquesta temporada?

Open Natura Pineda

Tal i com em pensava, aquest matí m'ha costat molt llevar-me, tant, que quan o he fet ja era massa tard per anar a la Copa Gironina de Salt. Si a això li afegim que fotia una rasca de collons, que estava cansat d'hair i que no tenia ganes de competir, s'han donat tots els condicionats per anar a passar el matí a Pineda de Mar on feien un Open Natura. També em picava la curiositat per veure com estava muntat tot allò, ja que no havia assistit mai a una d'aquestes marxes.

He arribat allà amb el temps just per inscriure'm i canviar-me. Per començar, la climatologia estava molt millor, si no fos pel vent que bufava, es podia anar amb màniga curta i tot. La inscripció, una mica cara; 19€ pels federats i 27€ pels no federats!!, i la pedalada...buff, que dura. Jo em pensava que allò era una marxa assequible per a tots els nivells, per passar l'estona, però d'això res de res. Les pujades duríssimes, el terreny terrible, plè de pedres, xargais...les baixades molt perilloses perquè era tot pistes amples on agafaves molta velocitat i amb el trànsit obert. I el ritme dels primers, res a envejar a qualsevol cursa.

La sortida ha estat un perill, uns 500 bikers tots alhora, fent un tram neutralitzat pels carrers de Pineda; crits, enganxades, frenades, avançaments suïcides....un cop em deixat el centre del poble, em continuat per un tram asfaltat uns dos quilòmetres mes, fins que ja em agafat una pista que semblava que pujava cap al cel. No he pogut seguir el ritme dels primers i m'he quedat en setena posició. Tenia els del davant a la vista però no hi havia maneres de retallar distàncies. Tota l'estona pistes amunt i avall que afavorien a qualsevol ciclista amb un bon estat de forma, i poca cosa de tècnica....quan per fi ha arribat un corriol, de seguida he atrapat a dos corredors, però altre cop pista ample i amunt i no hi havia maneres d'avançar-los.

Debíem portar mitja cursa, quan en un mal canvi de plat, enganxada de cadena i el desviador a prendre pel cul. No se si he trencat algun mecanisme (aquets desviadors de tiro inferiror son una puta merda) o simplement se m'ha mogut, el cas es que aquí s'ha acabat la història....només podia portar el plat petit, i només podia portar un parell de pinyons centrals perquè la cadena no fregués enlloc. Bueno, sort que m'ha passat aquí que no m'hi jugava res, però es que porto uns dies que sembla que hagi trepitjat merda!!....o sigui, que xino xano, cap a Pineda, seguint el traçat marcat. Mala sort o no, el cas es que dels 6 corredors que portava al davant, me n'he trobat a un punxat, a un altre arrossegant la bici perquè s'havia carregat el canvi, i dos mes que m'han avançat al cap d'una bona estona, perquè s'havien colat en una cruïlla....o sigui que si no m'hagués passat res, hagués fet podi segur....

Cosa curiosa: en tots els punts de control, avituallaments i ciclistes que m'he trobat, he preguntat si tenien claus allen per veure si podia arreglar alguna cosa, i tothom m'ha dit que no portaven res¿¿?? m'ho haig de creure??....visca el companyeris-me. Pues res, cap a buscar la botifarra, i cap a casa. Ara, a esperar que la reparació no sigui gaire greu....encara m'hauré de rascar la butxaca, no es podia haver esperat un parell de setmanes la cabrona de la Gary?? com que sap que em vull desempallegar d'ella, m'ho deu voler fer pagar, je je je....

La Xino xano d'en Xavi

Doncs aquesta tarda ha sigut la gran cita. Tocava pujar al Turó de l'Home (per Mosqueroles i la Costa del Montseny) tot xino xano, per homenatjar al gran Massai. Molta, moltíssima gent disposada a pujar-hi amb bici, i molta altre que ho ha fet amb cotxe....home, que us penseu que en Xavi només tenia amics ciclistes? je je je.....

Uns 150 ciclistes i molts coneguts, em començat la marxa amb uns minuts de retard, i de seguida ens em aturat a la plaça major de Sant Celoni, on el club ha llegit una carta-manifest de record per en Xavi i perquè d'una vegada per totes la gent ens tingui una mica mes de respecte a la carretera. També s'ha fet entrega a la família d'un llibre record amb fotos seves i amb la firma de tots els presents.

Em vaig deixar la càmara i no vaig poder tirar fotos. Aquesta l'he "robada" del bloc d'en Toni Tirado.

Cap allà a les 6 i després de donar unes quantes voltes pel centre de Sant Celoni, ha començat l'ascensió de veritat. Jo, com ja vaig dir, amb la btt, i l'autèntica filosofia de la marxa; xino xano cap amunt. Per sort, s'han anat fent parades al llarg de la pujada per reagrupar al pilot, perquè es evident que hi havia gent de tots els nivells. El dia s'ha anat apagant, i a l'alçada de la Costa del Montseny, ja ha sigut hora de treure l'armilla reflectant i encendre els llums. A partir d'allà, tot fosc, i una munió de llumetes blanques i vermelles en una inacabable filera. El fred cada cop era mes acusat, però mentres anàvem de cara amunt, amb l'esforç, s'aguantava be. Però quan em arribat a dalt del Turó i coincidint amb el canvi de vesant a cara Nord del Montseny, ens ha entrat la tramuntana i ens em quedat congelats. Hi havia una temperatura ambient de 2º positius, però la sensació de fred devia ser de -10º tranquil.lament.

Allà dalt, els del CC Sant Celoni, ja havien muntat tot el xiringuito, altaveus, llums, i han començat els homenatges. Primer uns focs pirotècnics, seguits d'unes cançons amb un piano elèctric, unes paraules de la seva germana, un minut de silenci i un parell de cançons mes amb un saxo. Els segadors, el cant dels ocells, l'hora dels adeus, etc...després d'uns Visques per en Xavi i per la terra, i sense mes dilació, corrents cap avall, que la gent estava congelada.

Pocs valents ens em atrevit a baixar, uns 50, mes o menys. En els primers quilòmetres, on la carretera està feta pols, només em seguit el ritme del cotxe que obria la comitiva en guillem i jo amb les nostres btt, ja que no havíem de mirar prim amb els sots. Després del reagrupament a les antenes de Santa Helena, em baixat per la carretera de Santa Fe, i de seguida ens em quedat només amb un grupet de 5 o 6 ciclistes. Al principi em baixat a pinyó darrere del cotxe, i la sensació ha estat brutal, sens dubte el mes divertit de la jornada. Llavors el cotxe ha afluixat una mica, però ja no ens ha atrapat ningú mes, l'aventatge que portàvem era massa gran. Em arribat a Sant Celoni a quarts de 12, i jo he agafat el cotxe i directe cap a casa, que demà vull fer alguna cosa...però amb aquets horaris, no se si podré.....es molt tard.

2x9

Ara que la temporada està a punt d'acabar, es hora de començar a mirar bicis de cara a la pròxima campanya, que a la Gary Fisher ja li toca la retirada del mon de la competició. La bici està en perfecte estat, però ja es hora de passar-nos al carbono oi? a mes, sempre fa il.lusió cambiar de màquina....per cert, si a algú li interessa, li venc a un bon preu, je je je.

Si una cosa tinc clara, es que triaré una transmisió de 2x9 perquè el plat petit el faig servir en comptades ocasions, i amb la relació que et donen els 2x9 n'hi ha de sobres per compensar-ho. Ja m'agradaría poder tenir un 2x10 amb el nou Sram XX, però la butxaca no dona per tant. L'opció que encapçala la llista de pedaliers per ara, es el FSA Afterburner 386, que ha sortit nou aquest 2010 i que dona una alternativa al fins ara únic i car model de la marca, el FSA K-Force Light de carbono. El que no tinc tant clar es quina relació de plats/pinyons triar. Hi ha dues possibilitats per banda: 40/27 o 42/27 als plats, i 11-32 o 11-34 als pinyons. Serà qüestió de començar a demanar l'opinió de gent que ja hagi portat un 2x9 aquest any, però si algú em vol ajudar, s'accepten opinions i propostes....

Fotos de porqueres

Aquesta seqüència de fotos del CC Serinyà, pertanyen als primers instants de la cursa. Com es pot veure, la vermellor dels Esteve es aclaparadora, i entre ells, surto jo per allà al mig per posar la nota de color, je je je....

Massaiada

Aquest proper dissabte, massaiada homenatge a en Xavi Novell en forma de pujada al Turó de l'home, on es farà un minut de silenci en el seu record. Ja ho sabeu, si voleu viure una experiència diferent, com es pedalar de fosc, només us hi heu d'apuntar (gratuitament) a la web del CC Sant Celoni.

Per mi també serà una novetat, i encara no se si anar-hi amb la bici de carretera o de muntanya, ja que no es tracta de cap competició, sinó de passar una estona pedalant amb tota la gent que coneixia a en Xavi i que li volem retre aquest homenatge. El que es ben segur es que fotrà una bona rasca allà dalt, i a la baixada encara mes!!!!

Vídeos de The Fray

Com vaig promètre, penjo un parell dels vídeos que vaig grabar al concert de The Fray. No es que es vegin i se sentin molt be, però es lo que hi ha....

Copa Gironina Porqueres...

...o també podríem dir-li Gran Premi Bicis Esteve. Es una passada la quantitat de corredors que hi ha d'aquest equip a comarques gironines, i a mes, son tots bons i estan en posicions davanteres. Una cursa de la Copa Gironina, es una cursa entre ells per veure qui s'endú la victòria, tot i que precisament avui, ha guanyat en Collados del Freebike. Només cal donar un cop d'ull a la classificació per veure que han entrat 9 Esteves entre els 14 primers.

Per la meva part, la cursa no ha anat malament del tot. Tot i no tenir graella de sortida per haver-me perdut dues curses que coincidien amb la Copa Catalana (ja els hi val als que fan els calendaris), m'he posicionat bastant be a la sortida. Rodejat del vermell de l'Esteve ha arrancat la cursa, per una pista bastant ample que m'ha permès situar-me sobre la tretzena posició. Després de planejar una mica i rodar en grupet, s'ha acabat la broma i la carretera ha començat a enfilar-se. La feina era aguantar la roda d'en Codinach que el portava al davant. El traçat cada cop era mes dur i les pujades mes bèsties, fins que he petat i he cedit. Llavors han vingut uns quants quilòmetres de pàjara on m'han avançant bastants corredors. Ha estat una estona de desconcert, imprecisions, errors en les traçades, de pensar en tirar la tovallola, però després de prendre un powergel, a l'igual que les mongetes màgiques d'en Goku, m'he tornat a refer i he començat a recuperar posicions, coincidint amb la última pujada de totes, la mes dura i selectiva.

He començat la baixada cap a Porqueres darrere d'en Martínez per unes trialeres molt tècniques i perilloses, plenes de roques molles, arrels humides, arbres al mig de la traçada, etc... però de seguida he vist que per fer podi m'havia de jugar la vida, i no estava gaire per la "labor", o sigui que aquí s'han acabat les meves opcions. Per darrere m'ha tornat a atrapar gent, i em acabat els últims quilòmetres un grupet de quatre màsters, que després de perdre'ns per falta de cintes a poc del final, ens em jugat les posicions....avui al meu favor. He entrat 15è de la general i 4rt Master-30, altre cop medalla de xocolata (i en van unes quantes aquest any).

La cursa ha estat duríssima tant físicament com tècnicament, un traçat d'autèntic btt, no apte per "carreterus". De llarg, la cursa mes dura del que porto de temporada, quasi dues hores per fer 30 quilòmetres. Lo millor de tot, es que a part del petit Kit-kat pajareru, he tingut bones sensacions, sobretot al final on he acabat amb força, tot i això, sempre hi ha gent que està molt mes forta..... Ara a descansar després d'haver fet dues curses aquest fi de setmana, com els Pro's, je je je....

Avui estirem cames....

Sortida de tranquis, molt de tranquis (40 km en 3 hores) per recuperar-me de la cursa d'hair i afrontar la Copa Gironina de Porqueres de demà. Amb la companyia d'en Ferran, en Beltu, en Cesc, en Kaki i en Jordi, em fet una volteta amb la btt per la zona de l'eix transversal fins al pla de les Arenes i descens per la zona del Mataró. Com sempre passa quan vas amb gent, no han faltat les converses de cotxes, bicis, política, dones i demés, je je je...

Marxa Gironina btt Policies i Bombers

Doncs per matar el cuc del fiasco de Calaf i com que no aniré demà a l'Artec, aquest matí m'he acostat a Bescanó, juntament amb en Guillem, on feien la 1ª Marxa Gironina de Policies i Bombers. La veritat, es que em pensava que hi hauria mes gent, o si mes no, mes gent dels "habituals" a les comarques gironines, ja que la marxa/cursa també era oberta a tots els públics. No crec pas que fóssim mes de 100 o 150 ciclistes entre els dos recorreguts.

El dia a acompanyat molt, ja que estava núvol i no feia gens de fred, ideal. La sortida ha estat una mica confusa; em començat amb un tram neutralitzat, però resulta que després ens em parat a reagrupar-nos al cap d'un quilòmetre. En Coca, que ha fet el breaffing, ha dit que el traçat era apte per tothom, i a part d'una pujada dura al principi, lo altre era assequible.....i una merda!!!, jo l'he trobada mes dura que la Copa Gironina de fa un mes. La sortida ha sigut matadora per una pista que picava fort cap amunt. Jo que estava totalment fred, no he pogut fer res per seguir el ritme dels millors (ni fred, ni calent, aquella gent tira mes que jo): Cristian Collados, Feli Talavera, Guillem, Jordi Martin i Jordi Vila, però el pitjor de tot es que m'he quedat a uns metres d'ells i els hi he perdut el contacte visual. Total, que m'he quedat en sisena posició sol com un mussol, amb l'inconvenient d'haver d'estar pendent tota l'estona dels trencants, les cintes i les marques de guix, per no equivocar-me.

L'altre inconvenient es que no se mantenir un bon ritme quan vaig sol, em relaxo sense donar-me'n compte i baixo el ritme. Això ha fet que cap al quilòmetre 20 m'atrapés l'altre Talavera, en Daniel, que em retallava temps a les baixades perquè coneixia el recorregut, ja que es del club organitzador. Per contra, de cara amunt, jo el deixava enrere, o sigui que la estratègia era aprofitar les pujades per desenganxa-lo de la meva roda i arribar amb temps suficient al cim per afrontar la baixada final cap a Bescanó amb tranquil.litat. Així ha estat, hi he creuat meta 6è de la general i 1er Master-30. Però com que només hi havia trofeus pels polis i els bombers, em tornat a casa amb les mans buides. Be, buides no, que l'organització ens ha donat una bossa amb diversos llums, reflectans, bolis i una samarreta. En Guillem ha estat de mala sort i quan anava al davant amb en Collados, ha patit una caiguda lletja que li a fet perdre les opcions a la victòria i uns quants punts al genoll. El dia també ha servit per conèixer en persona a en Txema d'Amer. Be, ara a recuperar i si em queden ganes, diumenge aniré a la Copa Gironina de Porqueres.

Lot de productes gentilesa del Servei Català de Trànsit, perquè siguem bons minyons.

Mark Knopfler al 2010

Aquesta setmana la cosa va de concerts....Mark Knopfler, un dels meus antics ídols musicals (quan era líder dels Dire Straits), ha estat aquesta setmana per les nostres terres presentant el seu nou disc "Get Lucky" i l'anunci de la corresponen gira que passarà pel Pavelló Olímpic de Badalona el 23 de Juliol de l'any vinent. L'altre dia me'n vaig enterar de casualitat al Telenotícies i sense pensar-m'ho dues vegades ja he comprat l'entrada per anar-lo a veure. Tot i que falten 9 mesos i que a mes, em sembla que coincidirà amb l'inici de la Festa Major, un concert d'en Knopfler es l'únic vestigi que queda per escoltar alguna cosa dels Dire Straits.....només per això, ja val la pena anar-hi.

Concert de The Fray

Ahir vaig veure a The Fray a la sala 2 de Razzmatazz. Quina diferència veure un concert en una sala petita si ho compares amb un gran espai: veus els musics de tu a tu, lo que fan i desfan, com toquen, si fins i tot sentia els instruments en directe en comptes de pels altaveus!!! No devíem ser mes de 1000 persones, en una antiga nau reconvertida a sala de festes i concerts. Va ser el mes semblant a retornar anys enrere quan anava de discos; un espai fosc amb dues barres llargues de punta a punta on podies beure de tot (no va ser el meu cas).

Be, el fet es que només vaig fer mitja horeta de cua i em vaig poder col.locar a segona fila, una mica escorat a la banda, però el cas es que estava a 1 metre de l'escenari, per cert, ridícul comparat amb els de les grans estrelles, tot plè de cables i instruments, on els musics amb prou feines es podíen moure (cansats d'anar amunt i avall no van pas quedar, je je je). Tant sols cinc minuts després i sorprenentment, perquè no estava anunciat en l'entrada, sortia a l'escenari com a teloner La Sonrisa de Julia, un grup espanyol del qual tinc un disc dels seus inicis, o sigui que a sobre de no haver d'esperar una hora a que comences The Fray, vaig enganxar un grup que m'agradava. Una actuació curta, de 3/4 d'hora i avall.

Puntualment a 2/4 de 10 sortia a l'escenari The Fray, i començava la histèria de moltes nenes malcriades amb crits, empentes, baralles entre elles pel lloc....increïble!! allò semblava el pati del col.legi. Era per agafar-les a totes de l'orella i fotra-les al carrer. I el cas, es que les que montàven mes merder eren guiris, que n'estava ple. Si no fos per això, la cosa hagués sigut perfecte. Potser el so era una mica massa alt, be potser era jo que estava just davant dels altaveus, je je je....no vaig tirar gaires fotos, però si que vaig gravar uns quants vídeos perquè els segurates no deien ni "mu". Quan tingui temps ja miraré de penjar-ne algun.

La Sonrisa de Julia


The Fray

Fotos de Calaf

Les úniques fotos de Calaf que he trobat son del moment de la sortida.....ja no li vaig donar temps al "retratista" de que em tornés a inmortalitzar, je je je....les fotos son del C.C. Utiel.

U2 a Sevilla

U2 tornarà a fer un concert a l'Estat Espanyol dintre de la seva gira U2 360º. Serà d'aquí a practicament 1 any, el 29 de setembre del 2010 a l'Estadi Olímpic de la Cartuja de Sevilla. I tal com funcionen aquestes coses, a lo millor no serà l'únic....ja es veurà. Això si, els que volgueu anar-hi, espavileu perquè les entrades es posen a la venta el proper dijous i no duraran gaires minuts....jo en tot cas, després d'haver-los vist a Barna, no hi aniré pas (en principi).

Copa Catalana Calaf

Fiasco!! això es el resultat que m'he endut avui de Calaf per posar punt i final a la Copa Catalana d'enguany. A l'igual que l'altre abandó de la temporada, avui he tornat a rajar el Larsen del darrere, aquesta vegada amb el cantell d'una pedra en una trialera. Tot i portar mocs sellants, tot i intentar reparar-lo amb una "mousse" i una càrrega d'aire comprimit, el tall era massa gros i s'escapava l'aire en pocs segons. El que mes greu em sap es que aquest abandó m'ha fet baixar dos llocs a la general final del campionat, quedant finalment 7è Master, dos llocs que tal com ha anat la cursa i en la 8ena posició en que em trobava en el moment de l'abandó (i que hagués aguantat de sobres) no hagués perdut. També em toca els "webs" per l'esforç que he fet per recuperar-me de la lesió i estar a punt per poder córrer avui, i pel viatge en va (que Calaf no queda precisament a prop de casa).

Es pot ser positiu i veure la cara bona; la cama sembla recuperada i avui no m'ha donat cap problema. Després d'aquest setembre per oblidar, encara tinc ganes de córrer, perquè amb aquesta irregularitat d'entrenaments que porto, no estic cremat. Les sensacions d'avui, tot i que físicament no estava al 100%, no eren dolentes. L'esquena tampoc m'ha donat cap problema (això vol dir que les cames encara estan fresques) i just abans d'abandonar estava començant a trobar el ritme i amb ganes d'anar cap a davant i recuperar temps. I ara mateix em trobo fresc com una rosa, es el que te haver fet només mitja cursa, je je je....hauré d'anar pensant en canviar de neumàtics??? algú sap com tapar una esparracada d'aquestes?

Bueno, ara per ara no tinc fotos....a veure si en trobo alguna (ja serà difícil).

Circuit de Calaf

Ahir per la tarda em vaig acostar a Calaf a veure el circuit de la Copa Catalana de diumenge. Tot i que en Mauri va pronosticar possibilitat de xàfecs aïllats, em vaig arriscar i per sort em va sortir be. No hi havia ni un sol núvol per aquelles contrades.

En quant al circuit, poca cosa a explicar, es idèntic al de l'any passat, no han canviat ni una coma. Faltava marcar el tram que transcorre pels carrers de Calaf, però em vaig trobar l'Albert i la Neus d'Ocisport que estaven acabant de fer-ho i em van dir que també seria lo mateix. El terreny estava perfecte; molt dur com sempre, però sense ni una gota de pols per les pluges caigudes entre setmana. L'única cosa que mi sobrava eren les quatre basses que hi havia, que segurament pel diumenge ja s'hauran evaporat....be, n'hi havia una molt grossa d'aquelles que ocupa tot el camí, que potser encara hi serà. Una putada també va ser els dos trams que passen pel mig d'uns camp acabats de llaurar i que eren practicament impracticables, però també em van dir que els hi faltava fer-hi quatre passades amb el jeep per deixar les roderes marcades.

En quant a mi, vaig fer-hi tres voltes, una a rime intens però sempre pensant en no portar la cama al límit i bufff....quin tip de bufar, quina facilitat per passar de 180 ppm que tenia ahir, je je je....estic fluix fluix, els vuit dies parat m'han pres la poca forma que tenia. A veure si diumenge tinc un bon dia i aguanto el "tipus", cosa difícil en un circuit com aquest. Es un circuit d'aquells que jo en dic agonies, on has de morir-te per agafar la roda dels corredor del davant teu tota l'estona. Per cert, vaig estar tota l'estona sol com un mussol, ni un sol corredor entrenant, tot i que el circuit es veia molt i molt rodat....

Un altre concert

La setmana vinent me'n vaig a veure The Fray al Razzmatazz. Acostumat últimament a assistir a concerts de superestrelles mundials, que valen un pasta, quan vaig veure el preu de l'entrada em va semblar barata i tot, nomes 24,80 € amb gastos inclosos!!

També tinc ganes d'anar a un concert en una sala petita i estar a prop de l'escenari, en comptes d'estar mirant el grup a través de la pantalla gegant com passa en els grans concerts d'estadi.

I per descomptat, el grup m'agrada bastant. Van saltar a la fama mundial per les seves cançons incloses en BSO de sèries com Anatomia de Grey o Perdidos, però si escoltes el discs, totes les cançons valen la pena...o sigui, que si algú hi va, ens veiem allà!

Sensacions estranyes

Avui ja he agafat la bici de carretera. Sembla mentida, però tinc agulletes de la suau sessió d'hair.....joder si que estic fotut, he fet un parell de canvis de ritme i el cor se m'ha posat a 170 en un moment....buff com patirem el diumenge a Calaf.

I si ahir vaig notar-me estrany, avui encara mes, tant de cames com de coco. Quan he pujat a la bici i he començat a pedalar no hi havia maneres de trobar la posició, semblava que no hagués pujat mai a la meva bici....i de coco, tota l'estona massa pendent dels cotxes. Al final només he fet uns 40 quilòmetres amb mes de 90'.

Primer dia després de......

Ahir les noticies del fisio van ser positives; em va dir que la ruptura estava quasi tancada i tenia bona pinta. L'opció mes segura seria continuar una setmana mes descansant, però intentaré (a veure si em surt be) fer una recuperació activa.

Sortiré a rodar una estona cada dia augmentant gradualment la durada però sense forçar gens. Tot això acompanyat d'uns exercicis per reforçar el múscul i uns exercicis d'estiraments per retornar-li l'elasticitat perduda. Segurament no arribaré en les millors condicions a Calaf, però la questió ara, es arribar-hi. O sigui que avui ja he agafat la btt i he fet una volta suau de 75 minuts. Ha estat una sensació extranya després de 8 dies, però ja en tenia ganes.

Aquests dies entre la lesió, lo d'en Xavi i altres coses que explicaré mes endavant, no he parat de donar voltes al tarro....

La missa per en Xavi

Aquesta tarda s'ha fet la missa en record d'en Xavi, que ha servit per donar-li l'adeu de manera pública, a l'església de Sant Celoni la qual s'ha quedat petita per donar cabuda a la gran quantitat de gent que hi ha assistit. Molts dels ciclistes que hi érem portàvem un mallot en record seu. Jo que no soc creient, només entro en una església molt de tant en tant (en casaments o enterraments), i he vist que vagis on vagis, els mossèns foten els mateixos rotllos patateros de sempre.

La part mes emotiva ha vingut cap al final, quan en Cudi, en Pati, l'Amat, en Salva, en Teixi i en Monrabà han sortir a llegir unes paraules en memòria seva, i després la seva germana, que ha llegit la lletra d'una cançó que havia escrit en Xavi. Això ens ha fet caure la llàgrima a mes d'un.

Ara comença una nova etapa, cal passar pàgina, tornar a agafar la bici i continuar endavant. Fa mes de 15 dies que no toco "la flaca" (per deferents motius) i segurament al principi farà una mica de "yuyu" passar per zones conflictives amb el trànsit. Espero que en Xavi, sigui on sigui, em doni suport i protecció.....Xavi, ens veiem el dia 17 al Turó de l'Home!!!

Tinc mono

Avui fa una setmana justa que no toco la bici per culpa de la lesió. Si a això li sumes les 7 hores seguides que m'he tirat davant de la tele mirant els mundials de ciclisme, que per cert els ha guanyat en Cadel Evans, un ex-mountainbiker, tinc unes ganes d'agafar la bici que em moro. Però haig de combatre l'ansietat i esperar-me una mica mes. Demà vaig al fisio a veure que em diu....

Per cert, els d'Ocisport han penjat el vídeo oficial de la cursa d'Àger, i hi surto fins a quatre vegades, increible!!! com es nota que hi havia poca gent oi? je je je....primer, a la sortida dels Masters. Segon, baixant una trialera darrere d'en Costa. Tercer, passant per davant de la camara a l'avituallament de després de la cursa i quarta, al podi com a guanyadors per equips....

El Massai al Furkapass

Aquest dies no m'he pogut treure del cap lo d'en Xavi, i remenant entre les fotos de les vacances de Suïssa he trobat un vídeo que no vaig tenir temps d'editar i penjar en el seu dia, o sigui que no hi ha millor moment que aquest, perquè no ens oblidem del seu sentit de l'humor.

Recordar també que demà diumenge a la cursa de Masters del Prat de Llobregat, on havia d'assistir-hi, es farà un homenatge. Tots els assistents signaran un mallot molt especial per ell, el de la Selecció Catalana, després aquest mallot s'entregarà a la Sara Novell, la seva germana, com a representant de la família.

Els primers homenatges...

Comencen a organitzar-se els primers homenatges per en Xavi, i de ben segur que no seran els últims.

Segons ha informat la seva germana, que es qui d'alguna manera està fent de portaveu de la família en aquest moments tant difícils, el proper dilluns a les 18:00 hores, es celebrarà una missa en el seu nom a l'església de Sant Celoni. De ben segur que l'església no serà capaç d'encabir a la gran quantitat de persones que hi assistiran.

Per altre banda, i això si que li molarà a en Xavi, segons ha informat el grup de suport del Facebook, el proper dia 17 d'Octubre es farà una pujada nocturna al Turó de l'Home amb bici, ja que ell va ser un dels impulsors d'aquesta activitat el passat 31 de Juliol. A dalt de tot es farà un minut de silenci i es tornarà a baixar al pavelló d'esport de Sant Celoni, on hi ha el punt de trobada. La sortida serà a les 18:00 hores, per tant, cal portar llum i peto reflectant. També hi ha l'opció de pujar amb cotxe al darrere pels menys agosserats...

Xavi, va per tu....

Bonic video d'imatges d'en Xavi. El que em de fer al mirar-lo es no entristir-nos i petar-nos el cul amb algunes de les fotos que hi ha, que ell de ben segur que ho faria......

Dir que en Xavi serà incinerat avui en la mes estricta intimitat per desig exprés de la família. La setmana entrant es farà una missa pública en el seu nom, encara per concretar.

En Xavi Novell ens ha deixat

Ostia, ostia, ostia, que injust que es aquest mon.....fa poca estona que m'acaben de donar la mala notícia i no m'ho puc creure!!!!!!! en Xavi, conegut popularment entre l'argot ciclista com "El Gran Massai" ha mort.

Encara no se gaire be com va anar la cosa, però pel que sembla (com quasi sempre) una furgoneta se'l va endur per davant ahir per la tarda, quan estava entrenant amb la seva inseparable Pinarello, a la carretera C-35 a l'alçada de llinars. Tot i que va ser traslladat a la Vall d'Hebron de seguida, aquesta nit no ha pogut superar les greus lesions i ens ha deixat per sempre.

Estic estupefacte, esparverat, atontat i molt trist. Xavi, amic meu, on sigui que estiguis no oblidaré mai els moments i els quilòmetres que em passat junts. De ben segur que el petit poble de Palautordera es quedarà petit per encabir a la gran quantitat d'amics que tenies i que no faltarem per donar-te l'ultim adéu. L'únic consol que ens queda es pensar que vas morir sent feliç i fent una de les coses que mes t'agradava en aquesta vida, que era trinxar-te la patata.

Salut i gas a la burra, amic!!!!!!

Confirmat...

...pues si, el pitjor pronòstic s'ha complert i ahir el fisio em va pronosticar un ruptura fibril·lar d'un centímetre al múscul semitendinós de la cama dreta. Això vol dir que he d'estar tota la setmana sense fer cap tipus d'esforç, i dilluns vinent tornar-hi anar per veure com està la cosa i començar el treball de recuperació.

Sempre es pot mirar el costat positiu i pensar que la ruptura podia haver sigut mes gran, o en un altre múscul mes important per la pedalada.....però al final sempre penses que estàs de mala sort....ara que faltava poc per acabar la temporada i que només em quedava la Copa Catalana de Calaf com a cursa oficial.

Tinc dues opcions: forçar la recuperació per d'aquí 15 dies anar a córrer a Calaf però amb un estat de forma bastant justet.....o puc passar de tot, donar la temporada per acabada i dedicar-me a fer una bona recuperació. No ho tinc clar, tenia ganes d'anar a Calaf perquè amb els punts aconseguits a Àger he pujat fins a la cinquena posició de la general i em feia il.lusió mantenir aquest lloc (cosa ja de per si difícil a falta dels descarts).

Ja ho veure'm, d'entrada no se pas si em podré estar tota una setmana sense fer res, no se pas què es això perquè es la primera vegada en la meva vida que em faig una lesió d'aquestes.

Copa Catalana Àger

Torno a casa amb un regust agredolç de terres lleidatanes; dolç, perquè vaig sumar un bon grapat de punts de cara a la general....agre, perquè em sembla que m'he lesionat, però anem per parts:

Per començar, Àger està una mica molt lluny, sort que la carretera per anar-hi es bastant bona i sense corbes, i al final, amb menys de tres hores m'hi vaig plantar. El dissabte per la tarda inspecció del circuit, vaig fer tres voltes perquè era molt planer i ràpid (22-24' per volta), però quan ja estava acabant, vaig començar a notar unes molèsties al recte femoral de la cama dreta que em van fer témer el pitjor. Que estrany, no he apretat gens i durant la setmana tampoc, no pot ser una sobrecàrrega, m'hauré fet una rotura fibril·lar? no ho sé perquè mai n'he tingut i no se què se sent....en fi, anem cap a l'Alberg d'Àger on teníem l'allotjament junt amb en Cris i l'Adrià. Teníem tota una habitació per nosaltres sols (de collons), dutxa i una mica de Compex per veure si recupero la cuixa per l'endemà. Després una volta pel poble (que també s'ha de fer cultura, je je je) i a sopar. Això dels albergs es una bona ganga, només 14€, però t'ho has de fer tot tu, l'única putada es que la tele no funcionava i vaig haver d'anar a veure el barça al bar del poble. Després del partit, cap a dormir preocupat amb lo de la cama perquè hi notava una bona tibantor.

Arriba el diumenge, ens llevem a quarts de vuit, esmorzem, recollim els trastos i cap al circuit....quin luxe estar a només dos minuts de la sortida. La cama continuava igual, no em feia mal per pedalar però no se aguantaria tota la cursa. Escalfo tot fent una volta al circuit per veure com està, una mica mes humit que dissabte. Arribo una mica just de temps a la sortida, sort que tinc graella......graella i pole quasi, soc el tercer de la llista perquè no hi ha practicament ningú dels bons. Moltes absències, es nota que es la cursa mes llunyana del campionat i molta gent se l'ha estalviat, ho sigui que penso que avui es la meva (si la cama aguanta).

A primera fila de la graella, amb el Diego i en Carni.

Es dona el tret de sortida, no encalo be, però el Diego també te problemes amb la cadena, l'avanço i em poso segon. Comença el corriol de pujada i em poso primer!!!, collons ara ja em puc morir, puc dir que he liderat una cursa de la Copa Catalana, je je je.....però de seguida les coses tornen al seu llloc i m'avança en Carni, li aguanto la roda a dures penes mitja volta fins que m'asfixia i peto. Baixo el ritme i abans de passar per meta m'avança en Costa. Començo la segona volta tercer, però pagant el fort ritme que he portat fins llavors i de seguida m'avança el Diego com un coet i després el Pallarès al qual si que li puc aguantar la roda una estona. Atrapem a un Júnior i rodem junts, però en els trams mes durs en Pallarès se m'envà de mica en mica i jo em quedo en terra de ningú amb el Júnior a la meva roda. Començo la tercera volta cinquè i veig que porto una escassa avantatge d'uns 20 segons sobre els meus perseguidors. Per sort no son caps cracks i durant tota la volta vaig mantenint les distàncies, a l'igual que en la quarta volta. O sigui que creuo la meta 5è Master i 11è de la general, el meu millor resultat mai aconseguit en una cursa de la Copa Catalana. La cama, tot i la tibantor, va aguantar i no em va deixar tirat. Content pel resultat, però tampoc m'haig de flipar, perquè eren poquíssims els Masters de calitat que hi havia, però la cinquena plaça es pel "menda"....llàstima de no sentir-me al 100% de les meves forces, perquè era un dia perfecte per fer un podi, poques oportunitats així se'm presentaran en una cursa d'aquest nivell.

Després, a veure la cursa dels Elts, entrega de premis, on vam guanyar per equips i viatge de tornada cap a casa. Avui aniré al fisio a que em miri la cama i em faci un diagnòstic de la lesió, a veure si estic de sort i no es res de greu....

Acabant la cursa, sol com un mussol.

M'en vaig de "finde"

...però no de festa. Aquest diumenge, i després de mes de 4 mesos, hi ha cursa de la Copa Catalana de btt i està moooooooolt lluny, a Àger, tocant a l'Aragó (mínim 3 hores de cotxe), o sigui que demà ja marxo cap allà i així m'estalvio haver de matinar moooooooolt el diumenge. De pas, el dissabte em servirà per anar a veure el circuit que es una incògnita ja que Àger s'estrena en el campionat, i jo tampoc hi he estat mai allà, o sigui que desconeixo totalment el tipus de terreny que hi trobaré. Per sort em trobat lloc per dormir en un alberg. Ara només falta que demà per la tarda no foti cap ruixat i ens foti el planning enlaire!!!

Tinc ganes de córrer, però no se pas com anirà la cosa després de tant de temps d'inactivitat. A part de la Copa Gironina de fa 15 dies, no he corregut res de btt des de fa molt de temps i em fa por acusar la falta de ritme de cursa i el no tenir les referències dels meus rivals actualitzades...a veure si estem de sort i el circuit es del meu estil. Les notícies de com ha anat l'aventura lleidatana el dilluns pel mati.....

Ji ji ji...

Quants punts del carnet et treuen per fer això?

L'entrevista

En el blog de l'Ambisist publiquen de tant en tant unes entrevistes que ens van fer als corredors de l'equip i aquesta setmana m'ha tocat a mi. La podeu veure aquí.

Canviant de tema, quin fred que fot oi? sembla que hagi arribat la tardor de cop, aquesta setmana ja he hagut de sortit a rodar vestit de llarg i tot.....

Mixta

Els anuncis aquets de mixta que fan per la tele son boníssims oi? jo m'hi peto el cul....sobretot amb el dels gats. No us perdeu el càsting de l'anunci de gats, amb l'aparició estel.lar d'en Miqui Puig....

Grupeta de 9

Sembla que de mica en mica la gent es va animant amb això de la bici de rodes primes i avui em format una grupeta de nou bikers. Es la primera vegada que surto amb tanta gent d'Arbúcies amb bici de carretera. El fet de que no hi hagi cap club ciclista al poble no ajuda, i tothom surt desperdigat o amb qui te mes compatibilitat d'horaris o de forces. Alguns sabia que tenien bici de carretera però no havíem sortit mai junts, d'altres son nous en aquest camp, i jo que el fi de setmana sempre tinc cursa.....o sigui que tots a la vegada no havíem rodat mai. I encara s'hi podien haver apuntat un parell mes (dels no assidus) però ahir van tenir casament i haguessin donat positiu en el control d'alcolèmia.

La ruta, per anar mes tranquils amb el tema del trànsit (ja que hi havia molta gent amb la "L" de pràctiques), l'hem feta per la zona de les Guilleries-Savassona, per carreteres locals i poc transitades. L'únic inconvenient, es que no hi ha ni un quilòmetre de planer i tot es amunt i avall (cosa que mes d'un ha acabat acusant). La ruta ha estat: Arbúcies, Coll de Ravell, Pla de les Arenes, Collsesplanes, Bojons, el Pont de Malafogassa, Vilanova de Sau, Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, Santa Eugènia de Berga, Taradell, Sant Miquel de Balenyà, Seva, Viladrau, Coll de Ravell, Arbúcies. En total uns 105 quilòmetres, amb 5 horetes i bastantes parades.

Bueno, ara falta donar continuïtat a això i que la gent s'engresqui. Jo fins que no acabi la temporada poques vegades podré sortir els diumenges pel matí, però de cara a l'hivern a veure si podem fer repetir unes quantes sortidetes d'aquestes.

A Vilanova de Sau, on em parat a fer un Kit-kat.

A dalt de Coll de Ravell, amb el Montseny al fons. Em salvat el dia i només ens han caigut quatre gotes als ultims 5 minuts de la sortida.

Pujada al Turó de l'Home

Avui, com cada 11 de setembre des de fa uns quants anys i per commemorar la Diada, el Somni-bike celebrava la pujada amb btt al Turó de l'Home. Amb només 5 dies de diferència amb la autèntica pujada que fan els del CC Sant Celoni, aquesta vegada érem l'expedició Arbuciènca qui feia l'ascensió.

L'únic que m'anava malament era l'hora de sortida, a les 7:30 del matí, deu ser fosc encara oi?...o sigui que jo i en Guillem em quedat una horeta mes tard, i amb preu feines 12 hores de recuperació després del dur entrenament d'hair, em pujat a un ritme alt per la Feixa Llarga i em retallat una bona estona el temps de pujada que hi ha fins a Santa Fe, on hi havia programat un esmorzar d'aquells de forquilla i ganivet: pa amb tomàquet, botifarra, llom, "vinillu", postres i cafès. A veure qui es el ben parit que puja a sac amb la panxa ben plena fins dalt del Turó. Els que ja tenien les coses clares eren el presi Tinet i en "zum" que han tirat avall després de l'esmorzar. La resta de valents cap amunt, de tranquis fins al Coll de Santa Helena, i a partir d'allà, tram cronometrat fins dalt. La classificació ha anat així:


En primera posició en Guillem, que ha llençant un atac des de el primer quilòmetre al qual ningú li ha respost...es el que te portar una supermàquina, com diria en kaki.

En segona posició i gran premi de les molles, jo amb la meva enduro de 14 quilos....buff com pesa de cara amunt amb aquelles rampotes, tot i així encara he tingut temps de cruspir-me uns quants carreteros.


En tercera posició i gran premi Llar de Jubilats, en Cesc amb el seu bigoti.


En quarta posició i medalla de xocolata, en Kaki, que ha vist com un Veterà-50 i una molla li passaven per sobre. No ha tingut esma de creuar la meta i només li ha quedat el consol de poder acariciar la "Trex" dels seus somnis.


En cinquena posició i gran premi Camelbak, el petit Oleguer.


En sisena posició, tot un clàssic com en "Cani" que ja està del tot recuperat del seu accident.


En setena posició, en Met Fàbregas.


En vuitena posició en Jordi S. sort que la cursa era de cara amunt, sinó hagués donat una sorpresa a mes d'un.


En Novena posició en Jordi P. al qual sembla que el canvi de la Razesa per una flamant Specialized de carbono encara no li proba gaire, ja que ha acabat en una discreta posició.


Tancant el Top Ten, en Nandu, que com a bon atleta que es, ha creuat la meta a peu....el que no m'havia fixat es que portava un gos, el duia amagat dins de la motxilla???


En onzena i dotzena posició han entrat en Morer i en Jordi B. respectivament, que quan han sabut que només hi havia premi en metàl.lic pels deu primers, s'han deixat anar i han entrat junts sense disputar l'sprint per la posició.


En tretzena posició, en Narcís.


En catorzena posició, i molt endarrerit, en Mac dels MastersMac's....se li deu haver posat malament la botifarra???


En quinzena posició en Josep Lluís, que s'ha agafat la pujada amb bon humor...


I en posició indefinida?? un nou vingut, en Josep Mª que s'ha pres al peu de la lletra això de pujar al Turó de l'Home, i a l'ultim revolt abans d'arribar a la fi de la carretera asfaltada, ha agafat el corriol que puja a dalt de tot del Turó.....i ara què fem, el desqualifiquem o li donem el gran premi Turó de l'Home?


I per últim, la foto de grup. Es troben a faltar algunes cares com en Beltu Casas que no ha pogut venir perquè el país ha de continuar estant informat encara que sigui festiu, o en Jordi C. que com que diumenge farà la seva estrena dins d'un pilot de rodes primes, s'està reservant per donar la sorpresa.
Després del repartiment dels premis de vent, baixada cap a Arbúcies pels Vimeners i la Feixa Llarga, on el grup s'ha dividit en dos: la gent d'una certa edat o que te responsabilitats familiars i ha de vetllar per tornar viu a casa, els quals han baixat per la pista normal, i els intrèpids, inconformistes o poc assenyats que han baixat per la drecera. Com a fet remarcable, s'ha de dir que no hi ha hagut cap incident, ni tant sols una punxada (cosa rara amb tanta gent) i com a fet anecdòtic, l'Oleguer (que es veu que li sobren els calés) ha decidit carregar-se la llanta ceràmica de la Mavic del darrere, perquè diu que amb el fre del davant ja en te prou per baixar.....

"Tras coche"

L'altre dia pel YouTube (on hi pots trobar de tot) vaig veure els videos d'aquest sonat que vol sobrepassar la barrera dels 200 Km/h pedalant darrera d'un cotxe amb la bici. No us perdeu la cassola que porta!!! que es això? un 75? o un 100?

Jo algun dia he fet això darrere d'un camió, i he arribat a anar a 90 Km/h, però la bici es superinestable i has d'anar amb molt de compte perquè sembla que en qualsevol moment pots sortir disparat....no vull ni pensar com deu ser anar a 200!!!

Fotos de Bescanó

Els amics del CC Serinyà han fet un bon grapat de fotos de la cursa de Bescanó, i entre elles hi he trobat aquesta seqüència de quatre fotos que pertany als metres finals de la prova, quan estava disputant la posició amb un corredor del Btt Forallc, i que es va resoldre a favor meu en l'esprint final. L'ultima foto es del CC Radikalbikes, negociant un revolt de 180º malparit a mig circuit.

Entre poc i massa

Avui, com cada dilluns després d'una cursa, he sortit a estirar les cames per la zona de Can Riera de la Pineda, i quina ha estat la meva sorpresa, quan he agafat el corriol per on hi passa el GR-83 per tornar cap a casa (a l'alçada de Can Ferriol), i he vist que un bon tros s'ha convertit en una autopista. Cert es que aquell tros antigament devia ser un camí de carro i que la deixadesa i la pròpia naturalesa el van anar tancant fins a covertir-lo en un corriol....però de recuperar l'antic camí a fer-hi passar una retro i carregar-se tot el que els hi ha convingut, hi ha un bon tros. I això sense posar-nos a rebuscar si la persona que ho ha fet tenia els permisos necessaris, cosa que dubto....i després les autoritats posen pals a les rodes per passar pels camins de menys de tres metres perquè diuen que els deteriorem amb els nostre pas.....això si que es un deteriorament!!!

Copa Gironina Bescanó

Avui, la primera cursa de la Copa Gironina a Bescanó....ufff que dur tornar-hi quan no estàs del tot convençut. Ha estat una cursa a l'sprint, molt ràpida, tota l'estona amb el "ganxo" posa't, però al final estic bastant content del meu rendiment, no pas de la classificació.

Sense pràcticament temps per escalfar, perquè la cursa era a 2/4 de 10 en comptes de les 10 com es habitual, s'ha donat la sortida (per sort per mi, sense fer graella, ja que no en tenia) per la carretera que va a l'Estanyol, amb les seves famoses rampes del 18%. He sortit relativament ben col.locat, entre els 20 primers, però la feina ha estat mantenir la posició. Les cames em deien de tot i de mica en mica m'anava passant gent. Dec haver deixat l'asfalt sobre el 40 i a partir d'allà a remuntar, fins que he arribat amb un grupet que em portaven enfilat i he decidit anar amb ells i recuperar-me una mica. La putada per mi d'aquestes curses en línia, es que vaig molt perdut perquè no porto comptaquilòmetres i mai se quan falta per acabar, em guio una mica pels temps, però es una manera un xic inexacte de fer-ho, oi?

El cas es que anaven passant els quilòmetres i les cames em responien, no el cos, que encara li falta gas i no te xispa. Aquest dies de fer sèries de força els he notat i avui era capaç d'arrastrar el plat gros en molt llocs amb relativa facilitat. Així que sobre els quilòmetre 20 i pico em començat a atrapar mes gent, que es barrejaven amb els de la volta curta i era una mica un caos perquè noi sabies si eren doblats o no....però no, eren dels meus i d'allà fins al final he remuntat unes 6-8 posicions mes. He acabat molt sencer, disputant un sprint i tot amb un de Forallac, que s'ha decantat a favor meu.....

La petita decepció, ha vingut quan mirant les classificacions, he vist que tot i anar de menys a mes, només he entrat el 18è i el pitjor de tot, 5è Master. Fer un podi a la Copa Gironina es igual de car que al Caixa Girona, la cosa està molt peluda....sens dubte m'ha perjudicat la meva pobre sortida que m'ha deixat sense referències amb els meus contrincants. Tampoc ajuda la plaga de Bicis Esteve que hi ha (i tots bons) que no saps quin es quin, perquè els veig a tots iguals i no saps si estàs atrapant a un Master o a un Júnior o a un Elit. Bueno, poques Copes Gironines faré, bàsicament perquè les dos properes coincideixen amb les Copes Catalanes, i després sense graella de sortida em fa molta mandra anar-hi a córrer, perquè amb el gas obert com se surt en aquestes curses, només em falta sortir al mig del pilot, ja pots dir adéu a una bona cursa....

Amb en Xevi, que avui també s'ha aniumat a venir....